Un projecte pioner controla amb antenes com es mouen els conills per prevenir danys en els cultius
Posar antenes en zones de conreus per controlar els moviments dels conills i prevenir els danys que causen als cultius. Aquesta és la base d'un projecte científic pioner que es desenvolupa en tres indrets de les comarques de Lleida.
Mentre els pagesos de l'Urgell i el Segrià estan protagonitzant mobilitzacions i exigint al govern que actuï per reduir la població de conills a la zona, aquest projecte pretén minimitzar els danys causats per aquests rosegadors.
De la investigació se n'ocupa un centre de Còrdova que depèn del Consell Superior d'Investigacions Científiques, el CSIC. Una vegada al mes els seus investigadors es desplacen a Tàrrega (Urgell), Torregrossa (Pla d'Urgell) i Raïmat (Segrià).
En les seves visites revisen l'estat de la desena de petites antenes que han repartit enmig d'àrees de cultius. Aquestes antenes reben el senyal dels emissors prèviament instal·lats en conills, uns 25 en cada ubicació. Quan un dels animals mor, es recupera l'emissor i se li posa a un altre conill.
Les antenes petites envien el senyal a una de més gran que, al seu torn, rebota la informació dels moviments dels conills als responsables d'aquest projecte, investigadors de l'Institut d'Estudis Socials Avançats de Còrdova.
Monitoritzant els moviments dels conills pretenen anticipar possibles danys dels animals als cultius i així tenir marge per evitar-los amb mesures de control com la caça. Ho explica l'investigador que dirigeix l'estudi, Rafael Villafuerte: "Si els moviments són petits podem concentrar les mesures en una zona petita, però si els conills fan distàncies llargues haurem d'estendre el control."
Els investigadors cordovesos tenen col·laboradors allà on han posat les antenes. Per exemple, a Torregrossa, participen en el projecte els responsables del vedat, la Societat de Caçadors Sant Roc, presidida per Jordi Iglesias.
El conill és el nostre enemic i com més coses saps de l'enemic millor el pots combatre.
D'antenes se n'han col·locat en tres indrets amb nivells diferents de control de la població de conills. A Torregrossa el control a través de la caça és intens, a Raimat és mitjà i en una zona a tocar de la ciutat de Tàrrega és inexistent.
L'objectiu és comparar els tres escenaris. Els investigadors, quan fa més de cinc hores que el senyal d'un conill no es mou, donen l'animal per mort.
Per localitzar-ne la ubicació exacta, una antena mòbil detecta l'emissor que porta el conill. Aleshores analitzen si ha estat víctima de malaltia o de la caça, que en molts casos és la causa de la mort. Això passa, per exemple, segons Villafuerte, a Torregrossa.
La mortalitat, pel control que es fa a Torregrossa, és la més alta que coneixem, més fins i tot que a Austràlia.
És una de les primeres conclusions d'aquest estudi que s'enllestirà la primavera de l'any que ve.
Pla de xoc per reduir la superpoblació
La conselleria d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha anunciat aquest dilluns un pla de xoc durant el mes d'agost per reduir "dràsticament la sobrepoblació" de conills. Aquesta iniciativa es farà als municipis de Verdú i Aspa, a les comarques de l'Urgell i del Segrià.
El conseller Òscar Ordeig s'ha reunit a Montblanc amb les organitzacions agràries Unió de Pagesos, el Gremi de la Pagesia, ASAJA, Manifest del Gran Urgell i la plataforma Pagesos o Conills.
Aquesta trobada ha tingut lloc després que aquest cap de setmana els pagesos han protagonitzat mobilitzacions demanant un acord que permeti reduir la població d'aquests animals.
Els pagesos demanen a l'administració que posi solució a l'impacte dels conills als conreus i també que es replantegi els espais de les zones d'especial protecció de les aus, les ZEPAs.
El conseller, per la seva banda, ha contestat que de cara a l'octubre hi haurà una proposta de compensació per als pagesos.
Aquest dilluns al vespre, les organitzacions es tornaran a reunir i decidiran si segueixen amb les manifestacions.
