Trump amenaça la Xina amb nous aranzels del 100% com a resposta pel control de les terres rares

El president dels Estats Units, Donald Trump, torna a sacsejar per enèsima vegada l'espantall dels aranzels amb la Xina. Aquest divendres ha anunciat que a partir de l'1 de novembre imposarà aranzels del 100% a tots els productes xinesos.

La mesura arriba com a resposta a la decisió de Pequín de restringir encara més l'exportació de les anomenades "terres rares", minerals essencials per a la fabricació de dispositius electrònics i material militar.

Trump ha qualificat l'actitud de la Xina de "postura comercial extremadament hostil" i ha assegurat que la decisió del govern de Xi Jinping l'ha "agafat per sorpresa", després del principi d'acord assolit fa només unes setmanes per rebaixar la tensió comercial entre les dues potències.

Arran d'aquest nou episodi, el mandatari nord-americà ha suspès la reunió que tenia prevista amb el president xinès d'aquí dues setmanes a Corea del Sud, en el marc de la cimera del Fòrum de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic (APEC).

L'anunci ha tingut un impacte immediat als mercats: els principals índexs de Wall Street --Dow Jones, S&P 500 i Nasdaq-- han registrat caigudes superiors al 3% i han reflectit la preocupació dels inversors pel possible efecte dels nous aranzels i dels controls d'exportació sobre l'economia nord-americana.

Segons Trump, els Estats Units també aplicaran restriccions a determinats programes informàtics d'origen xinès.

Aquest és un nou entrebanc en les relacions bilaterals des que Trump i Xi Jinping van pactar una treva aranzelària el setembre passat, després d'una guerra comercial que havia arribat a imposar gravàmens de fins al 145%.

Acomiadaments massius enmig del bloqueig pressupostari

Paral·lelament, l'administració Trump ha iniciat l'acomiadament de més de 4.000 treballadors federals en plena paralització parcial del govern per manca d'acord pressupostari. Els acomiadaments afecten set departaments, especialment els de Salut, Recursos Humans i Tresor.

La Casa Blanca defensa que la mesura busca eliminar "burocràcia innecessària", mentre que els demòcrates l'acusen d'actuar per venjança política.