Trapero plega com a director dels Mossos i Parlon diu que és una decisió personal: "No entraré en especulacions"
Josep Lluís Trapero ha dimitit de director general dels Mossos d'Esquadra després de dos anys al càrrec, segons ha avançat aquest dimecres La Vanguardia i ha confirmat 3CatInfo.
En una compareixença davant els mitjans, la consellera d'Interior, Núria Parlon, ha destacat que Trapero plega per una "decisió personal".
Segons Parlon, Trapero li va comunicar la decisió a finals d'agost i, malgrat que la consellera li va manifestar que volia que continués, la decisió del director era "irrevocable":
M'hauria agradat que acabés el mandat, he insistit que volia que continués.
La consellera ha defugit entrar en valoracions sobre els motius de la decisió: "No entraré en especulacions sobre relacions personals" i ha afegit: "crec que hem treballat bé, òbviament no en tot podem estar d'acord amb els nostres companys de feina."
Parlon ha insistit que només té "paraules de reconeixement i d'agraïment" cap al director general, que comptava tant amb la seva confiança com amb la del president de la Generalitat:
Ha col·locat els Mossos d'Esquadra en un dels seus millors moments professionals.
Segons ha explicat Parlon, Trapero continuarà vinculat al cos dels Mossos d'Esquadra i tornarà a la destinació que tenia abans d'assumir el càrrec de major de la policia.
Ferran López serà el nou director general dels Mossos en substitució de Trapero. López, comissari del cos, ja el va substituir després de l'1 d'octubre del 2017 i durant l'aplicació del 155, després que l'executiu de Mariano Rajoy anunciés el cessament per decret de Trapero.
Un càrrec que li va fer viure l'època més convulsa del cos durant el procés. López va presentar la renúncia al càrrec el 2018, pocs mesos després d'haver estat nomenat.
Posteriorment, va ser cap de seguretat del Barça. Hi va estar només set mesos i va ser acomiadat per l'intent d'agressió a l'aleshores entrenador del club, Ronald Koeman, per part d'un grup de seguidors radicals. En el seu retorn al cos, va ser destinat a Madrid com a responsable de les relacions amb altres policies de l'Estat i també la judicatura
El seu nomenament com a nou director general es farà efectiu a partir de dimarts que ve, 15 de setembre.
Durant la compareixença, Parlon ha apuntat que la nova etapa amb López al capdavant serà de "continuïtat" amb l'anterior, i que la lluita contra la multireincidència i el crim organitzat continuaran sent les prioritats del cos. La consellera també ha anunciat que el govern aprovarà aviat un pla estratègic per als Mossos.
Dos anys marcats per la multireincidència i l'augment de les armes
La dimissió de Trapero arriba només dos anys després del seu nomenament com a màxim responsable polític del cos. La seva direcció ha estat marcada per la lluita contra la multireincidència, amb el pla Kanpai, o l'augment de la presència d'armes blanques i armes de foc als carrers.
També ha hagut de fer front a la polèmica sobre la infiltració de mossos en les assemblees de centres educatius durant les vagues docents del curs 2025-2026 o la iniciativa d'introduir mossos a les escoles.
Trapero va ser una de les grans apostes del govern Illa.
Més canvis a la cúpula dels Mossos
Durant la compareixença, Parlon ha anunciat també més canvis a la cúpula dels Mossos d'Esquadra, ja que l'actual comissari en cap, Miquel Esquius, es jubila. Esquius va assumir el càrrec de cap del cos fa també dos anys, quan Trapero va ser nomenat director general.
La nova comissària en cap dels Mossos serà Sílvia Catà, que es convertirà en la primera dona que ocupa aquest càrrec. Fins ara, Catà ocupava el càrrec de comissària de la regió policial de Girona.
Parlon ha apuntat que la conselleria està avançant en la seva "aposta per la feminització del cos", i ha apuntat que el fet de tenir una comissària en cap dona és quelcom natural:
El cos té com a prioritat assemblar-se a la societat a la qual serveix i protegeix.
Abans de la compareixença de la consellera d'Interior, el president de la Generalitat, Salvador Illa, i Parlon han mantingut una reunió amb López i amb Catà.
En una publicació a la xarxa social X, Illa ha agraït la feina de Trapero i Esquius i ha desitjat molts encerts a López i Catà.
El sindicats de Mossos reben els canvis amb sorpresa
En una entrevista a "El matí de Catalunya Ràdio", els sindicats de Mossos USPAC i FEPOL s'han mostrat sorpresos per l'anunci de la dimissió de Trapero.
El portaveu del sindicat FEPOL, majoritari al cos de Mossos, Toni Castejón, ha apuntat que demanaran explicacions a la consellera, ja que han sigut "canvis importants" i volen saber "si tot segueix igual a la dinàmica del cos i quines desavinences hi ha pogut haver".
Abans de la compareixença de Parlon per anunciar els canvis, Fermin Gallart, del sindicat USPAC, ha assegurat que ha rebut la notícia amb "sorpresa" i ha explicat que estan a l'expectativa de veure si els relleus suposen "continuïtat o començar de zero":
Amb l'arribada de Trapero se'ns havia marcat un pla estratègic fins al 2030, fins ara ningú no havia vingut amb les idees tan clares.
Reaccions dels partits polítics
Els partits polítics també han reaccionat a la dimissió de Trapero. L'oposició i els socis parlamentaris han recordat al president Illa que va ser una aposta personal seva, anunciada en campanya. També han qüestionat que se situï a la direcció política dels Mossos un altre membre del cos.
Poc després de conèixer-se la notícia, el portaveu de Junts al Parlament, Salvador Vergés, ha afirmat en una publicació a X que el Departament d'Interior es troba en una situació de "caos", en referència a la decisió de Trapero, que se suma a la dimissió, la setmana passada, del secretari general d'Interior, Tomàs Carrión. Per Vergés, "el president Illa ha perdut el control de la seguretat i també del Departament d'Interior".
En una roda de premsa posterior al Parlament, Vergés ha demanat la compareixença de Parlon a la comissió parlamentària prevista pel 16 de setembre i ha demanat la dimissió de la consellera o bé el seu cessament per part del president de la Generalitat.
En la mateixa línia s'ha manifestat Joan Garriga, portaveu de Vox al Parlament, que ha demanat el cessament o la dimissió de Parlon com a consellera d'Interior.
Per la seva banda, la portaveu dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, ha qualificat de "bona notícia" la dimissió de Trapero, alhora que ha considerat que el canvi en la direcció del cos suposa una "nova crisi de govern".
Des dels Comuns, el seu portaveu al Parlament, David Cid, ha qüestionat que el càrrec de director general recaigui en un mosso en actiu quan, considera, hauria de ser un civil qui l'assumís. D'altra banda, Cid ha celebrat que per primera vegada hi hagi una dona com a comissària en cap del cos.
Juan Fernández, secretari general del PP a Catalunya, ha titllat de "desgavell" l'executiu català, que considera que es troba "en descomposició" després de la dimissió de cinc alts càrrecs en els últims dos anys.
Xavier Pellicer, diputat de la CUP, ha qualificat de "victòria de país" la dimissió de Trapero. Ho ha dit en una roda de premsa al Parlament, en què ha acusat Parlon de "vulnerar de manera sistemàtica els drets de la mobilització popular, cosir a multes pagesos, professors i activistes, infiltrar-se en protestes docents". Pellicer també ha insistit en la dimissió de la consellera Parlon "si no hi ha un gir immediat" en les polítiques d'Interior.
Els diputats de Junts i la CUP també han carregat contra el nou director general dels Mossos, Ferran López, ple seu paper en l'aplicació de l'article 155.
La Ustec mantindrà la via judicial per les infiltracions
Davant l'anunci del relleu al capdavant dels Mossos, el sindicat educatiu Ustec ha anunciat en un comunicat que mantindrà la via judicial per aclarir la infiltració dels Mossos a una assemblea docent:
La dimissió de Trapero no altera els fets ni molt menys posa fi al procediment judicial.
El 6 de maig, agents dels Mossos es van infiltrar en una assemblea sobre les mobilitzacions i la vaga docents celebrada a l'institut Pau Claris de Barcelona.
El sindicat educatiu ha impulsat un procediment davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per determinar si l'actuació del cos policial comptava amb "cobertura jurídica suficient i si van respectar els drets fonamentals de reunió, llibertat sindical, vaga, intimitat i protecció de dades".
Pel mateix cas, el sindicat CGT també va interposar un recurs al TSJC contra el Departament d'Interior per "vulneració de drets fonamentals".
