Poemes de Martí i Pol a l'aula per representar com era la vida a les fàbriques
Convertir un poema de Miquel Martí i Pol en una instal·lació artística: aquest és el projecte que els 90 alumnes de segon d'ESO de l'Institut Miquel Martí i Pol de Roda de Ter, a Osona, han treballat aquest curs.
La proposta, que lliga poesia i arts visuals, la impulsa l'entitat Cardant Cultura en col·laboració amb l'institut i amb el suport del Programa de Cultura i Educació de la Generalitat.
El projecte uneix una necessitat del centre, treballar la comprensió lectora, amb la missió de Cardant Cultura, una cooperativa formada per professionals de la cultura que treballa pel territori i per a la creació artística i impulsa activitats culturals pròpies i dona suport a la producció i difusió de projectes culturals emergents.
Reivindicar el passat del tèxtil a Osona
Com explica Clara Montserrat, que és membre de la cooperativa, a l'hora de dissenyar la proposta els va semblar molt adient utilitzar el poemari "La fàbrica", del poeta de Roda de Ter Miquel Martí i Pol per introduir l'alumnat en el passat industrial de la comarca.
La intenció era lligar-ho amb amb el projecte de fàbrica de creació artística que Cardant Cultura té a l'antiga fàbrica tèxtil de Can Grau, a les Masies de Roda, que és el poble veí.
Llegir poesia per crear
El projecte té tres fases: una primera de comprensió lectora, una segona fase de creació artística i una tercera de muntatge i comissariat de l'exposició que els alumnes faran de les seves obres a Can Grau.
Glòria Padrós és professora de llengua i literatura catalanes i explica que el projecte els va semblar molt atractiu perquè els permetia treballar la comprensió lectora i la poesia amb una finalitat que va més enllà de l'aula.
Els alumnes es barallen amb el poema, han de pensar i repensar i impregnar-se de les paraules.
Amb el suport de la Fundació Miquel Martí i Pol, les professores van seleccionar els cinc poemes que millor podien transmetre com era la vida a la fàbrica --"La sirena", "In Memoriam", "Mot d'ordre", "La gent" i "No estem mai sols"-- i què suposava per als habitants del poble.
Han contextualitzat les obres, han treballat aspectes com la rutina, el so de les maquinària o l'alienació i s'han focalitzat en el vocabulari.
Un exercici poc habitual per als alumnes
Garantir una bona comprensió lectora és un pas previ i necessari per arribar al nivell d'abstracció que demana el projecte perquè demana anar més enllà de la literalitat.
Com explica Montserrat, els alumnes tenen tendència a representar el que diu el poema, i si el poema parla de màquines, immediatament dibuixen màquines.
Però es tracta d'anar més enllà d'això i amb aquesta idea a classe han fet fer tot un treball per focalitzar-se en quines sensacions els transmetia el poema i per posar-se al lloc de les persones que treballaven a la fàbrica.
Es tractava d'intentar trobar elements que poguessin expressar la mateixa sensació, però que fossin elements més abstractes.
I és que aquest exercici, passar d'un poema a una instal·lació artística, és molt poc habitual, i és la part que més ha costat als alumnes tant per aquesta necessitat de fugir de la figuració com pel tipus d'obra artística que havien de dissenyar.
La proposta els demana anar més enllà del DINA4 perquè es tracta de fer coses en 3D i grosses, com explica Irene Vernedas, que és la professora de visual i plàstica.
"Els alumnes han hagut d'obrir molt la seva ment, i això està molt bé."
Al final n'han sortit obres interessants que reivindiquen la força del col·lectiu o la rutina. Per exemple, per representar aquest concepte, el grup de la Bruna Cortina, una de les alumnes de segon d'ESO, explica que a partir del poema "La gent" han dissenyat un cercle de tela on la persona que entra a dins ha de confrontar la pregunta "T'has sentit mai sol?" i marcar amb un tampó amb tinta si estan a la banda del sí o del no.
El que intentem representar és la soledat.
Aquest mes posaran punt final al projecte amb una exposició dels treballs a l'antiga fàbrica tèxtil de Can Grau, reconvertida ara en equipament cultural, que tots els alumnes tenen ganes de compartir amb les famílies i la resta del poble.
