Illa admet errors greus en el fiasco de PISA i apunta al Consell d'Avaluació per no informar bé els centres
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha admès que les proves PISA 2025 van incloure "errors greus i inacceptables" per l'exempció d'un percentatge d'alumnes (23,2%) molt superior al màxim que recomana l'OCDE (5%), i ha apuntat al Consell Superior d'Avaluació, encarregat de coordinar les proves, per no informar bé els centres.
Ho ha dit aquest dimecres en una compareixença al Parlament, a petició pròpia, que també havien sol·licitat Junts, Esquerra, els Comuns, Vox i la CUP.
El president ha dit que s'ha treballat per identificar els errors, determinar responsabilitats si s'escauen i evitar que es tornin a repetir. Però la majoria de grups ha exigit responsabilitats polítiques i ha acusat el govern d'amagar el fiasco durant mesos.
"He dit la veritat", ha replicat Illa, que s'ha fet responsable de tota l'acció de govern i ha reiterat la confiança en la consellera d'Educació, Esther Niubó.
Una advertència que no va arribar
Segons ha detallat el president, abans de l'inici de les proves, el març de 2025, el Consell d'Avaluació va fer una reunió amb els centres seleccionats. En la documentació no hi constava el llindar del 5% màxim d'alumnes exclosos que recomana l'OCDE.
Amb les proves en marxa, l'abril de 2025, l'Institut Nacional d'Avaluació Educativa –que depèn del Ministeri d'Educació– va avisar que a Catalunya hi havia massa alumnes exempts, advertència que "no va arribar als centres" tot i que n'hi havia que encara no havien fet les proves.
Illa ha apuntat també que, durant les setmanes següents, el Consell d'Avaluació va rebre sis informes tècnics i que, arran d'això, s'hauria d'haver reforçat el seguiment i advertir els centres, així com extremar la supervisió de les exempcions. "Hi havia marge per actuar", ha dit. El maig de 2025 es va rebre un setè informe sobre la incidència.
A més, ha revelat que la informació sobre aquesta incidència no va arribar als responsables polítics del Departament d'Educació en aquell moment. No va ser fins al febrer del 2026, quan es van rebre els resultats de les proves, que l'error va arribar als càrrecs polítics.
El sistema no va funcionar com havia de funcionar, hi va haver errors d'interpretació, errors de supervisió i mancances en la transmissió d'informació rellevant.
L'error es va fer públic al juliol. I a l'agost, Educació va rellevar la secretària general del departament i va obrir una investigació, que va derivar en tres expedients disciplinaris, com ha recordat Illa en la compareixença al Parlament.
"No correspon identificar les persones. Seran els expedients els que determinaran els fets, les responsabilitats individuals i les conseqüències que se'n derivin", ha dit el president.
En el seu discurs, ha advertit que no s'han perdut les proves i que no s'han manipulat resultats sinó que es tracta d'un problema metodològic que fa que els resultats no siguin representatius.
En un inici, la Generalitat ho va considerar una "incidència tècnica" i va dir que n'investigaria les causes. La consellera Niubó en va exculpar els directors dels centres, després d'haver atribuït l'error a la coincidència en el temps amb les proves de 4t d'ESO.
L'oposició demana responsabilitats polítiques
En el debat al Parlament, la portaveu de Junts, Mònica Sales, ha demanat la destitució de la consellera d'Educació, i ha acusat el govern de "manipular la mostra" i "amagar l'escàndol fins que no van poder més":
Han convertit Catalunya en la riota de PISA.
"Aquest error ha portat el país al ridícul", ha dit al seu torn el portaveu d'ERC, Jordi Albert, que ha dit que la dimensió de l'error "és enorme" i que el govern ho sabia des de molt abans: "han tingut una actitud d'opacitat volguda". Per això, ha reclamat responsabilitats polítiques.
Per Alejandro Fernández (PP), amb l'escàndol de les PISA, Illa ha convertit el sistema educatiu en "la riota d'Europa" després "d'ocultar deliberadament les dades". I ha dit que tant el president com la consellera Niubó en són responsables.
Per la seva banda, Ignacio Garriga (Vox) ha dit que l'error de les PISA és "un fracàs del govern" Illa perquè "tot i tenir avisos, no van fer res per corregir-ho".
Al seu torn, la líder dels Comuns, Jéssica Albiach, ha assenyalat "falta de transparència" perquè el govern coneixia el problema i "el van amagar durant més d'un any". Per això, ha dit que calen responsabilitats polítiques.
La CUP ha demanat que les assumeixi la consellera Niubó perquè "funciona com una incidència permanent". La diputada Pilar Castillejo ha lamentat que el govern va explicar el fiasco "quan ja no el va poder amagar més".
I des d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols ha definit l'executiu d'Illa com "el govern dels intocables: no cauen ni quan cometen errors".
No hi haurà dades comparables fins al 2029
L'estudi PISA es fa cada tres anys i avalua les competències de l'alumnat de 15 anys en tres àmbits principals: ciències, matemàtiques i lectura.
Al setembre, el Ministeri d'Educació va presentar els resultats de les proves a Espanya i hi va incloure Catalunya, amb el coneixement previ de l'OCDE i una advertència que deia que les dades no es podien comparar "amb altres territoris o altres edicions de PISA".
En l'informe fet públic, Catalunya obté uns resultats per sobre de la mitjana espanyola i de l'OCDE, una nota que no és fiable perquè no se sap què haurien tret la resta de comunitats autònomes o països si haguessin exclòs de la mostra tants alumnes com va fer Catalunya.
De fet, en l'edició anterior, la del 2022, Catalunya havia experimentat una gran patacada i va quedar a la cua d'Espanya en lectura, matemàtiques i ciències, i per sota de la mitjana de l'OCDE.
Aquest 2025, Espanya també ha tingut una caiguda sense precedents i ha perdut l'equivalent a un curs en comprensió lectora. Fins al 2029 no hi tornarà a haver resultats de PISA, que en el cas de Catalunya no es podran comparar amb els de l'any passat ni es podrà fer un seguiment lineal de tot el cicle històric.
Les competències bàsiques ja apuntaven mals resultats
Les proves PISA 2025 es van fer a escoles i instituts entre el 31 de març i el 16 de maig del 2025.
Al juny es van fer públiques unes altres proves, les de competències bàsiques, que fan els alumnes de sisè de primària i quart d'ESO. En aquest cas s'avaluen cinc matèries: català, castellà, anglès, matemàtiques i ciència i tecnologia i enginyeria, i els resultats no van ser bons. Els alumnes catalans acaben l'ESO suspenent en anglès, mates i ciències. Només milloren en català i també en mates, tot i el suspens de mitjana. A primària, els resultats de mates i ciències també van ser els pitjors de tot el registre històric.
Fa deu dies, el president de la Generalitat va demanar obrir un "gran debat de país sobre l'educació" per portar-la "a l'excel·lència".
