L'independentisme guanya les eleccions a Escòcia i per primer cop, també a Gal·les
L'independentisme guanya les eleccions a Escòcia que s'han fet aquest dijous i, per primer cop, ho fa també a Gal·les, on hi ha hagut una derrota històrica dels laboristes.
Al Regne Unit, les eleccions locals han estat també devastadores per als laboristes i han suposat un auge de l'extrema dreta de Nigel Farage amb el partit Reform UK, que entra amb força als parlaments escocès i gal·lès.
A Escòcia, amb tots els escons adjudicats, es confirma una nova victòria de les forces independentistes. El Partit Nacional Escocès (SNP), al poder des del 2007, s'imposa amb claredat, però no arriba als 65 escons que suposen la majoria absoluta.
En concret, l'SNP obté 58 escons, sis menys que en les eleccions del 2021. Tot i això, amb els 15 escons dels Verds (en puja 6), sumen majoria.
En segona posició han empatat a 17 escons els Laboristes (n'han perdut 4) i l'extrema dreta de Reform UK. Per la seva banda, els Conservadors han patit una severa derrota perdent 19 escons, mentre que els Liberals n'obtenen 10.
El primer ministre, que s'ha tornat a presentar com a cap de llista de l'SNP, John Swinney, ha promès un segon referèndum sobre la independència.
Swinney ha celebrat que el Partit Nacional Escocès hagi guanyat de nou les eleccions "amb un avantatge molt clar sobre els rivals", i ha afirmat que els resultats reforcen el bloc favorable a la independència.
"Els laboristes han estat durament derrotats a Escòcia", ha afirmat el dirigent nacionalista, que ha demanat a l'executiu central del laborista Keir Starmer una relació "més cooperativa" amb Edimburg.
Els laboristes perden el control de Gal·les
Tot i que els laboristes sempre han guanyat al Senedd, el Parlament de Gal·les, els resultats han suposat un gir històric.
El primer lloc l'han aconseguit els independentistes del Plaid Cymru, amb 43 escons, a només sis de la majoria. Però l'extrema dreta de Reform UK s'ha convertit en líder de l'oposició, amb 34 seients.
El líder del Plaid Cymru, Rhun ap Iorwerth, ha anunciat que contactarà amb altres forces per formar govern i que el seu partit el presentarà com a primer ministre.
Els conservadors i els laboristes perden vots i queden relegats en tercera i quarta posició, amb 9 i 7 diputats, respectivament.
La fins ara primera ministra de Gales, la laborista Eluned Morgan, no ha aconseguit l'escó a la seva circumscripció i ha anunciat que deixa el càrrec de líder del partit.
D'aquesta manera, canvia el panorama polític britànic i es trenca amb el bipartidisme que ha caracteritzat el Regne Unit.
