Robert Prevost és el nou papa i tria de nom Lleó XIV

"Habemus papam". Ja hi ha nou pontífex. És Robert Francis Prevost, que ha triat el nom de Lleó XIV. En el segon dia del conclave, els 133 cardenals han escollit Prevost en la quarta votació.

Prevost és el primer pontífex nascut als Estats Units en tota la història, el segon del continent americà -després de Francesc- i el quart no italià dels darrers 500 anys. Després de segles de papes italians, en els quatre últims conclaves l'escollit no ha estat de l'Església italiana, la més representada al conclave. També és el primer papa de l'orde dels agustinians.

El nom de Prevost, nascut a Chicago el 1955, no era un dels principals favorits en les travesses per ser el nou pontífex, però la seva elecció tampoc es pot considerar una sorpresa, perquè havia aparegut com una possible alternativa. La seva elecció es pot considerar continuista respecte al pontificat de Francesc, amb qui comparteix la visió sobre pobres i migrants.

En una entrevista al portal Vatican News poc després de la mort de Francesc, Prevost destacava que el seu predecessor era "un home que volia viure l'Evangeli amb autenticitat, amb coherència". En l'entrevista, citava entre el que havia après del pontífex el desig d'una "Església pobra, que camina amb els pobres, que serveix els pobres" i recordava el viatge que Bergoglio va fer a Lampedusa i la seva "proximitat als migrants".

Crida a construir ponts de pau i un record per a Francesc

Prevost ha sortit al balcó de la plaça de Sant Pere a un quart i mig de vuit del vespre, quan feia poc més d'una hora de la fumata blanca. En el primer discurs, ha demanat ajuda per "construir ponts de pau", amb l'objectiu de buscar la justícia, i ha apostat per una església "missionera" i "acollidora":

"Volem ser una església sinodal, una església que camina, una església que sempre busca la pau, sempre busca la caritat, sempre busca estar a prop, especialment, dels que pateixen."

Les seves primeres paraules han estat un discurs llarg, escrit. Lleó XIV ha fet la benedicció en llatí i ha parlat en italià i en castellà, un idioma en què ha tingut un record per a la seva "estimada" diòcesi de Chiclayo, al Perú, d'on és arquebisbe emèrit.

Missioner de l'orde dels agustinians, s'ha definit com "un fill de Sant Agustí" i ha dit "caminarem plegats" als fidels que l'aclamaven a la plaça de Sant Pere. Prevost també ha tingut un record pel seu predecessor, a qui ha volgut fer un agraïment:

"Recordem la veu sempre valenta del papa Francesc."

Ha estès l'agraïment als "germans" cardenals que l'han escollit per ser el "successor de Pere" al capdavant de l'Església i els ha instat a "caminar junts com una Església unida, buscant sempre la pau i la justícia."

Llicenciat en Ciències Matemàtiques per la Universitat de Villanova, també té una llicenciatura i un doctorat magne cum laude per la Pontifícia Universitat de Sant Tomàs d'Aquino de Roma. Va fer la tesi doctoral sobre "El paper del prior local de l'orde de Sant Agustí".

D'ascendència espanyola, Prevost té una llarga trajectòria al Perú, on va ser missioner i bisbe, un país que s'ha acabat convertint en la seva segona pàtria. De fet, a banda de la nacionalitat dels Estats Units, també té la peruana.

L'any 2023 el papa Francesc va cridar Prevost a Roma per nomenar-lo cardenal i fer-lo prefecte del Dicasteri per als Bisbes, el ministeri vaticà que escull els monsenyors d'arreu del món.

Després de l'elecció, Lleó XIV ha comparegut al balcó de Sant Pere amb tots els elements de la vestimenta papal que tenia a disposició a la Sala de les Llàgrimes. Ha sortit amb un hàbit blanc, un sobrepellís morat, una estola púrpura amb decoració daurada i sabates negres. Una imatge que contrastava amb la de Francesc fa 12 anys, quan va sorprendre vestit només de color blanc, i molt més similar a la Benet XVI quan va ser escollit.

Fumata blanca i eufòria a Sant Pere

Quan eren les 18.07, la xemeneia de la Capella Sixtina ha anunciat l'elecció d'un nou papa i, al cap de poc, han sonat sis campanes de la basílica de Sant Pere. Un senyal de celebració que ha desencadenat l'eufòria a la plaça.

Així ha estat el moment en què ha sortit la fumata blanca de la xemeneia de la Capella Sixtina:

La fumata blanca i el toc de campanes ha estat rebut amb alegria a la plaça de Sant Pere, on milers de persones s'han concentrat per veure el nou pontífex.

Més de 150.000 persones, entre fidels, turistes i curiosos, s'han concentrat aquest dijous a la tarda a la plaça de davant de la basílica, que s'ha anat omplint més i més després de la fumata blanca.

Papa en el segon dia de conclave

Igual que els dos darrers papes, Benet XVI i Francesc, el nou pontífex ha estat escollit en el segon dia de conclave. Tot i ser el conclave més nombrós de la història, queda clar que no s'ha viscut una situació de gran divisió o de bloqueig.

Aproximadament una hora després de la fumata blanca, el cardenal protodiaca, el francès Dominique Mamberti, ha sortit al balcó de la basílica de Sant Pere per anunciar el nom del nou pontífex i el nom pontifici que ha triat. Ho ha fet amb la fórmula en llatí: "Annuntio vobis gaudium magnum: habemus papam", és a dir, "us anuncio una gran joia: tenim papa".

Entre la fumata blanca i l'"habemus papam", dins la Capella Sixtina s'ha de fer el ritual d'acceptació, el canvi de vestuari del nou papa i el ritual d'obediència per part dels altres cardenals.

Un vídeo publicat pel Vaticà mostra com el nou papa ha rebut la felicitació de la resta de purpurats:

El suport de dos terços dels cardenals

La proclamació com a papa significa que Prevost ha rebut, com a mínim, el suport de dos terços dels cardenals, és a dir, almenys 89 vots. Es posa fi, així, a un conclave després de dos dies.

La fumata blanca ha arribat després de dues fumates negres. En la primera votació, aquest dimecres a la tarda, va sortir fumata negra a les 9 del vespre. Tampoc hi ha hagut acord en les dues votacions d'aquest dijous al matí i al migdia hi ha hagut una segona fumata negra.

Un cop escollit, el cardenal Pietro Parolin, que presidia el conclave i precisament era un dels favorits, ha preguntat en llatí al nou pontífex si acceptava el càrrec i amb quin nom volia ser conegut.

De la mort de Francesc a la proclamació del nou papa

Amb l'elecció del nou pontífex, el Vaticà deixa d'estar en seu vacant, el període en què va entrar fa 18 dies, el 21 d'abril, amb la mort de Francesc.

La mort del papa va obrir un període de dol. Durant tres dies, prop de 250.000 persones van passar per la capella ardent del pontífex a la basílica de Sant Pere.

L'endemà que es va tancar la capella ardent es va celebrar el funeral de Francesc, una cerimònia sòbria, davant de milers de feligresos que van omplir la plaça de Sant Pere, i l'assistència de més de 160 delegacions internacionals, una cinquantena de caps d'estat i de govern, 220 cardenals i més de 750 bisbes i sacerdots.

Després del funeral, Francesc va ser enterrat a la basílica de Santa Maria Major, en una cerimònia privada i austera, amb la seva família i el cardenal camarlenc, Kevin Joseph Farrell. Posteriorment al funeral de Francesc va haver-hi els "Novendials", els nou dies de dol.

Paral·lelament al comiat de Francesc, durant els dies previs al conclave, els cardenals s'han anat veient, a mesura que arribaven a Roma per al funeral, en les congregacions: les reunions en què s'ha debatut sobre quina línia havia d'afrontar l'Església.

Amb l'inici del conclave, aquest dimecres, els cardenals van quedar aïllats entre la Capella Sixtina i la residència de Santa Marta, i l'única comunicació amb l'exterior era el fum que sortia de la xemeneia del Vaticà.

Finalment, després de dues fumates negres, aquest dijous ha arribat l'esperada fumata blanca per anunciar l'elecció de Lleó XIV.