La viuda de Jaume Fuster cedeix l'arxiu literari del seu marit a la Biblioteca de Catalunya
La viuda de l'escriptor Jaume Fuster, Maria Antonia Oliver, ha cedit oficialment l'arxiu literari del seu marit a la Biblioteca de Catalunya coincidint amb el cinquè aniversari de la mort prematura d'un dels autors més coneguts de la literatura catalana contemporània. El llegat literari de Fuster cedit a la biblioteca està format per setze caixes amb mecanoscrits, esborranys, poesies inèdites i guions televisius. Tot i que encara no s'ha quantificat, perquè bona part dels documents estan en disquets, es calcula que hi podria haver fins a 1.000 documents. La seva viuda, la també escriptora Maria Antonia Oliver, ha explicat que amb aquesta donació espera llegir obres inèdites per ella fins ara.
2 min
Fa cinc anys va morir Jaume Fuster. Formava part de la poc dibuixada Generació dels Setanta, un col·lectiu d'escriptors que, nascuts sota l'ombra del franquisme i educats en escola castellana, es van obrir camí escrivint en català a mesura que els temps ho van permetre. El que van tenir de bo aquells temps de canvis va ser que, a diferència de l'última generació de literats catalans, la seva es va obrir camí experimentant amb els nous mitjans audiovisuals, fent des de guions cinematogràfics i de telesèries fins a concursos. En això, Fuster va ser un dels pioners a Catalunya, i dins de la seva obra original cedida a la Biblioteca de Catalunya, a més de novel·les, alguns poemes, obres de teatre i traduccions, hi ha força materials que després van ser emesos per ràdio i per televisió. El seu arxiu literari és dins de setze capses on hi ha des de manuscrits juvenils fins a cròniques periodístiques sobre el seu treball. Curiosament, part d'aquest arxiu literari es conserva en suport informàtic, ja que Fuster va ser un dels primers escriptors a fer servir l'ordinador, però la majoria de carpetes tenen manuscrits amb l'estructura original de novel·les com "De mica en mica s'omple la pica", "L'illa de les tres taronges", o guions televisius com els de "Les claus de vidre". Tot això queda, a partir d'ara, obert a la consulta a la Biblioteca de Catalunya.
