Tota una vida ensinistrant gossos pigall: "Regalar llibertat no té preu"
Després de deu anys de servei, els gossos que fan de guia a les persones cegues es jubilen. I un dels primers entrenadors de l'Estat que va començar a ensinistrar els animals fa 35 anys a l'escola de gossos guia de la Fundació ONCE també plega: "Ja toca. S'ha de saber envellir, però me'n vaig content."
Ho explica José Manuel Macarro, a qui hem acompanyat en el seu últim servei: l'entrega d'una gossa golden retriever de dos anys, la Holly, entrenada per ell durant sis mesos per fer de guia a una persona cega.
La usuària és Josefina Casas, que viu a Manlleu (Osona) i té la síndrome d'Usher, una malaltia que no només li ha fet perdre la vista, sinó que també és sorda. "Per això la gossa que li portem és de les més perfectes que tenim", explica Macarro. I ella ho agraeix:
La desitjava molt. Soc molt feliç.
Més autonomia que amb el bastó
La Josefina ens diu que ja havia tingut una primera gossa pigall, la Waty, durant deu anys. I per això sap l'autonomia que dona tenir un gos que la guiï pel carrer.
La Waty ja s'ha jubilat i la Josefina l'ha adoptada. Així que, mentre la Waty descansa i viu una vida de jubilada, la Holly la succeeix guiant amunt i avall la Josefina. "Ara podré recuperar el que feia abans i que el bastó no em permetia, com, per exemple, anar tres cops a la setmana a la piscina, que em queda a nou quilòmetres a peu, i nedar". Pel José Manuel, el sentit de la feina és molt clar:
Regalar llibertat no té preu.
El José Manuel està més que content amb les seves alumnes, la Josefina i la Holly, que s'han adaptat perfectament l'una a l'altra. Diu que el més gratificant d'aquesta feina és veure les persones cegues fer coses que "abans els haurien semblat impossibles sense el gos, és donar ales a les persones cegues".
Des de l'escola de gossos de l'ONCE han entregat 4.000 pigalls al llarg de 35 anys. A Catalunya ara n'hi ha 130 en actiu que faciliten la vida a les persones que no hi veuen.
