Només el 18% dels joves de Catalunya aconsegueix emancipar-se abans dels 30 anys
Només 2 de cada 10 joves de Catalunya --el 18,7%-- aconsegueix emancipar-se abans dels 30 anys. Són dades del primer trimestre de 2026 que recull un estudi de l'Observatori Català de la Joventut a què ha tingut accés 3CatInfo.
Segons aquest estudi, entre 2007 i 2021, la taxa d'emancipació de la població jove resident a Catalunya ha anat "disminuint progressivament" i des d'aleshores --amb certa irregularitat-- s'ha recuperat fins arribar a aquest 18,7% d'ara. Això vol dir que més de vuit de cada deu persones joves encara viu amb els seus progenitors.
Per sexes, les diferències són importants ja que la taxa d'emancipació de les dones joves (21,5%) està molt per sobre de la dels homes (16%) aquest primer trimestre de 2026.
Marxar de casa: un camí difícil
De la minoria que ha aconseguit emancipar-se, però, molts denuncien que no ha estat un camí fàcil i han hagut de fer front a molts obstacles per poder engegar un projecte personal fora de casa els pares.
El Pau, per exemple, explica que es va emancipar als 24 anys però el seu germà, que en té 26, encara no i continua vivint a casa els pares. Assegura que el preu que ha hagut de pagar és haver-se hagut de mudar lluny del lloc de feina: "I no em puc moure en transport públic, perquè trigaria tres hores", assegura.
També explica la seva experiència la Zoe, que recorda que va anar a viure amb la seva parella però "allò va acabar molt malament perquè ni entre els dos arribàvem a pagar el lloguer i les factures". "Se'ns va fer una bola molt grossa. Ha sigut un dels pitjors episodis d'ansietat de la meva vida", lamenta.
Tots dos coincideixen que les immobiliàries no els ho han posat fàcil. El Pau parla de "negatives o de donar llargues a petites reparacions" i la Zoe recorda que "ens van dir un preu i quan vam anar a firmar el contracte de cop era un altre".
Reconeixen que la seva generació ha crescut amb la crisi, i s'han acostumat a viure en aquest "merder", i lamenta que "els que venen darrere encara ho patiran més, mai milloren les coses", diu la Zoe.
"Una de les frustracions més grans i de les intranquil·litat que tens a nivell psicològic és el tema de l'habitatge, de l'habitatge", conclou el Pau.
