Per què no hauries de prendre grans decisions al final del dia? Les claus de la fatiga cognitiva
Arriba el final del dia i et costa prendre decisions. No saps què fer per sopar, ni quina sèrie mirar, ni quina roba posar-te l'endemà.
Aquest bloqueig té nom: fatiga cognitiva. És l'estat de saturació mental que pot aparèixer després de moltes hores de concentració, presa de decisions o activitats que exigeixen control i atenció.
Durant anys s'ha interpretat sobretot com una sensació subjectiva, però estudis recents apunten que pot tenir també una base biològica.
En concret, s'ha observat que, després d'un esforç mental prolongat, augmenten els nivells de glutamat —un neurotransmissor— en regions del cervell implicades en la presa de decisions.
Múltiples estímuls, milers de decisions
Per entendre el cost que pot suposar per al nostre cervell prendre decisions, és important saber què passa quan n'hem de prendre una.
Segons Gabriele Cattaneo, investigador del Guttmann Hospital de Neurorehabilitació, decidir implica integrar informació diversa: saber què necessitem o volem, quines opcions tenim disponibles, quins costos i beneficis comporten i quines conseqüències poden tenir. A tot això, s'hi sumen també els factors emocionals.
Però no totes les decisions tenen el mateix cost mental. N'hi ha que són pràcticament automàtiques, mentre que d'altres requereixen valorar molta informació i anticipar conseqüències. Segons el neurocientífic, el que condiciona realment la fatiga cognitiva no és tant el nombre de decisions que prenem en un dia, sinó la càrrega mental que impliquen.
Tot i que és difícil saber quantes decisions prenem diàriament, perquè pot variar molt depenent de les persones, sí que sembla clar que avui estem exposats a moltes més opcions i estímuls que fa unes dècades.
Entres a Amazon, vols una samarreta i te'n surten 150, mentre que fa 20 anys anaves a la botiga del teu barri i en tenies 5 per escollir. Ara la decisió és més complicada i això vol dir més càrrega cognitiva.
Què passa al cervell quan estem carregats mentalment?
La fatiga cognitiva és la sensació de tenir el cervell "carregat" després de moltes hores de concentració, presa de decisions o activitats que exigeixen control i atenció. "Hem fet moltes tasques cognitives, hem pres decisions complexes al llarg del dia i llavors estem en un estat de cansament percebut", resumeix Cattaneo.
Tot i ser una experiència habitual, no és fàcil de mesurar objectivament. La percepció de cansament no sempre coincideix amb la càrrega real d'activitat cognitiva.
Per això, diversos estudis han intentat identificar-ne les bases biològiques. Un dels més recents, publicat a Current Biology, analitza què passa al cervell després d'un dia de feina mental intensa.
L'experiment va comparar dos grups de participants al llarg d'una mateixa jornada. Durant més de sis hores, un grup va haver de fer tasques cognitives exigents, mentre que l'altre feia activitats més simples.
Al final del dia, les diferències no eren tant en el rendiment —tots dos grups continuaven fent bé les tasques— sinó en l'estat del cervell i en la manera de decidir.
Els investigadors van observar que les persones sotmeses a una càrrega mental més elevada acumulaven més glutamat al còrtex prefrontal, una regió clau per al control cognitiu i la presa de decisions.
"En condicions normals hi ha mecanismes que regulen aquests neurotransmissors. La hipòtesi és que, després d'un esforç cognitiu sostingut, aquests mecanismes poden no ser suficients per mantenir aquest equilibri", explica Cattaneo.
Aquest canvi neuroquímic s'acompanyava d'un altre efecte: davant de decisions que implicaven esforç, aquests participants tendien a escollir opcions més fàcils o amb recompensa immediata, fins i tot si eren menys beneficioses a llarg termini.
Per tant, els participants no rendien necessàriament pitjor, però sí que mostraven una tendència més gran a evitar decisions costoses des del punt de vista cognitiu.
Malgrat que no es pot establir una relació causal directa, els autors remarquen que els resultats mostren una associació entre aquests canvis cerebrals i la presa de decisions.
I com es tradueix això en el nostre dia a dia? Segons Cattaneo, la principal lliçó és clara:
Si has de prendre una decisió molt important, no ho facis quan estàs cansat. Espera't quan estiguis més tranquil i descansat i llavors tindràs els recursos per prendre-la.
Què podem fer per reduir aquesta fatiga mental?
No hi ha una fórmula màgica, però sí algunes estratègies que poden ajudar. Una de les més importants és dormir bé. Diversos estudis han observat que durant el son el cervell activa mecanismes de neteja i regulació que contribueixen a eliminar substàncies acumulades al llarg del dia.
També pot ser útil reduir el nombre de decisions innecessàries. Planificar els àpats amb antelació, preparar la roba de diversos dies o establir rutines permet descarregar part de l'esforç cognitiu quotidià. L'objectiu és que algunes decisions siguin gairebé automàtiques i reservar energia mental per a les que realment són importants.
Una altra recomanació és fer pauses reals durant la jornada. No es tracta només de deixar de treballar uns minuts, sinó d'allunyar-se temporalment dels estímuls i les exigències cognitives: caminar, descansar o fer una activitat que no requereixi atenció sostinguda.
I quan sigui possible, convé evitar prendre decisions rellevants en moments de gran cansament mental. L'estudi suggereix que, després d'un esforç cognitiu intens, tenim més tendència a triar les opcions que requereixen menys esforç, encara que no sempre siguin les més beneficioses a llarg termini.
La fatiga cognitiva forma part del funcionament normal del cervell. El repte no és evitar-la completament, sinó reconèixer-ne els límits i entendre que la capacitat de concentrar-nos, planificar i decidir també necessita períodes de descans.
