Baltasar Garzón: "Criminalitzar el procés va ser un greu error, no hi havia ni rebel·lió ni sedició"
L'exjutge Baltasar Garzón ha presentat nou llibre, "La democracia amenazada: Cuando el fascismo ataca la convivencia", i passa per "Col·lapse" per parlar-nos-en i també per reflexionar sobre la justícia, el lawfare i alguns dels episodis polítics que més han marcat Catalunya i Espanya durant els últims anys.
El procés, un cas de lawfare
Quan se li pregunta si el procés independentista és un cas de lawfare, Garzón respon sense dubtar que sí.
La judicialització del procés va ser un error i es va utilitzar el dret amb una finalitat política que va acabar perjudicant la convivència.
L'exjutge recorda que l'any 2017 ja va defensar públicament que no existien els delictes de rebel·lió ni de sedició que es van atribuir als líders independentistes.
Sempre vaig dir que no hi havia rebel·lió ni sedició.
Segons ell, "el procés es podria haver afrontat amb arguments, actuacions i decisions polítiques."
També es mostra crític amb la manera com es va gestionar el cas de Carles Puigdemont. Creu que "potser no hauria d'haver marxat mai" i que hauria estat preferible afrontar la situació des de Catalunya.
La demora en l'aplicació de l'amnistia i els debats judicials posteriors han allargat innecessàriament un conflicte que requeria una solució política, no judicial.
Garzón sosté que la societat necessita "pacificació" i reclama més responsabilitat institucional i més respecte cap a la ciutadania en un debat que, segons diu, ha monopolitzat durant massa anys una part important de la vida política espanyola.
La democràcia, sota pressió
Coincidint amb la presentació del seu nou llibre, "La democracia amenazada: Cuando el fascismo ataca la convivencia", Garzón alerta dels perills als quals s'enfronten actualment les institucions democràtiques i que en posen en risc l'estabilitat.
La corrupció, la desinformació, els extremismes i la instrumentalització de la justícia són amenaces per a la democràcia.
Per a Garzón, la confiança en el poder judicial és essencial. Adverteix que, quan les resolucions deixen de ser percebudes com a imparcials o transparents, els ciutadans "perden el nord".
També reivindica que jutges, fiscals i magistrats puguin ser objecte de crítica pública.
No han de viure protegits en una urna de vidre. Han de ser independents i imparcials.
L'exjutge recorda que la democràcia també depèn de la responsabilitat dels electors. Per això defensa que la ciutadania té l'última paraula davant la corrupció, les mentides o la degradació institucional.
Els ciutadans som els jutges dels parlaments.
Inhabilitat des de 2012
Durant l'entrevista, Garzón també recorda el procés que el 2012 va concloure amb la seva inhabilitació com a jutge. Explica que, anys després, el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides va afirmar que aquella condemna havia estat "arbitrària i parcial", que se li havien vulnerat drets fonamentals i que Espanya havia de reparar la situació.
El Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, explica Garzón, ha reclamat reiteradament a l'Estat espanyol que compleixi aquella resolució, però assegura que encara no hi ha hagut cap rectificació efectiva.
Lluny de donar la batalla per perduda, assegura que manté la mateixa determinació de sempre. Continua al capdavant del despatx d'advocats que va fundar després de la seva inhabilitació i afirma que seguirà reclamant aquest reconeixement. Per ara, diu, encara té energia per continuar.
Mentre el cos aguanti, seguiré lluitant.
