Justícia demana explicacions a l'empresa de traduccions arran del desgavell en el judici de Roger Español

El Departament de Justícia ha fet un requeriment a l'empresa adjudicatària del servei d'intèrprets judicials després que no tinguessin cap professional preparat per traduir del català al castellà en el judici per les lesions a Roger Español durant l'1-O, fet a l'Audiència de Barcelona.

La conselleria vol aclarir de manera immediata els incompliments que s'hagin produït en el servei de traducció al català prestat als tribunals, per garantir que el servei s'ajusti a les condicions contractades. En un comunicat assegura que "el govern treballa intensament per promoure l'ús del català també a l'àmbit judicial i defensa els drets lingüístics de tota la ciutadania".

El conseller, Ramon Espadaler, nota també la pressió dels partits per aquest cas. ERC, Comuns i la CUP han demanat la compareixença d'Espadaler al Parlament.

Vulneració de drets lingüístics

Situacions surrealistes com les viscudes durant la vista oral contra quatre agents policials per la pèrdua d'un ull de Roger Español surten a la llum en un cas mediàtic com aquest, però Rut Carandell, de Plataforma per la llengua, alerta que no són fets aïllats.

Carandell explica que el cas "és especialment greu perquè la llei diu que quan no hi ha un intèrpret facultat, si passa dins la sala, el mateix jutge pot habilitar qualsevol persona del jutjat per fer aquestes funcions". Cosa que el jutge no va fer.

Des del Col·legi de l'Advocacia, Josep Cruanyes, vocal de la comissió de llengua catalana, denuncia la deixadesa de les administracions, que acaben dissuadint de fer servir la llengua: "Ni els tribunals de justícia ni el Departament de Justícia es prenen seriosament l'oficialitat plena del català, ni la fan efectiva, en l'àmbit de la justícia."

Entre les acusacions d'aquest judici hi ha l'ANC, Òmnium Cultural i Irídia, que han denunciat vulneració de drets lingüístics i han titllat d'intolerable que els advocats s'hagin vist forçats a declarar en castellà per les contínues errades de les intèrprets designades.

A banda, les entitats també han denunciat "falta de transparència pública" i els "obstacles dels acompanyants o persones interessades a assistir físicament al judici com a públic", cosa que afecta, diuen, mitjans de comunicació i les tasques dels observadors internacionals.

Què va passar al judici de Roger Español amb el català?

El departament de Ramon Espadaler, encarregat de contractar els serveis d'interpretació als jutjats, s'ha reunit aquest divendres amb l'empresa encarregada de proporcionar intèrprets després de quedar palès que cap de les dues professionals tenia domini de la llengua, cosa que va enredar els interrogatoris.

Primer, es va haver de suspendre la vista perquè la primera intèrpret no entenia el català, però la segona intèrpret cometia errors de traducció que feien difícil seguir els interrogatoris. Finalment, els advocats de les acusacions particular i popular van optar per traduir-se ells mateixos i, finalment, per expressar-se directament en castellà per evitar malentesos.

Una falta de capacitat d'alguns intèrprets judicials que –segons professionals de l'àmbit, com Anna Gil Bardají, catedràtica de Traducció i Interpretació de la UAB– no és excepcional i s'arrossega des de fa anys.

Un estudi fet el 2015 pel grup de Recerca de Mediació i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona revelava que més d'un 50% de les traduccions en un judici penal es feien de manera ineficaç, un fet que, alerten, pot tenir un gran impacte sobre la decisió judicial.

Anna Gil explica en aquesta entrevista que els errors són per una "manca de control de qualitat de les empreses adjudicatàries".

La catedràtica demana al departament "un control més gran de la qualitat pel que fa a les interpretacions judicials que garanteixin els drets dels acusats".

Quin és el contracte de traducció dels jutjats?

Justícia ha adjudicat el contracte de 2,2 milions d'euros a Ofilingua SL, una empresa amb seu social a Granada, pels serveis d'interpretació i traducció destinats als òrgans judicials i fiscalies de Barcelona ciutat i l'Hospitalet de Llobregat.

Segons ha pogut saber "La tarda" de Catalunya Ràdio, la intèrpret contractada per a aquest judici és graduada en Traducció i Interpretació a la UPF, especialitzada en ucraïnès i rus.

Català residual a la justícia

Aquesta polèmica del judici pel cas de Roger Español ha tornat a evidenciar que el català és residual en l'àmbit de la justícia.

Si ens fixem en les sentències, l'any passat se'n van redactar més de 260.000 a tot Catalunya i només 16.700, un 6,3%, es van escriure en català.

És un percentatge que, a més, va a la baixa, enfront del 6,5% del 2024 i el 6,8% del 2023.

I pel que fa a les interpretacions i traduccions en els judicis, l'any passat se'n van fer més de 47.000, en 90 idiomes diferents. I el català no és un dels 20 idiomes més utilitzats en les interpretacions davant els òrgans judicials a Catalunya.

Els ciutadans tenen dret a expressar-se en català en l'àmbit judicial i, en el judici pel cas de Roger Español, aquest dret es va veure clarament vulnerat.

La polèmica ha coincidit amb la visita del ministre de la Presidència i Justícia, Félix Bolaños, a Barcelona, que no s'ha pronunciat sobre la qüestió. S'ha reunit amb el president Salvador Illa, a qui ha traslladat la seva "total disponibilitat" per ampliar el Pla de Xoc contra la Multireincidència engegat l'any passat. El ministre ha destacat la rebaixa del temps d'espera de 8 mesos a 10 dies per a la celebració de judicis ràpids i s'ha felicitat per l'augment d'un 63% més de sentències en un any.

ERC, Comuns i la CUP demanen la compareixença d'Espadaler

Aquest divendres el líder d'ERC, Oriol Junqueras, ha denunciat la vulneració de drets lingüístics dels catalans: "Es vulneren els drets dels catalans cada dia i dels catalanoparlants en particular."

El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, dels Comuns, ha reivindicat que "el català ha de poder ser utilitzat amb normalitat" i ha demanat que s'investigui el que va passar en el judici contra l'activista de l'1-O.

De fet, els grups parlamentaris d'ERC, els Comuns i la CUP han registrat una petició de compareixença davant del Parlament del conseller de Justícia, Ramon Espadaler, per les "incidències" en el servei d'interpretació durant el judici.

Els grups demanen que comparegui davant la comissió de justícia i qualitat democràtica del Parlament per valorar les deficiències detectades i "exposar les mesures correctores i les solucions estructurals" previstes pel departament per evitar que torni a passar.

ERC també ha registrat una bateria de preguntes sobre els motius pels quals el servei de traducció no estava preparat, quan s'havia comunicat "amb aproximadament un any d'antelació" que els advocats parlarien en català.