L'advertència mèdica sobre l'ús d'Ozempic per aprimar-se: "No només es perd greix"
Ozempic és el nom comercial d'un medicament injectable utilitzat per tractar la diabetis tipus 2. El seu principi actiu, la semaglutida, ajuda a regular els nivells de sucre en sang i pot reduir la gana, fet que explica la seva popularitat recent com a eina per perdre pes.
En els darrers mesos, aquest fàrmac ha traspassat l'àmbit clínic per instal·lar-se a les xarxes socials, on, en molts casos, es presenta com una solució ràpida per aprimar-se.
Ozempic per perdre pes: realitat o mite?
Tal com s'explica al programa "Teories de la relativitat", l'Ozempic pot ser eficaç en la pèrdua de pes. Diversos estudis indiquen que pot contribuir a una reducció significativa del pes corporal en determinats perfils de pacients. Ara bé, això no implica que sigui una solució universal ni exempta de riscos.
En aquest sentit, Antonio Pérez, metge del Servei d'Endocrinologia de l'Hospital de Sant Pau, adverteix:
"Quan es perd molt de pes, no només es perd greix, sinó també massa muscular, que és el que no ens interessa."
Aquesta realitat sovint passa desapercebuda i pot comportar conseqüències com:
- Pèrdua de massa muscular
- Debilitat i fatiga
- Alteracions metabòliques
A més, cal recordar que l'Ozempic és un fàrmac i, com a tal, presenta contraindicacions i possibles efectes secundaris, especialment si s'utilitza sense supervisió mèdica.
El risc dels trastorns de la conducta alimentària (TCA)
La pressió social per aprimar-se, reforçada per ideals estètics exigents i missatges simplificats a les xarxes, pot afavorir el desenvolupament de trastorns de la conducta alimentària (TCA). En aquest context, solucions ràpides com l'Ozempic poden transmetre la idea que el cos és un problema que es pot corregir immediatament, sense abordar-ne les causes profundes.
El programa recull el testimoni de l'actriu Maria Pérez, que relata la seva experiència personal acompanyada del seu pare, Joan Lluís Bozzo. Junts expliquen com les burles pel físic i el rebuig social que ella va patir des de la infància van acabar configurant una relació conflictiva amb el menjar i derivant en un trastorn de la conducta alimentària.
