
El paper del Marroc en la crisi migratòria, sota sospita: "Ha decidit deixar la porta oberta"
Ceuta retorna poc a poc a la normalitat, després de l'arribada massiva de migrants que ha deixat 67 morts i una crisi amb diverses ramificacions polítiques, socials i diplomàtiques. Les forces de seguretat mantenen els controls a la ciutat per fer retornar al Marroc els migrants que encara continuen pels carrers. Es calcula que prop de 70.000 persones ja ho haurien fet.
En paral·lel, es continua treballant per blindar la platja d'El Tarajal amb el desplegament d'una barrera marítima de 500 metres de longitud per impedir que ningú més pugui entrar a Ceuta nedant.
La gran incògnita que deixa l'episodi és què va motivar l'arribada de migrants. Per què tots alhora i en aquest precís moment? El govern espanyol apunta a les màfies i a una interpretació interessada d'una sentència del Tribunal Suprem que prohibeix les deportacions en calent dels immigrants que arribin a Espanya nedant. Hi ha veus que apunten, però, que el Marroc hauria instrumentalitzat la situació per interessos geopolítics.
Quin paper ha tingut el Marroc?
Sumar, soci del govern espanyol, demana a les Nacions Unides que s'estudiï si el Marroc va facilitar l'entrada de migrants a Ceuta i Melilla i exigeixi responsabilitats per les morts.
En una carta enviada a Gehad Madi, relator de les Nacions Unides sobre drets humans, Sumar apunta a una "facilitació activa" per part de les autoritats marroquines i denuncia que no van prendre mesures per preservar la vida de les persones que creuaven el pas fronterer per terra i per mar.
Blanca Garcés, investigadora del Centre d'Investigacions en Relacions Internacionals (CIDOB) i experta en migracions, considera que l'entrada de més de 50.000 persones a Ceuta "no es pot explicar sense la col·laboració per omissió del govern marroquí".
En una entrevista al 3CatInfo, Garcés ha explicat que, més que una crisi migratòria, el que s'ha viscut els últims dies a Ceuta i Melilla és "una escenificació del caos": "En unes hores entren 50.000 persones i en poques hores en surten 48.000."
Per Patricia Fernández, advocada especialitzada en estrangeria i drets humans, al darrere de la crisi geopolítica hi ha un intent de xantatge al govern espanyol, "una crisi de drets humans que fa recaure sobre les vides de les persones que migren el que en realitat és una crisi política".
El Marroc fa servir tradicionalment la migració per obtenir avantatges en les negociacions.
Totes dues donen per fet que Rabat ha jugat un paper clau en el rerefons d'aquesta crisi. Segons constata Blanca Garcés, "hi ha actors darrere que s'aprofiten dels desitjos migratoris d'aquests joves per activar-los en un moment determinat".
Per Garcés, hi ha una instrumentalització dels joves migrants, que estan disposats a saltar la tanca en qualsevol moment a la recerca d'un futur millor, "tant pel govern marroquí, que els fa servir per pressionar el govern espanyol, com per l'extrema dreta per imposar un relat d'invasió, d'allau d'entrades, de falta de control."
"Europa té molta responsabilitat en el que està passant", reflexiona Patricia Fernández. Segons l'advocada, la Unió Europea ha confiat un sistema d'externalització de les fronteres i ha entregat la clau del control de les fronteres exteriors a tercers. Això ha facilitat que, com ha passat ara, aquest tercer hagi optat per "deixar la porta oberta".






