Antoniu Roca: "Un missatge de tranquil·litat: la salvació de l'Espanyol està al 99,99%"

Tot un soldat del Manolo. Ve de Martorell i als 22 anys s'està consolidant com una peça per a l'Espanyol del futur, i ja del present. Tant és així que Antoniu Roca ha conversat sense embuts amb TV3. Per començar, de com veu la salvació de l'Espanyol just abans de visitar Butarque:

"Ells s'ho juguen tot i no hem d'anar confiats. Però nosaltres hem fet un canvi de mentalitat, d'atreviment. La salvació està al 99,99% i confio en el meu equip i en el que estem fent. Enviaria un missatge de tranquil·litat: estem fent les coses bé i cal seguir així, en la bona dinàmica."

Tot i les derrotes contra el Betis i el Vila-real, l'extrem és tot confiança. La mateixa que ha demostrat el vestidor en la segona volta.

"El Manolo n'és el principal culpable. Ens ha fet canviar la mentalitat i ha fet que tohom hi cregués. Jo ja el vaig conèixer al filial i de seguida veus que sap com fer-te millorar. No està per romanços. Qui es passi, ja t'ho he dit... És una persona directa i et fa veure les coses. També hi ha veterans que ajuden molt, com Sergi Gómez, que, per exemple, sempre ha estat pendent de mi. Si ajuntes això amb els reforços i que som molts els que venim de La 21 i sabem què és l'Espanyol, crec que s'explica aquesta implicació que hem demostrat."

L'Antoniu s'ha consolidat a Primera després d'uns començaments difícils com a futbolista. Tenia problemes de creixement i va haver de tractar-se amb hormones dels 7 als 17 anys:

"Tenia set anys i portava un retard de creixement de tres anys i mig. Era el més petit de la classe i de l'equip... I això al final et fa activar un instint de supervivència. T'has de treure les castanyes del foc d'una altra forma, amb habilitat. Soc un jugador ràpid i amb un bon tren inferior i sempre m'he fixat en extrems purs com a referents, com Ribéry o Arjen Robben."

Aquests problemes, precisament, també expliquen el seu nom, "Antoniu", amb una cridanera U final.

"Jo era molt petit i la gent em deia Antoñito i tal... I els meus pares són d'aquí de Martorell de tota la vida (bé, ara viuen a Sant Esteve)... Vam decidir canviar-ho i hi vam posar 'u', perquè jo volia que tothom pronunciés 'Antoniu'."

Al camp també mira de ser pràctic. Recorda amb alegria la seva primera assistència (a Puado, en la primera volta contra el València) i ara espera marcar el primer gol. Millor a Butarque o en el derbi:

"Tant és! Mentre guanyem els tres punts als dos partits... El derbi sempre és especial. Jo vaig estar allà a l'etapa formativa, a l'aleví i infantil, on vaig coincidir amb l'Ansu Fati i el Nico... I també amb l'Eric Garcia, que també és de Martorell, en algun partit. Però també he estat a altres clubs: el Badalona, la Damm... Però bé, toca guanyar a Leganés primer, i després ja parlarem del derbi."

Mira l'entrevista sencera a la plataforma 3Cat: