Condemna a la cimentera francesa Lafarge per finançament de grups terroristes a la guerra a Síria
El conseller delegat de Lafarge, una de les empreses més importants de França que cotitza al CAC-40, l'índex borsari de París, ha dormit, aquest 13 d'abril, a la presó condemnat per finançar grups terroristes. Un titular xocant per un cas flagrant i, alhora, un avís a navegants en aquest món globalitzat.
La cimentera és una de les grans multinacionals franceses, tot i que ja ha estat comprada per una altra cimentera suïssa, Holcim.
La justícia no ha tingut dubtes i ha seguit les recomanacions de la Fiscalia General en el judici contra vuit dels seus directius: sis anys de presó immediata per a Bruno Lafont, el conseller delegat, i cinc anys per al seu braç dret, Christian Herrault.
La condemna s'ha dictat després d'un judici a la tardor del 2025 en què els correus enviats entre l'un i l'altre durant l'inici de guerra civil siriana han servit de prova.
El tribunal acusa la direcció de Lafarge de supervisar el finançament de tres organitzacions islamistes, entre les quals Al-Nusra i Estat Islàmic, entre els anys 2012 i 2014.
Finançar el terrorisme per no perdre inversions
Per què Lafarge es volia quedar a Síria en aquell context d'inestabilitat? La cimentera del poble de Jalabiya que el 2007 van comprar al grup egipci Orascom i modernitzar durant mesos havia costat 680 milions d'euros, una inversió especialment cara per als accionistes de la multinacional.
La fàbrica va entrar en funcionament el 2010 i, tot i no ser encara rendible quan va esclatar la guerra, les pèrdues econòmiques haguessin estat evidents, en cas d'aturar la planta.
Lafont i Herrault, doncs, van decidir mantenir la fàbrica en funcionament, en una regió del nord de Síria, però, que ja no estava sota control del règim de Bashar al-Assad.
Calia, doncs, pactar amb els grups armats que havien pres el control de la zona. I, per fer-ho, els responsables de seguretat de la planta van contractar dos intermediaris sirians.
Tots quatre han estat jutjats en absència i condemnats a penes d'entre 18 mesos a set anys de presó.
Entre 2012 i 2014, les formigoneres de Lafarge circulaven entre Jalabiya i Raqqa. L'empresa necessitava també petroli refinat i putzolana i per fer-ho havien de negociar amb els grups armats de la zona.
El juny del 2013, la ruta cau en mans d'Estat Islàmic i nombrosos correus confirmen els moviments financers que es fan a favor dels gihadistes per aconseguir fer funcionar la cimentera.
Marxar de Síria
En defensa seva, els responsables de Lafarge van argumentar que estaven sotmesos a amenaces si no pagaven un impost revolucionari.
Els correus, diu la sentència, demostren que haurien pogut posar fi als pactes de manera immediata, entregar la fàbrica i anar-se'n de Síria.
Això van acabar fent la tardor del 2014 davant el deteriorament de la situació de seguretat. Estat Islàmic va acabar ocupant la planta l'endemà que els treballadors la desallotgessin.
Quin va ser el preu d'haver-se quedat a Síria? L'econòmic és de més de cinc milions d'euros. Segons el tribunal, Lafarge "va alimentar una veritable economia terrorista paral·lela" en aportar una "ajuda financera inèdita i inesperada" a grups terroristes convertits en socis comercials.
Això els va permetre cometre atemptats i infondre la seva ideologia mortífera i totalitària a Síria i a l'estranger, també a França.
Multa màxima
El preu per al prestigi de Lafarge és incalculable. La multinacional va ser venuda a la cimentera suïssa Holcim i ha estat condemnada a pagar la multa màxima que es preveu en aquests casos: 1.125 milions d'euros.
Però és sobretot l'excepcionalitat de la decisió del tribunal el que posa en evidència quins són els límits de les ambicions econòmiques d'una multinacional. Perquè aquest judici contra Lafarge no s'acaba aquí.
Les ONG Sherpa i European Center of Constitucional and Human Rights (ECCHR), que no van ser admeses com a acusació civil en aquest judici, van presentar el 2016 una demanda contra Lafarge per crims contra la humanitat, en representació dels antics treballadors sirians de la planta.
Volen intentar demostrar que els diners vessats a Estat Islàmic poden haver contribuït a finançar els atemptats del Bataclan del 2015 a París.
