La llei de secrets oficials tampoc no s'aprovarà aquesta legislatura
Aquesta legislatura tampoc no s'aprovarà la llei de secrets oficials, que preveia la desclassificació automàtica de documents en un termini mínim de 45 anys i màxim de 60.
Segons fonts consultades pel "Catalunya migdia", de Catalunya Ràdio, Junts té preparada una esmena a la totalitat de la llei perquè consideren que és "una proposta que no va al fons de la qüestió" i fins i tot creuen que és perillosa per a la llibertat d'informació, ja que preveu sancions si mai es revelen secrets oficials abans d'hora.
El fet és, però, que el PSOE tampoc no té cap intenció de continuar amb el tràmit de la llei que va aprovar el Consell de Ministres el juliol passat, segons informen les mateixes fonts.
Així doncs, per novena vegada quedarà en no res l'intent de reformar la llei de secrets oficials que es va aprovar el 1968, en ple franquisme, i que preveu que els secrets oficials ho siguin per sempre.
La perseverança del PNB
La llei franquista contravé el dret a la informació i a la transparència exigible en qualsevol democràcia, però, ara que fa 50 anys que va morir el dictador feixista, els partits polítics incomprensiblement encara no han trobat el moment ni la manera de refer-la.
La proposta feta pel PNB, que la presenta per quarta vegada, també dorm en un calaix de la mesa del Congrés, des d'on es va allargant el període per presentar esmenes sine die.
Les anteriors vegades que els nacionalistes bascos han presentat una proposta de reforma de la llei franquista ha passat exactament el mateix. Tant els governs socialistes com els populars han deixat morir la proposta fins que s'ha esgotat la legislatura.
Pel president del PNB, Aitor Esteban, el motiu és el de sempre:
El que fa falta és valentia per posar en marxa aquest assumpte.
Esteban acusa populars i socialistes de bloquejar la iniciativa a la mesa del Congrés: "No sembla que hi hagi voluntat ni en un grup polític ni en l'altre."
Suport de Junts i ERC
Fonts consultades per 3CatInfo asseguren que a Junts i també a ERC estarien disposats a donar suport a la proposta basca, que consideren "més ambiciosa" que la plantejada pel govern socialista.
La dels nacionalistes bascos preveu que es desclassifiquin els secrets oficials al cap de 25 anys i proposa una pròrroga excepcional de 10 anys més. Pel que fa a les matèries anomenades "reservades", estableix que es desclassifiquin al cap de 10 anys.
Des del PNB, però, repten el govern socialista a tramitar-les totes dues: la basca i la del govern espanyol.
En aquest sentit, Aitor Esteban diu que no sap si hi haurà un bloqueig sobre aquesta llei, però afegeix que això "no és excusa per no treballar en aquest tema, i sé de primera mà que no hi hauria cap obstacle perquè es pugui tramitar".
La llista de secrets
Com dèiem, però, tot apunta que aquesta legislatura la ciutadania seguirà sense conèixer els detalls d'episodis essencials de la història recent i passada de l'estat espanyol.
Entre la llarga llista de secrets encara per desvelar hi ha, per exemple, saber qui va idear el cop d'estat del 23F l'any 1981, què va passar a l'accident nuclear de Palomares l'any 1966, quin va ser el paper dels governs espanyols en els assassinats dels GAL, quin paper van jugar l'Estat i l'Església en tot l'afer dels nens robats pel franquisme o --en un futur-- què se sap dels atemptats de la Rambla de Barcelona, o qui va manar espiar amb Pegasus els líders independentistes.
