L'IVA reduït d'hotels i restaurants a Espanya no agrada a Brussel·les: 7.000 milions d'euros en joc

La Comissió Europea accepta obrir l'aixeta per fer front a la crisi energètica, però creu que s'ha de gastar millor i, en el cas d'Espanya, limitar les exempcions fiscals, un forat pel qual s'escapen milers de milions d'euros i no sempre a favor de qui més ho necessita.

L'informe específic sobre Espanya, que acompanya el paquet de mesures del que es coneix com a Semestre Europeu, adverteix que l'IVA reduït del 10% que s'aplica a la restauració i l'hostaleria té un impacte molt elevat a les finances públiques.

Segons els experts de la Comissió, representa un 0,4% del PIB, uns 7.000 milions d'euros menys de recaptació. Segons assenyala l'informe, el seu impacte redistributiu és, a més, molt limitat. És a dir, afavoreix sobretot les classes mitjanes i altes, recorden els experts.

Segons apunta la Comissió, Espanya té les diferències més grans en aquest impost de tota la Unió Europea. Pel que fa als impostos mediambientals, la seva recaptació està molt per sota de la mitjana (representa només un 1,6% del total, respecte al 2,1% de la UE).

Més habitatge assequible

L'executiu comunitari també recomana al govern espanyol augmentar l'estoc d'habitatge social i a preu assequible, especialment de lloguer. I fer-ho amb mètodes de finançament sostenibles que depenguin menys de l'erari públic.

Espanya té el parc social d'habitatge més baix de la Unió Europea, un 2% del total, molt per sota de la mitjana del 7%. A més, segons la Comissió, aquest parc no està distribuït de manera equilibrada per tot el territori i no reflecteix les necessitats de les àrees on la demanda és més elevada.

Reequilibrar la despesa entre generacions

Com en altres ocasions, també es demana a Espanya que redueixi la pobresa infantil, reequilibrant la despesa entre les diferents generacions.

Insisteix també en la necessitat de mitigar l'impacte dels elevats preus de l'energia amb mesures temporals, dirigides als més vulnerables, però assegurant-se que el seu cost és compatible amb les normes fiscals europees.

En aquest sentit, Espanya, com els altres països europeus, disposarà una mica més de marge de maniobra per a determinades inversions.

Flexibilitat per a les inversions en defensa i descarbonització

Després de les reiterades peticions de diversos estats membres (especialment Itàlia i Espanya), l'executiu comunitari ha acceptat flexibilitzar les regles fiscals, però de manera parcial. L'actual clàusula d'escapament ja permetia gastar un 1,5% del PIB en defensa, sense que aquests diners comptessin a l'hora de complir els objectius de dèficit.

Si tira endavant la proposta de la Comissió, els països que ho demanin podran destinar una part, un 0,3% del PIB, a mesures que s'hagin pres des del febrer o que es prenguin a partir d'ara, per reduir la dependència de la importació de combustibles fòssils.

Aquesta clàusula estarà vigent fins al 2028 i, de manera acumulada durant tot aquest període, la despesa no podrà superar el 0,6% del PIB. És a dir, es podrà gastar una mica més, però res a veure amb l'aixecament de les regles fiscals que es va produir amb la pandèmia.