Feijóo replica a la proposta de Turull d'anar a Waterloo: "No vinc a demanar favors ni a regalar-ne"
El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha afirmat aquest dimarts a Barcelona en un acte del Cercle d'Economia que Espanya no viu una crisi política normal, sinó "una profunda decadència en la majoria dels ordres".
Referint-se a Pedro Sánchez, al govern espanyol i al PSOE, ha afirmat que "la corrupció ja no és l'excepció, sinó la norma" i que "no hi ha casos de corrupció", sinó "un sistema dedicat a impulsar-la".
Com va fer aquest dilluns, ha insistit que hi ha "184 diputats" del Congrés que demanen eleccions "immediates", però ha reclamat que totes les forces polítiques que representen, referint-se a Junts i el PNB –tot i que sense citar-los–, passin a l'acció, votant a favor seu en una moció de censura:
La teoria s'ha de portar a la pràctica, el que es diu no té cap valor si no s'acompanya de fets coherents amb les paraules.
Feijóo ha assegurat que no busca "dreceres", ni "remoure consciències", i que tampoc ha vingut a Barcelona "a demanar favors ni a regalar-ne", sinó per "defensar la necessitat d'un projecte net" i per recuperar "la decència" al seu país.
Turull li reclama que vagi a Waterloo
Abans d'aquestes paraules, Jordi Turull, secretari general de Junts, li havia posat la primera condició per aconseguir el seu suport: viatjar a Waterloo per reunir-se amb Carles Puigdemont.
Turull ho ha dit en declaracions a "El matí de Catalunya Ràdio", precisant què és el que ha de fer el líder del PP si vol proposar-los la moció de censura:
Si aquest senyor té alguna cosa seriosa a explicar, ja ho sap, que demani per veure'ns i ens veiem a Waterloo el dia que ell vulgui.
El secretari general de Junts ha afegit que "les coses serioses es fan amb reunions" i no llançant propostes a través dels "mitjans de comunicació".
Feijóo sobre Waterloo: "Parlem de coses serioses"
La resposta explícita del líder del PP ha estat en els mateixos termes, però amb sentit contrari, i ha arribat al final de l'acte del Cercle d'Economia: quan ja se n'anava, una periodista li ha preguntat que què li semblava la proposta d'anar a Waterloo, i sense aturar-se ha respost:
Parlem de coses serioses.
Segons Turull, en la reunió Núñez Feijóo els hauria d'explicar, entre altres coses, què vol dir exactament quan parla d'una "moció de censura instrumental": qui seria el candidat?, quan es farien les eleccions?
"Que ens ho expliqui... però si vostè no es vol ni reunir amb nosaltres, on toca reunir-se amb nosaltres, deixi de fer el paperina", ha dit Turull.
Sobre la possibilitat que el PP enviï algú altre a Waterloo en representació de Feijóo, com va fer el PSOE amb Santos Cerdán, el secretari general de Junts ha estat taxatiu: "Si és una proposta seriosa, crec que l'ha de liderar la persona que pretén liderar això."
Amb tot, Turull ha insistit que la legislatura espanyola està esgotada i que Pedro Sánchez ha de convocar eleccions per convicció democràtica. Seria, diu, "el més ràpid i senzill". "Nosaltres el que defensem és això, no busquem dreceres perquè hi ha un camí molt fàcil i molt directe.", ha afegit.
Fa tot just una setmana, la portaveu parlamentària de Junts al Congrés, Miriam Nogueras, també va admetre que la legislatura havia arribat al final, però en canvi va descartar donar suport a una moció de censura del PP: "Nosaltres no som aquí per posar i treure governs espanyols."
El govern espanyol veu "cinisme i desesperació" en la maniobra del PP
Des del govern espanyol carreguen contra el PP pel seu "cinisme i desesperació" buscant el suport de Junts i del PNB, per tirar endavant una moció de censura, quan fins ara els havia criticat i no ha tingut en compte "la pluralitat, la diversitat i el respecte" a Catalunya i el País Basc.
Així ho ha expressat la ministra portaveu del govern espanyol, Elma Saiz, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.
Per posar un exemple, voten en contra de l'ús de les llengües oficials d'aquests territoris a Europa.
Per tot això, Saiz s'ha mostrat convençuda que Feijóo no aconseguirà convèncer Junts i el PNB, i ha insistit en la "bona relació" i el "diàleg i contacte constant" que l'executiu manté amb aquestes dues formacions.
Feijóo, avui al Cercle
Davant una nodrida representació de líders empresarials catalans, el president del PP ha vingut a defensar una proposta que li permetria fer caure Pedro Sánchez davant la "situació insostenible" per les acusacions de corrupció, però que fins ara no ha comptat amb el suport necessari.
De fet, al novembre el líder del PP ja va aprofitar una ocasió semblant –una trobada a Barcelona amb membres de la patronal Foment del Treball– per instar l'empresariat a pressionar Junts amb una oferta gairebé calcada a la que ara ha tornat a llançar.
"Em falten els vots dels seus, entre cometes", va dir aleshores Feijóo, que certificava el viratge des de les crítiques furibundes contra Junts cap al pragmatisme de constatar que, amb l'actual composició del Congrés, només podrà arrabassar el govern als socialistes si compta amb els vots dels nacionalistes bascos i els de Carles Puigdemont.
Ara, diu, ha vist "un petit moviment" en aquest sentit, perquè "hi ha 184 diputats que demanem eleccions anticipades immediates".
Com ha fet en anys anteriors, Feijóo tornarà a aquesta 41a edició del Cercle d'Economia al Palau de Congressos de Catalunya, en aquesta ocasió sota el títol "Autonomia estratègica d'Europa: mite o realitat?". Hi arriba el dia abans que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que aquest any tampoc no faltarà a la cita.
Aquest dilluns, en la seva intervenció, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va aprofitar l'ocasió per anunciar una inversió imminent de 1.800 milions d'euros en col·laboració publicoprivada per desencallar obres en infraestructures viàries i ferroviàries.
Recels de Pradales a qualsevol opció que inclogui Vox
Poques hores més tard ha arribat la resposta del lehendakari Imanol Pradales, del PNB, des del mateix escenari, compartint taula de debat amb Illa i Alfonso Rueda, el presidenc gallec.
Tots tres han parlat del futur de la legislatura, i Pradales ha deixat clar que veu amb recel qualsevol opció que vagi de la mà de Vox, de qui ha dit que te reticències sobre el model autonòmic actual i que és partidari d'il·legalitzar alguns partits polítics, cosa que li preocupa.
Si escoltem a Vox, només podem tenir les alarmes enceses. Es volen carregar les autonomies, qüestionen la identitat basca... No és un element menor.
Per això, ha demanat "mirar més enllà", malgrat que la legislatura es troba en un moment "complicat", i ha alertat d'un clima de "desafecció política" i de "polarització" que anirà a més. També ha assenyalat que, atenent als resultats electorals de 2023, no es pot descartar que Sánchez torni a aconseguir seguir a la Moncloa.
Pel que fa a Illa, el president de la Generalitat ha defensat que l'alternativa a Sánchez no és "conservadora", sinó "involucionista", i ha avisat que Catalunya "no perdonarà" aquells que vulguin avançar cap al "desmuntatge" de l'estat autonòmic i la homogeneïtzació de l'Estat.
El mirall del 2018
El 2 de juny d'ara fa vuit anys, Pedro Sánchez accedia per primer cop a la presidència del govern espanyol i ho feia per la mateixa via que ara intenta impulsar Alberto Núñez Feijóo, la de la moció de censura.
Les frases de l'un i de l'altre es podrien intercanviar perfectament i molts dels arguments serien difícils de distingir, però també hi ha moltes diferències entre ara i el 2018.
La més rellevant, que al PP se'l va condemnar per corrupció, mentre que ara, tot i els escàndols al voltant de Pedro Sánchez, no hi ha cap condemna contra el PSOE i per ara tampoc s'investiga cap finançament irregular del partit, la línia vermella que han traçat socis com ERC.
Una altra diferència és que fa vuit anys no hi havia vetos i Sánchez va aconseguir unir sensibilitats perquè gairebé tota l'oposició en bloc fes fora Rajoy, mentre que ara ni Junts ni el PNB volen una foto amb Vox ni accelerar un govern de l'extrema dreta amb el PP.
El 2018 la resposta d'Espanya contra l'1 d'octubre era ben present en el dia a dia polític i els socialistes van prometre a Esquerra i el PDeCAT una nova etapa de diàleg amb Catalunya, mentre que ara, amb l'amnistia pendent d'aplicar en molts casos, com el de Carles Puigdemont, hi ha recel que un govern del PP, i encara més si és lligat a Vox, suposi un retrocés per al país.
Mentrestant, el PP intenta recuperar terreny a Catalunya amb l'objectiu de millorar els pobres resultats –sis escons de 48 en joc– que va aconseguir en les generals del 2023, quan es va quedar sense diputats a Girona i Lleida.
