Un tsunami al llac Léman pot provocar onades de 8 metres a Ginebra
Meteoròleg de 3CatInfo
1 min
Els tsunamis són fenòmens que tenim associats a franges costaneres produïts per forts terratrèmols que propaguen les ones cap a la costa. D'exemples no ens en falten darrerament; és el cas d'Indonèsia el 2004 o el recent del Japó del 2011.
Però el tsunami també es pot donar als Alps, al llac de Ginebra, i generar onades superiors a 12 metres, segons els resultats de la Universitat de Ginebra i publicat a la revista "Nature Geoscience".
Però el tsunami també es pot donar als Alps, al llac de Ginebra, i generar onades superiors a 12 metres, segons els resultats de la Universitat de Ginebra i publicat a la revista "Nature Geoscience".
Fets històrics fan esment d'un tsunami fa 1.500 anys amb onades de poc més de 10 metres. Els científics sostenen que aquell fenomen es pot repetir. Però l'origen és totalment diferent dels tsunamis a què estem més acostumats.
En aquest cas, el tsumani no ve donat per un terratrèmol, sinó pel despreniment d'una de les muntanyes laterals que cauria al delta, just a l'entrada de les aigües del riu Roine al llac de Ginebra, produint un desplaçament i allau massiva del sòl sota les aigües del llac. Aquest desplaçament en massa a l'entrada del Roine generaria una onada que es propagaria per tot el llac amb onades que poden arribar als 13 metres i arribaria a l'extrem sud-oest del llac, a Ginebra, amb onades de gairebé 8 metres.
Si es donés aquesta situació, les conseqüències serien devastadores perquè a la vora del llac Léman hi viuen prop d'1 milió de persones, de les quals 200.000 viuen a Ginebra.
Per arribar a aquestes conclusions s'ha fet una anàlisi dels sediments del fons del llac. S'ha trobat sobre el fons del llac una capa de sediments més recents, d'uns 12 quilòmetres de llarg, 5 km d'ample i 12,8 metres de gruix. Aquests sediments, segons els científics, datarien d'entre els 381 i 612 dC.
En aquest cas, el tsumani no ve donat per un terratrèmol, sinó pel despreniment d'una de les muntanyes laterals que cauria al delta, just a l'entrada de les aigües del riu Roine al llac de Ginebra, produint un desplaçament i allau massiva del sòl sota les aigües del llac. Aquest desplaçament en massa a l'entrada del Roine generaria una onada que es propagaria per tot el llac amb onades que poden arribar als 13 metres i arribaria a l'extrem sud-oest del llac, a Ginebra, amb onades de gairebé 8 metres.
Si es donés aquesta situació, les conseqüències serien devastadores perquè a la vora del llac Léman hi viuen prop d'1 milió de persones, de les quals 200.000 viuen a Ginebra.
Per arribar a aquestes conclusions s'ha fet una anàlisi dels sediments del fons del llac. S'ha trobat sobre el fons del llac una capa de sediments més recents, d'uns 12 quilòmetres de llarg, 5 km d'ample i 12,8 metres de gruix. Aquests sediments, segons els científics, datarien d'entre els 381 i 612 dC.
