El tabú de les disfuncions sexuals després d'un càncer de mama: "No només es tracta d'estar vives"
L'any passat, 5.630 dones van rebre un diagnòstic de càncer de mama a Catalunya, segons les dades que ha fet públiques aquest dilluns el Departament de Salut coincidint amb el Dia Mundial contra aquest tipus de tumor.
Sortosament, gairebé el 90% de les dones afectades sobreviuen 5 anys després, i el 85%, al cap de 10 anys. Això vol dir que la gran majoria reprenen la seva vida amb normalitat un cop han acabat el tractament.
És en aquest punt, però, quan pot aparèixer un dels problemes menys visibilitzats del càncer de mama: l'afectació en la vida sexual de les dones que han passat la malaltia.
La cap del servei d'oncologia de mama de l'Hospital del Mar, Sònia Servitja, explica que pràcticament totes les dones afectades tenen disfuncions sexuals a causa dels tractaments, que indueixen de cop la menopausa.
Afegeix que aquestes disfuncions sexuals "estan relacionades sobretot amb el tractament hormonal que es dona en els tumors que expressen receptors hormonals, i això és un 80% dels casos".
A banda d'aquests, però, hi ha altres tipus de càncer de mama que també provoquen una menopausa precoç, com ara els tumors triple negatiu.
Com afecta les dones?
La retirada precoç de la regla precipita tots els efectes secundaris associats a la disminució d'estrògens: pèrdua de desig sexual, sequedat vaginal o rigidesa de la musculatura vaginal fins al punt que pot dificultar o impedir la penetració.
Aquesta última disfunció s'anomena vaginisme i la Rebecca Stewart la coneix molt bé. L'any 2019 li van diagnosticar un càncer de mama triple negatiu, un dels més agressius, i va haver de sotmetre's a una cirurgia i a diverses sessions de radioteràpia i quimioteràpia que van derivar en aquesta patologia.
"És molt dolorós... i també vaig perdre la capacitat de tenir orgasmes, de poder gaudir del plaer i del sexe", explica la Rebeca. En el seu cas, assegura que millorar la sexualitat va ser una forma de teràpia psicològica:
El sexe era una manera de tornar a connectar amb el meu cos, escoltar-lo i gaudir-lo. Era una necessitat quasi psicològica, més que res.
I reivindica la necessitat que "els metges preguntin de manera habitual a una dona de 50, 60 o 70 anys com va la seva vida sexual". Té clar que per aquest tipus de disfuncions sexuals "no hi ha cap pastilla ni una solució fàcil, però el simple fet de fer-li la pregunta ja li demostra que la seva sexualitat importa".
"No només es tracta d'estar vives"
Sònia Servitja, no hi pot estar més d'acord. La cap del servei d'oncologia de mama de l'Hospital del Mar insisteix en la importància de poder-ne parlar sense que sigui un tabú.
I s'adreça a les pacients per demanar "que no tinguin por de posar aquest aspecte sobre la taula, que ningú jutjarà la pacient perquè es preocupi per la seva sexualitat":
Perquè és un aspecte importantíssim, perquè no només hem de sobreviure a un càncer, sinó que hem de viure.
La doctora Servitja explica que moltes dones que han patit un càncer de mama es resignen a passar "pel que sigui" perquè han de donar gràcies per estar vives.
"S'ha de treballar molt el fet que no només ens hem de bolcar en la curació, que és molt important i tots els esforços són aquí, sinó que hem de cuidar tot el que hi ha al voltant d'aquesta cura", remarca.
Com es pot ajudar les dones?
Per minimitzar les disfuncions sexuals derivades de les cures contra el càncer de mama hi ha lubricants, cremes hidratants vaginals i tractaments amb làser per reparar les parets de la vagina.
Però tant o més important que això és la teràpia amb els psicooncòlegs. En aquest sentit, Servitja reclama més psicòlegs especialitzats en sexualitat femenina als hospitals públics.
No és l'única petició que fa. Creu que també cal formar els metges com ella: "Estem treballant per anar incorporant tot aquest coneixement, perquè no el rebem ni a la facultat ni durant la nostra residència. Hem d'exigir la possibilitat de formar-nos per poder oferir alternatives a les pacients".
