Una expedició catalana va a l'Himàlaia per investigar l'edema pulmonar i cerebral

Quatre alpinistes estaran fins a l'1 de novembre a l'Himlung Himal, l'Himàlaia (Nepal), en una expedició que vol col·laborar en la investigació sobre l'edema pulmonar i l'edema cerebral.

Són dues de les complicacions més greus i freqüents del mal d'altura. Sobretot la que afecta els pulmons.

Segons Miguel Francisco Romero, metge del SEM que lidera l'estudi, la freqüència d'afectació de l'edema pulmonar a 2.500-3.000 metres d'altitud és d'un 2% dels alpinistes, però a 4.500 metres pot arribar al 15%. I destaca que "el 50% dels muntanyistes amb aquesta afectació, si no es tracten, moren".

Monitorització periòdica

L'expedició vol aportar dades per millorar la prevenció i el diagnòstic d'aquestes malalties d'alta muntanya. És per això que, a part de les dades clíniques que habitualment s'utilitzen per diagnosticar-les --com la saturació d'oxigen o la freqüència cardíaca-- dues vegades al dia es faran ecografies dels pulmons. Per això també s'emportaran una sonda ecogràfica a l'expedició.

Els alpinistes, a més, hauran de registrar cada dia dades sobre el seu estat físic i estat de salut general, com per exemple el nivell de fatiga, insomni, si tenen mal de cap o falta de gana.

Totes aquestes dades s'enviaran a un equip mèdic del SEM a Lleida, que les recollirà i en farà seguiment. I, a posteriori, s'analitzaran, conjuntament amb especialistes de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, per veure com es comporta l'organisme en ambients de baixa pressió atmosfèrica i oxigen reduït.

Segons Romero, el fet d'incorporar l'ecografia permet tenir dades objectives sobre l'estat de salut dels integrants: "Aquest és el plus. Si tenen líquid al pulmó, l'aparell ho dirà", explica.

Estudi pioner

Es tracta d'un pas més en la investigació d'aquestes afectacions d'alta muntanya per entendre millor com respon el cos humà en situacions extremes.

Segons Romero, fins ara només s'havien fet ecografies en alpinistes en estàtic. És a dir, un cop arribats al camp base de l'Everest o els Alps. La novetat d'aquest estudi és que, des dels 2.500 metres i fins a superats els 7.000 metres, els alpinistes estaran monitoritzats diàriament de forma seriada.

Doble repte: científic i esportiu

A banda del repte científic, també hi ha el repte esportiu: fer el cim de 7.126 metres amb autosuficiència, és a dir, carregant menjar, gas, tendes o aïllants.

Segons Albert Pastor, de l'Associació Muntanya Viva i organitzador de l'expedició, la investigació és un repte afegit que li aporta més valor: "Té una repercussió a nivell de salut molt important i necessària per augmentar la seguretat a la muntanya en un moment que, a més, les expedicions a cims de 7.000 i 8.000 metres estan en creixement", explica.

A part d'Albert Pastor, d'Altafulla, i Miguel Francisco Romero, de Lleida, la resta d'integrants que completen l'expedició són Damià Sarró, de Bellaguarda, i José Ignacio Perdices, de Tremp.