Crit d'alerta per la pèrdua d'ús social del català: el CIEMEN reclama mesures urgents
La distància entre coneixement i ús constitueix avui el principal repte per al català i posa en risc la seva funció com a llengua de cohesió social i de transmissió intergeneracional.
Aquesta conclusió de l'últim informe de Política Lingüística constitueix el missatge principal del crit d'alerta que el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN) ha llançat a les portes d'una diada tan significativa com Sant Jordi. Una situació crítica que també viu l'aranès.
En el seu manifest de posicionament, l'entitat destaca que, malgrat l'alt nivell de coneixement del català, la davallada continuada del seu ús social fa palesa la necessitat de prendre mesures urgents per revertir la situació.
Segons les dades més recents de l'Enquesta d'usos lingüístics de la població, feta el 2023 i publicada el 2025, a Catalunya més del 90% de la població entén el català i prop del 80% el sap parlar, tot i que només un 32,6% l'utilitza habitualment; una dada que, segons el CIEMEN, evidencia una pèrdua clara de centralitat social.
Els factors que expliquen la pèrdua d'ús social
Les transformacions demogràfiques, la pressió de llengües globals i les inèrcies de substitució lingüística són alguns dels factors que el CIEMEN identifica darrere de la pèrdua d'ús social del català.
A més, l'entitat posa èmfasi en altres factors com la presència limitada del català en la justícia i en àmbits estatals, el seu ús insuficient en el món socioeconòmic i la manca de continguts i serveis en català en l'entorn digital i audiovisual. Dèficits que, segons l'anàlisi del CIEMEN, configuren un escenari de minorització funcional en què la llengua és present però no plenament operativa en tots els àmbits de la vida social.
En aquest sentit, l'ens que estudia la situació de les llengües minoritzades arreu del món alerta que la digitalització i el desenvolupament de la intel·ligència artificial poden generar noves formes d'exclusió si no es garanteix la presència del català en aquests entorns.
Mesures urgents per revertir la situació
Més enllà d'apel·lar a la responsabilitat col·lectiva per revertir aquesta tendència, el CIEMEN reclama "respostes polítiques molt més decidides, sostingudes i amb més recursos, així com reformes legislatives que garanteixin plenament els drets lingüístics".
En aquest context, el CIEMEN "exigeix a tots els governs dels territoris de parla catalana que promoguin, actualitzin i posin tots els recursos necessaris en les polítiques lingüístiques, que consolidin el català com a llengua de cohesió social i n'assegurin l'ús en tots els àmbits".
Per revertir la davallada de l'ús social del català, l'entitat considera clau l'actualització de la Declaració Universal de Drets Lingüístics (DUDL) perquè, tres dècades després que s'adoptés, presenta limitacions rellevants, com "l'absència d'un desenvolupament específic dels drets digitals lingüístics, un caràcter no vinculant i manca de mecanismes d'exigibilitat, i una insuficient adaptació a les noves realitats sociolingüístiques".
El CIEMEN creu que l'actualització de la DUDL pot suposar una oportunitat clau per "reforçar el reconeixement internacional del català, situar els drets lingüístics al centre de l'agenda global, incorporar els nous drets associats a l'entorn digital o dotar de més legitimitat les polítiques lingüístiques", entre altres aspectes.
