"Una mà de contes" estrena nous capítols, dedicats als autòmats
El programa "Una mà de contes", que s'emet de dilluns a divendres, a les 18.10, al canal Super3, ha preparat 10 nous capítols, inspirats en la vida i obra de deu autòmats i englobats en el títol "La màquina de la fantasia".
Aquests nous capítols, que es podran veure a partir del dilluns 9 de febrer, han estat escrits per Teresa Duran, il·lustrats per Núria Enríquez i Sandra Hernández i han comptat amb la col·laboració del Museu d'Autòmats del Tibidabo i de l'Escola Massana.
Els autòmats són una metàfora ideal que ha permès al programa acostar-se, a través de la fantasia, al món de la tecnologia. De fet, ha estat la mà d'un autòmat l'encarregada de dibuixar aquests deu contes que formen part de la col·lecció "La màquina de la fantasia". I és que "Una mà de contes" ha aprofitat el fet que Barcelona acull una de les millors col·leccions d'autòmats d'Europa: el Museu d'Autòmats del Tibidabo.
D'aquests deu contes, cinc tenen com a protagonistes autòmats internacionals, des dels artefactes ideats per Leonardo da Vinci en el Renaixement fins als del segle XIX, ja iniciada la Revolució Industrial. I els altres cinc s'inspiren en referències que l'espectador pot localitzar a la col·lecció del Museu d'Autòmats del Tibidabo de Barcelona. Es tracta d'autòmats de finals del segle XIX i principis del XX, procedents de l'empresa francesa Vichy o construïts als mateixos tallers del museu.
Deu guions originals
Els guions d'aquests deu contes són originals de Teresa Duran, Creu de Sant Jordi 2007, especialista en literatura infantil i àlbum il·lustrat i col·laboradora habitual del programa. Són deu històries inspirades en la biografia de cada autòmat, el seu autor o autors, la seva construcció, anècdotes, llocs o propietaris pels quals han passat fins a l'actualitat, peculiaritats del seu funcionament, materials amb què estan construïts, accions que executen, la forma de presentar-se al públic o el simbolisme i el missatge que volen transmetre a l'espectador.
Es tracta d'històries ambientades en un context internacional, donada la procedència i la biografia accidentada de moltes de les peces, i en les quals l'anglès té una presència destacada.
La tècnica
La mà que apareix per pantalla dibuixant aquests deu contes és una mà mecànica dissenyada per Lluís Ribas, constructor d'autòmats i responsable tècnic del Museu d'Autòmats del Tibidabo, que, en forma de guant, és animada per les mans de les il·lustradores Núria Enríquez i Sandra Hernández. Pel que fa a la direcció artística, hi ha col·laborat de manera molt especial l'Escola Massana.
Aquests són els contes que podrem veure:
El millor fotògraf de la Nova Xamba (9 de febrer). Darrere la figura d'un fotògraf, rostres encuriosits i atents al parany de les aparences. Aquesta petita peça de la col·lecció d'autòmats del Tibidabo serveix d'excusa per descobrir darrere el monocle el mateix diable posant en evidència la vanitat i l'enveja de la gent.
A la moda de París (10 febrer). Amb la mà aixecada i els dits recollits, l'autòmat que inspira aquesta història va ser al seu dia un reclam publicitari que donava petits cops al vidre d'un aparador per cridar l'atenció de la gent. Aquest conte explica d'una manera senzilla i encantadora com funciona el mecanisme de les modes.
Una reina i un poeta (11 febrer). De vegades, els actors, els músics, els ballarins i els poetes han de repetir una i altra vegada el seu espectacle davant el públic com si fossin autòmats que no es cansen mai. Però no són màquines, són humans i es cansen, encara que de vegades l'èxit i el desig els pugui atrapar en una urna de vidre, com l'autòmat que inspira aquest conte.
Una mà d'equilibristes (12 febrer). Per guardar l'equilibri és important estar ben units i coordinar bé, sobretot quan les coses es posen difícils i necessitem dels altres. Com els dits d'una mà. Una fantàstica metàfora sobre la família en què les entremaliadures d'uns nens es convertiran també en la seva salvació.
La fortuna d'en Tristany Capsigrany (13 febrer). Envoltat de daus i atrapat en una vitrina per la seva pròpia avarícia, el protagonista d'aquest conte, excèntric i vanitós, ho perdrà tot per atrapar una petita granota verda amb el nom de Fortuna.
L'ànec de Vaucanson (16 febrer). En el cicle de la vida, poder fer la digestió és essencial. Tant que per donar aparença d'ésser viu a una màquina, el seu inventor la dotarà d'aquesta capacitat. I de passada solucionarà un greu problema amb la seva veïna.
El Lleó, el rei i el Papa (17 febrer). En clau d'humor, el conte narra la rivalitat entre el rei francès i el Papa de Roma i com Leonardo da Vinci treu partit a la situació utilitzant la seva imaginació per crear un artefacte magnífic.
Per amor a l'art (18 febrer). Una nena apassionada pel dibuix es recupera d'un greu accident gràcies a un ninot mecànic que dibuixa per ella sense saber-ho. De gran, la protagonista resultarà ser una gran pintora de renom.
Una partida d'escacs amb el Turc (19 febrer). Perseguit per la policia de Nova York, el protagonista d'aquest conte trobarà l'amagatall ideal dins d'una màquina exposada al públic. Davant dels seus nassos, ni el mateix cap de policia podrà descobrir-lo.
La pianista embruixada (20 febrer). Trencar l'ordre establert, la successió mecànica i ordenada de les coses té els seus riscos: per exemple, convertir-se en un autòmat que interpretarà pels segles dels segles, una i altra vegada, el mateix tema musical al piano.
