Els detalls de l'ampliació de l'aeroport del Prat: com impactarà en la Ricarda i el Remolar

El projecte que ha presentat aquest dimarts el president de la Generalitat, Salvador Illa, per ampliar la tercera pista de l'Aeroport del Prat comporta ocupar una part de la zona de les llacunes del Remolar i la Ricarda i modificar el perímetre d'aquesta.

L'objectiu és allargar la pista 500 metres perquè hi puguin enlairar-se i aterrar avions intercontinentals, i per això s'allargaria 60 metres per la banda del Remolar i 440 per la banda de la Ricarda.

A banda de l'allargament de la pista, el projecte comporta també reservar 240 metres d'àrea de seguretat o emergència (RESA) a cada extrem, dels quals 60 metres per cada banda són pavimentats.

Per tant, el total de la pista farà 3.160 metres, als quals cal afegir els 60 metres pavimentats per cada extrem, cosa que farà que el total del tram asfaltat sigui de 3.280 metres.

Segons el projecte, amb això l'aeroport aconseguirà arribar a les 90 operacions aèries cada hora, xifra per la qual està autoritzat, mentre ara el màxim que s'aconsegueix són 80 operacions cada hora.

A més, també preveu construir una nova terminal satèl·lit i remodelar les terminals 1 i 2 de l'aeroport, a més d'altres actuacions, com la construcció d'una línia de tren subterrània per arribar a la T1.

L'afectació a les zones naturals del Remolar i la Ricarda es vol compensar creant una "anella verda" al voltant de l'aeroport, comprant i renaturalitzant unes 270 hectàrees que facin de transició amb les zones agrícoles del delta del Llobregat.

És un projecte que ja ha estat rebutjat de manera categòrica per entitats com Ecologistes en Acció, el CREAF, Depana o la plataforma Zeroport, que ha anunciat mobilitzacions per oposar-s'hi.

"Proposta optimitzada" millor que l'anterior

El govern assegura que el projecte, al qual qualifica de "proposta optimitzada", permet assolir l'objectiu amb "una mínima afectació" a la llacuna del Remolar i "una mínima intervenció" a la de la Ricarda.

El projecte permet que aquesta pista passi de 2.660 metres d'allargada a 3.160 metres, i modifica un projecte previ que diu que preveia una afectació molt més gran tant al Remolar com a la Ricarda:

"De totes les alternatives analitzades, la solució a la qual s'ha arribat és la millor ambientalment, ja que, respecte a l'alternativa inicial, realitza una actuació mínima en Xarxa Natura 2000 de 60 metres al Remolar i 80 metres a la Ricarda."

Segons els autors del projecte, la proposta també soluciona els problemes d'excés de soroll que han patit les últimes dècades els veïns de Gavà i de Castelldefels.

Segons les administracions implicades i Aena, la proposta redueix en 87 metres l'afectació a la Ricarda respecte dels plans inicials, i la llacuna preservarà la làmina d'aigua, tot i que amb una altra configuració.

Amb l'aval d'Aena i del ministeri

El projecte s'ha presentat en forma d'un document de treball de 47 pàgines amb el nom d'Aena, el Ministeri de Transports i el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica.

Preveu començar la tramitació del pla director el setembre, que aquest s'aprovi el 2028 quan hagi superat la revisió de la Comissió Europea, i fer les obres entre el 2030 i el 2033, que es calcula que costarien uns 3.200 milions d'euros.

La setmana passada, el president Salvador Illa ja va avançar que la proposta amb la qual estaven treballant comportava l'afectació de les dues àrees naturals a banda i banda de la tercera pista.

De l'elaboració d'aquest projecte se n'ha encarregat una comissió tècnica conformada pel Ministeri de Transports i la Generalitat.

"No fer res no és una opció"

Amb la tercera pista allargada, la previsió és poder obrir noves rutes directes amb destí a Tòquio, Nova Delhi i diverses ciutats de la Xina, com Guangzhou, a més d'una quinzena d'Amèrica del Nord i del Sud.

També aconseguir més freqüència de vols amb ciutats amb les quals ja n'hi ha, com Shanghai, Los Angeles, Boston, Mèxic, Buenos Aires o Sao Paulo.

El document ho justifica dient que "no fer res no és una opció" i que l'ampliació és "imprescindible pel que fa a l'àmbit econòmic català":

"És essencial garantir una pista adequada a l'operativa pròpia d'un aeroport intercontinental perquè compleixi tots els estàndards en matèria de seguretat."

Una "anella verda" al voltant de l'aeroport

El projecte preveu "evitar, minimitzar, restaurar i compensar" els impactes ambientals en els espais protegits del Delta del Llobregat, i fer-ho de manera força ambiciosa, creant una "anella verda" al voltant de l'aeroport.

L'objectiu d'aquesta anella és garantir la compatibilitat amb les activitats agrícoles a la zona. Aquesta anella tindrà unes 270 hectàrees, i es farà comprant, restaurant i gestionant "terrenys estratègics per a la seva renaturalització".

Per fer tot això es vol crear un Fons Ambiental de l'Aeroport que s'haurà d'encarregar de finançar i gestionar totes aquestes actuacions al voltant de la zona aeroportuària.

Conscients que un projecte com aquest l'ha d'aprovar la Unió Europea, els autors argumenten que hi ha "raons imperioses d'interès públic de primer ordre" que justifiquen que s'actuï a les zones protegides.

En aquest sentit, al·ludeixen a "raons econòmiques i socials vinculades a la competitivitat de l'economia catalana", i apunten que són justificacions que s'hauran de fer valdre quan la UE faci l'avaluació ambiental del projecte.

Crítiques de les entitats ecologistes i ambientalistes

Les entitats contràries a l'ampliació no han trigat a reaccionar al nou projecte: Ecologistes en Acció de Catalunya ha considerat "inacceptable" que Illa vulgui tirar endavant l'ampliació sense acord polític, social ni veïnal:

"L'aposta obsessiva per fer créixer l'aeroport evidencia també com el govern d'Illa se situa al costat del negacionisme climàtic".

Per la seva banda la plataforma Zeroport l'ha rebutjat "frontalment" afirmant que "suposarà més contaminació" i una "destrossa" al delta del Llobregat.

Ho ha dit Joan Manel del Llano, membre d'aquesta plataforma que treballa pel decreixement del port i l'aeroport, que ha afegit que implicarà "més ciment" a un delta que ja està massa construït:

"Suposarà més contaminació, més escalfament global, més turistització, precaritzarà les condicions dels sous i les condicions laborals i agreujarà el problema de l'habitatge."

Del Llano també ha criticat l'anomenada "anella verda" al voltant de l'aeroport, perquè "suposarà substituir espais agraris", cosa que reduirà la capacitat del delta per produir aliments.

I Daniel Pardo, portaveu de l'Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic, creu que, en "un moment històric d'emergència climàtica", el debat hauria d'estar en "com es redueix el trànsit aeri".

Aquestes entitats ja estan preparant mobilitzacions per visibilitzar l'oposició al projecte, mentre aquest diumenge n'hi ha prevista un a favor del decreixement turístic.

Per la seva banda, el director del Centre d'Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), Joan Pino, adverteix que hi ha espècies que difícilment se'n sortiran:

"No tot són ocells. Tenim crustacis d'aigua dolça i plantes aquàtiques... Reproduir els hàbitats que estan formats per diverses comunitats vegetals és més difícil que generar una nova llacuna pels ocells."

Arguments similars als de Depana, els ecologistes que van dur a Europa la falta de protecció del delta del Llobregat i van aconseguir que la Comissió Europea obris un expedient a Espanya. 

El president de l'entitat, Josep Maria Carrera, veu complicat que el projecte pugui tirar endavant:

"Falta que això ho aprovi Europa, perquè com que està afectant dues zones humides, que són ZEPA, ho hauria d'admetre la Comissió Europea. I això l'Estat no ho pot canviar. Jo ho veig difícil."

Malestar entre les organitzacions agràries

Tant Unió de Pagesos com la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) han emès comunicats on rebutgen de ple el projecte. 

Ambdues organitzacions han mostrat la seva preocupació per la destrucció dels sòls agraris i assenyalen que la proposta entra en contradicció amb la Llei d'Espais Agraris, aprovada el 2019. 

En un text remès als mitjans, la FCAC reclama caminar cap "un model de país que posi en valor el territori, la pagesia i la producció d'aliments":

"L'agricultura no ha de tornar a patir conseqüències devastadores a causa d'un model de desenvolupament que ignora la seva importància estratègica. La Llei d'Espais Agraris de Catalunya és clara: cal preservar els sòls més productius, garantir la viabilitat econòmica de l'activitat agrària i avançar cap a la sobirania alimentària"

En termes semblants s'expressa Unió de Pagesos, que recorda l'alt valor del Parc Agrari del Baix Llobregat per a l'obtenció d'aliments de qualitat i proximitat a una zona tan densament poblada com és l'àrea metropolitana de Barcelona: 

"Posar en risc la producció agroalimentària en aquest punt  equival també a posar en risc l'alimentació de bona part dels consumidors de les poblacions que envolten la capital catalana"