Un Mediterrani cada cop més calent pot fer més intensa una dana a la tardor?
A finals d'agost, al Baix Penedès i al Tarragonès van caure més de 40 litres per metre quadrat en 30 minuts. Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, el contacte amb l'aigua molt càlida del Mediterrani van afavorir les tempestes de finals d'agost al litoral i prelitoral. I és que aquest agost la temperatura de la superfície marina ha estat la més alta registrada mai, amb una mitjana de 28,3 ºC.
Josep Pascual fa més de 50 anys que mesura la temperatura del mar a l'Estartit, al Baix Empordà, i això ha permès veure que aquest any ha assolit uns nivells de rècord.
La sèrie de registres que té des del 1974, a una milla de les illes Medes, mostra que la temperatura mitjana anual de la superfície del mar ha augmentat 0,36 ºC per dècada. I això equival a una pujada de d'1,9 ºC en 50 anys.
La tendència local encaixa amb el que s'observa al conjunt de la Mediterrània: des del 1982, la temperatura superficial de la conca ha augmentat 0,41°C per dècada, segons l'últim informe sobre l'estat de l'oceà del servei marí de Copernicus.
Aquest ritme és molt superior al de la mitjana dels oceans. Durant el mateix període, la temperatura superficial de l'oceà global va augmentar 0,13 °C per dècada. És a dir, la superfície del Mediterrani s'ha escalfat unes tres vegades més ràpid que la mitjana dels oceans.
Un Mediterrani tan calent com el del 2024
Però quin paper té realment l'escalfament del mar en aquests episodis extrems? Un Mediterrani més calent no provoca per si sol una tempesta. El que pot fer és intensificar-la quan coincideixen les condicions adequades.
Emili García-Ladona, professor d'investigació de l'Institut de Ciències del Mar del CSIC i de l'Icatmar, ens fa observar una gràfica de l'evolució de la temperatura de la Mediterrània i assenyala que el 2026 s'assembla molt al 2024 perquè, des de mitjans de juliol i durant l'agost, el Mediterrani s'ha mantingut molt calent durant setmanes. En canvi, altres anys hi podia haver una onada de calor marina de cinc, sis o set dies i després la temperatura tornava cap a valors normals.
"I, si ho recordeu, el 2024 va haver-hi la dana", apunta García-Ladona.
Tinc la sensació que podríem trobar episodis de dana remarcables a l'octubre, com va passar el 2024.
García-Ladona subratlla que no importa només el rècord puntual de temperatura, sinó la persistència de la calor i l'energia emmagatzemada al mar.
Part de la calor acumulada al mar es transfereix a l'atmosfera a través de l'evaporació, que també hi aporta vapor d'aigua. Aquí el vent té un paper essencial: quan bufa sobre una superfície marina calenta, afavoreix l'evaporació i transfereix energia i humitat del mar cap a l'atmosfera.
Per això els màxims d'evaporació mediterrània no són al juliol o a l'agost, quan l'aigua està més calenta, sinó sobretot a partir de setembre, octubre i novembre, quan hi ha un increment de l'activitat atmosfèrica i el vent.
Un Mediterrani calent és el combustible
Tant García-Ladona com Josep Lluís Camacho, portaveu de l'Aemet, remarquen que per tenir una tempesta extrema han de coincidir diversos factors: temperatura del mar, vents, situació de la pertorbació i condicions atmosfèriques.
De fet, aquest professor d'investigació de l'ICM-CSIC i de l'Icatmar posa un exemple molt clar: el 2022 hi havia temperatures marines fins i tot més elevades en algunes zones que el 2024, però no es va produir un episodi comparable a la dana valenciana.
El 2022, Catalunya estava immersa en la sequera més greu des que hi ha registres. I segons explica Ramiro Saurral, investigador del departament de Ciències de la Terra del Barcelona Supercomputing Centre (BSC), hi va haver un patró atmosfèric de sequera que desviava les pertorbacions cap a França i les illes Britàniques, i deixava Catalunya al marge de les pluges.
La situació va començar a canviar la primavera del 2024, quan les pluges van tornar a Catalunya i la sequera va començar a perdre intensitat.
Camacho explica amb una metàfora quins elements es necessiten per formar fenòmens meteorològics extrems.
La calor del mar és com la fusta, però necessitem un misto per calar foc al mar. I el misto serien les interaccions atmosfèriques.
Es necessita una guspira
Saurral recorda que una dana és un fenomen de la circulació atmosfèrica i que un mar més calent no fa que se'n formin més. El que sí que fa és posar més vapor d'aigua i més inestabilitat a la mercè de l'atmosfera. Però falta el mecanisme que faci pujar aquest aire i formi les tempestes.
Podem tenir una tardor complicada amb pluges intenses i avisos, però cal que hi hagi una guspira. I no és segur que això passi, ara.
Aquesta guspira pot ser un front fred, una borrasca o vents que xoquen entre si. A la tardor, la circulació atmosfèrica és més activa, i les borrasques i pertorbacions poden desplaçar-se més cap al centre i sud d'Europa. És el moment en què poden coincidir un Mediterrani molt calent i una atmosfera més activa. Per això, setembre, octubre i principis de novembre són especialment sensibles.
Saurral explica que a la primavera també hi poden haver danes, però el mar Mediterrani surt de l'hivern molt més fred i, per tant, aporta menys energia i humitat que no pas a la tardor.
