Pedro Sánchez dobla l'aposta enmig de la pressió pel cas Leire
"President, convocarà eleccions?" Aquesta era la pregunta que li feien els periodistes a Pedro Sánchez quan arribava a la cloenda de les jornades del Cercle d'Economia. I el president del govern espanyol portava la resposta preparada, que ningú pronosticava i que encaixa amb polítics amb set vides com ell: l'anunci que el seu govern comença a tramitar els pressupostos del 2027 aquesta mateixa setmana.
Dobla l'aposta a tots aquells que li diuen que la legislatura està acabada, el govern en descomposició i que les eleccions són una urgència. No pensa deixar La Moncloa abans d'hora. Vol esgotar la legislatura i aprovar els pressupostos per al 2027. "Fins al 2027 i més enllà", va dir a les joventuts socialistes el cap de setmana, i avui ha anunciat pressupostos a aquells que sempre en demanen, el món de l'economia i l'empresa.
"Tu creus que ens havia de parlar de pressupostos tal com va la cosa?" Aquest era el comentari d'un dels assistents veterans, similar al d'altres.
Les formes de Sánchez potser han agradat més al Cercle d'Economia que les de Feijóo, que va venir a dir que la urgència d'unes eleccions impedeix parlar de les coses que el Cercle voldria. El problema, tant de la moció de Feijóo com dels pressupostos de Sánchez, és que la gent se'ls cregui. I en això treballen l'un i l'altre: a fer creïbles relats que juguen a favor dels seus interessos.
Feijóo necessita, sobretot davant els que li demanen més contundència, demostrar que no es queda de braços plegats. Però té clar que no cometrà l'error de desgastar-se per una moció de censura de sumes complicades, perquè creu que l'agenda judicial acabarà fent caure per si sol el govern espanyol.
I a Sánchez li passa una cosa semblant: té un incendi cada dia i no ha tingut socis per aprovar pressupostos en tota la legislatura. Sap que és missió impossible que els socis li segueixin el joc. Però necessita donar senyals que no està rendit ni esgotat.
El pes dels processos judicials
Feia dies que a les redaccions dels mitjans corria que el sumari del cas Leire estava a punt d'arribar a les parts. I que esquitxaria de ple Sánchez i el PSOE. Alguns dels empresaris que van esmorzar amb Feijóo abans de la seva intervenció al Cercle d'Economia es van quedar amb la sensació que aquesta era la carta que estava esperant, més que cap novetat en la seva quimera d'una moció de censura.
Aquesta i la sentència del cas Mascaretes, que es preveu per a finals de juny i que podria condemnar l'exministre Ábalos a presó, són les peces que al PP creuen que faran insostenible la situació. Però Sánchez arribava al Palau de Congressos de Catalunya quan els mòbils dels periodistes treien fum amb la publicació del sumari en qüestió. I aconseguia marxar deixant la sensació que potser sí que arribarà al 2027.
El missatge de l'entorn del president del govern espanyol era taxatiu quan se'ls demanava si les revelacions de la investigació judicial els farien canviar el guió: "Ja hi estem acostumats." La presidenta del Cercle, Teresa Garcia-Milà, l'hi va posar fàcil: li va dir en la presentació que les investigacions judicials els preocupen, però va evitar preguntar-l'hi directament en el col·loqui.
Moviments de Junts
En aquest joc de relats, també hi ha entrat Junts. Mantenir oberta la porta a una moció de censura instant Feijóo a anar a veure el president Puigdemont a Waterloo era una manera prudent d'abordar el tema. Porta oberta, però amb el peu al darrere perquè no hi passi el PP ni un soci impossible com seria Vox.
Junts sempre ha volgut que els pactes amb el PSOE no els facin aparèixer com a socis. I ara obrir-se a parlar amb el PP d'una moció de censura els serveix per donar el missatge que poden jugar a les dues bandes, buscant centralitat i camp de negociació respecte a altres partits com Esquerra. Més que un cop de porta, veuen en Feijóo prudència i ambigüitat, i això els serveix per no donar per morta aquesta via.
Mite o realitat. Aquest era el dilema que el Cercle d'Economia plantejava com a títol de les seves jornades, en referència a l'autonomia estratègica d'Europa. També seria aplicable als paràmetres en què es mou la política espanyola. L'apocalipsi que dibuixa el PP o l'Espanya que avança que defensa el PSOE. Una legislatura esgotada o l'oportunitat de complir els compromisos pendents amb socis com Junts, Esquerra o el PNB.
La visita del papa, el Mundial i les vacances d'estiu. Un parèntesi per canviar els temes de conversa i els titulars de cada dia. O un xut endavant d'un problema sense resoldre'l. Aquest és el dilema que tard o d'hora s'acabarà resolent.
