"Hi ha infiltrats a tot Espanya": la confessió de l'agent Maria, infiltrada als moviments socials de Girona
"T'hem pillat", és el fragment d'una conversa entre l'activista gironí Òscar Campos amb la que fins llavors havia estat la seva parella, la Maria, una agent de la Policia Nacional infiltrada, i que el reportatge de "30 minuts" "Infiltrats" destapa
"Saps què no et perdonaria jo mai de la vida? Que et diguessis Maria Isern Torres. No t'ho perdonaria mai... T'hem pillat". Amb aquestes paraules, el juliol de 2023, l'activista gironí Òscar Campos comunicava a qui fins aleshores havia sigut la seva parella durant tres anys que l'havien descobert. La Maria en realitat era una agent del Cos Nacional de Policia infiltrada als moviments socials de Girona i Salt.
Per primera vegada, s'aconseguia enregistrar el moment en el qual es descobria la identitat real d'un policia infiltrat. L'Òscar va accedir, el dia abans que la infiltració policial de la Maria sortís a la llum, a què els periodistes de la Directa gravessin l'última comunicació que mantindria amb ella. Algunes parts d'aquesta llarga conversa s'emeten ara, de manera inèdita, al reportatge del 30 minuts "Infiltrats", una producció de 3Cat amb la col·laboració de la Directa i Polar Star Films. El programa especial té una hora de durada.
El reportatge explica com, a començaments del 2020, després de les mobilitzacions contra la sentència del procés, almenys quatre agents del Cos Nacional de Policia s'infiltren als moviments socials dels Països Catalans. Sota identitats falses, Maria Perelló aterra a Girona; Ramon Martínez, a València, i Daniel Hernández i Marc Hernández, a Barcelona.
Una confessió gravada
El que no s'esperaven, ni l'Òscar ni els periodistes, és que la policia no penjaria la videotrucada en ser descoberta, sinó que mantindria una llarga conversa. Al reportatge es mostren alguns dels fragments d'aquesta conversa i, en un moment, fins i tot, apareix en pantalla la mare real de la policia.
"Soc de sa mateixa promoció de tots els altres", reconeix Maria I. T., en referència als altres casos destapats per la Directa i que s'expliquen al reportatge. Els companys de qui parla són els policies que es van infiltrar sota les identitats falses de Marc, Dani i Ramon.
Tots quatre actuaven sota les ordres de la Comissaria General d'Informació, el servei d'intel·ligència del Cos Nacional de Policia, que té com a funció la captació d'informació per a l'ordre i la seguretat pública. Es dedica principalment a combatre el terrorisme i totes les actuacions estan sota un secret absolut. Eugenio Pereiro Blanco, recentment jubilat, n'era el màxim responsable quan els quatre policies es van infiltrar.
A la videotrucada, Maria I. T. també reconeix que hi ha infiltrats a tot Espanya.
"Hi ha infiltrats a tot Espanya, ho entens? A tot Espanya: Salamanca, Màlaga, Granada... Hi ha infiltrats a tot Espanya. És que vosaltres ho heu associat tot a independentisme. No és ver, no és ver..."
Per al doctor en Història i escriptor David Ballester, és una incògnita saber "si aquests que has pillat són el 2% o el 60% de tots els que estan infiltrats". Una xifra, que, probablement, no se sabrà mai: "Ens manca la xifra de saber exactament quin és l'abast real d'aquesta infiltració, aquest és el gran tema."
Situacions de maltractament i tortura
"Sé que sempre ho he dit, sona hipòcrita o el que sigui, però és que tu m'has conegut a jo de veres. És que no me sent... És a dir, t'ho jur... Només t'he ocultat que he estudiat Criminologia i que soc policia." D'aquesta manera, Maria I. T. intentava justificar la seva mentida. Un engany que, per al qui fins aleshores era la seva parella, Òscar Campos, comporta "una actitud de manipulació fins al final".
Per al psiquiatre i director del centre Sira, Pau Pérez-Sales, són situacions de maltractament o de tortura. Ell ha estat l'encarregat d'avaluar els impactes psicològics de les infiltracions en una vintena de persones afectades. Les seves conclusions es van exposar a la comissió d'investigació que va crear el Parlament de Catalunya.
"Ha d'haver-hi un patiment greu, una intencionalitat, un propòsit d'obtenir informació, de castigar, d'humiliar o de discriminar, i ho ha de fer un funcionari de l'Estat." Segons Pérez-Sales, tots quatre supòsits es donen en els casos d'infiltracions del reportatge.
"El cervell no és capaç d'entendre ni d'analitzar la vivència que estàs tenint. Perquè, per una banda, el cervell, la part irracional del teu cap, del teu cor, continua estimant aquella persona, perquè això no desapareix d'un dia per l'altre, però, per l'altra part, la racionalitat entén i comença a construir un relat per entendre tot el que ha passat i per què ha passat", explica Òscar Campos, l'activista independentista i dels moviments socials afectat.
Els errors que van permetre descobrir els infiltrats
A començaments del 2021, "amb l'excusa de fer-me un regal d'aniversari", recorda el Manu, el Dani, un altre dels altres policies infiltrats -en aquest cas, al Centre Social Okupat La Cinètika, a Barcelona-, li va donar un llapis de memòria. "Al principi no li vaig donar gaire importància i, al cap de dos anys, quan la Directa va començar la investigació, vaig recordar aquell llapis de memòria", explica el Manu.
Tot i que ell pensava que potser dins el llapis hi hauria un programa espia, la realitat del que van trobar era molt diferent. Els periodistes van aconseguir recuperar uns arxius que el Dani estava convençut que havia esborrat per sempre.
El dispositiu amaga unes imatges que seran la prova definitiva per certificar la seva identitat real. En aquestes fotografies, es veu com el Dani és a l'Escola de Policia d'Àvila amb altres agents.
Aquesta va ser la prova definitiva per certificar que el Dani era un agent infiltrat. Tot i això, les sospites havien aparegut abans. Sense adonar-se'n, el policia havia estat facilitant la seva geolocalització. Quan deia que era a Palma visitant la família, en realitat el Dani era a Madrid. L'infiltrat havia vinculat el seu telèfon mòbil a un compte de correu electrònic d'un col·lectiu social, que permetia veure la seva ubicació en temps real.
Per altra banda, en el cas del Marc -el primer infiltrat descobert-, diverses persones que coneixien el Marc prèviament, se'l troben fortuïtament a Barcelona el 2022 i assenyalen que és policia. És a partir d'aquí quan s'aconsegueix rastrejar el seu passat i identificar-lo com a funcionari del Cos Nacional de Policia sota les inicials d'I. J. E. G. Un informe pericial fisonòmic compara una fotografia d'ell d'abans de la infiltració, amb una altra d'ell com a activista. L'anàlisi conclou que totes dues imatges corresponen a la mateixa persona.
Després que el cas del Marc surti a la llum, per primer cop Interior reconeix i justifica les operacions d'infiltració policial als moviments socials:
"Es considera legítim, idoni i oportú per part dels serveis d'informació utilitzar agents d'intel·ligència amb l'objectiu de captar informació d'interès per a l'ordre i la seguretat pública als mateixos llocs on es mouen els individus radicals o compromesos amb projectes secessionistes il·legals, que, al capdavall, puguin ser responsables de cometre delictes que puguin dirigir la investigació cap a altres que els poden executar."
L'agent encobert és una figura prevista a la llei d'enjudiciament criminal. Es restringeix a uns supòsits delictius molt concrets, com el terrorisme o el narcotràfic, i sempre opera sota autorització i control judicial.
En canvi, aquesta nova figura d'agent d'intel·ligència no està definida dins el marc legal vigent i per això desperta moltes preguntes en relació amb els límits de les seves actuacions. A diferència de l'agent encobert, no està subjecte a control judicial.
Descoberta en cadena
"Les primeres sospites comencen gràcies al fet que es destapen alguns casos d'infiltracions arreu dels Països Catalans", recorda Òscar Campos. Davant d'aquests primers dubtes i sospites, l'entorn de l'Òscar busca respostes.
Com la Sílvia Rispau, activista dels moviments socials: "Descobrim que la Maria és policia de l'única manera que ens quedava, que era com anant a casa seva, a Establiments. La casa estava tancada, no hi havia ningú, i una veïna va explicar com es deia, de què treballava i que en aquell moment segurament era a la comissaria de policia de Palma."
Un cop descobert el nom real de la Maria, recorda Sílvia Rispau, "només va quedar buscar el nom de la Maria, el que ens havia donat la veïna, que era el nom real, al BOE, i allà sortia el seu nomenament de funcionària a la mateixa convocatòria que la resta dels infiltrats que s'havien descobert a Catalunya".
Al "30 minuts" també s'entrevista la portaveu del sindicat policial JUPOL, Laura García. Tot i que no és una policia infiltrada, aporta informació molt rellevant que ajuda a entendre el funcionament de les infiltracions: com se seleccionen, infiltren i extreuen de les operacions. Per a García, cal "fer una reflexió" perquè "alguna cosa ha fallat a la seguretat perquè això s'hagi pogut dur a terme, i amb les conseqüències que hagi pogut tenir per a la integritat física dels policies i del seu cercle més proper, dels seus familiars".
"Per a nosaltres seria important que s'establís una responsabilitat penal per a aquestes persones que han revelat les cares i les identitats, a més de dades personals dels policies encoberts, perquè això sí que creiem que podria fer que els següents s'ho pensessin."
Els límits de les infiltracions
"Els límits estan sempre amb els drets fonamentals." Qui parla és Maria del Prado Escoda, portaveu de l'Associació de Jutgesses i Jutges per a la Democràcia. "Qualsevol actuació que és invasiva de drets fonamentals està limitada i a partir d'aquí hi ha d'haver un cert control judicial. I, a més a més, encara que hi hagués un control judicial, aquestes actuacions han de ser proporcionades", remarca la magistrada.
Arran dels casos d'infiltració policial descoberts, persones i col·lectius afectats han presentat diverses querelles. Totes coincideixen a acusar els agents i els seus comandaments d'un delicte de tortura i maltractament, i de revelació de secrets.
En el cas del Dani, l'infiltrat al Centre Social Okupat La Cinètika, de Barcelona, un total de vuit dones es van querellar contra ell i els seus comandaments. L'acusació l'encapçala un equip jurídic format pel Centre Irídia per la Defensa dels Drets Humans i el sindicat CGT Catalunya, on militen dues de les denunciants. La querella, però, va ser inadmesa a tràmit. Per a l'advocada Laia Serra, això "contravé tota la jurisprudència sobre la necessitat d'investigació".
Al País Valencià, l'organització antirepressiva de l'esquerra independentista Alerta Solidària ha presentat, el gener del 2025, una querella "per denunciar la vulneració de drets fonamentals" arran de la infiltració de Ramon als moviments polítics i socials de València, durant els anys 2020 i 2021. La querella es dirigeix contra el membre del Cos Nacional de Policia, els seus superiors jeràrquics i també contra el Ministeri de l'Interior, com a responsable civil subsidiari, segons expliquen els advocats del cas.
Maria del Prado Escoda, de Jutgesses i Jutges per a la Democràcia, reflexiona: "Potser ens hauríem de plantejar una qüestió de l'ètica policial, o quin tipus de policia volem, quin tipus de protocols, o amb quin tipus de protocols i legislació pròpia de la policia volem que actuïn."
Metodologia i transparència
El reportatge del "30 minuts" arriba després de tres anys d'investigacions periodístiques per part de la Directa. Al reportatge s'entrevista prop d'una vintena de persones, entre afectats, experts, advocats i policies.
Moltes de les persones que apareixen al reportatge és el primer cop que parlen a càmera i que expliquen el dolor i l'impacte que ha suposat per a elles viure en primera persona les afectacions d'una infiltració policial. Algunes, però, han demanat fer les entrevistes a cara tapada, per la por de patir assetjament a les xarxes o a conseqüències en diferents àmbits de la seva vida personal i laboral.
Els experts que surten al reportatge coincideixen a apuntar que, fins ara, "s'ha banalitzat i frivolitzat molt el patiment de les persones afectades", tal com denuncia el psiquiatre Pau Pérez-Sales.
Tot i això, també hi ha hagut institucions, com el Ministeri de l'Interior o el Cos Nacional de Policia, que s'han negat, de manera reiterada, a parlar amb l'equip del reportatge i a concedir entrevistes, tot i les nombroses peticions.
Al reportatge s'han hagut de pixelar les cares de tots els policies que hi apareixen, per la llei de seguretat ciutadana, coneguda com a llei mordassa.
Per altra banda, la Directa ha pogut comprovar que un dels quatre agents infiltrats continua treballant com a policia en una comissaria de Menorca i que un altre és a Madrid.
Els últims dos anys s'han descobert cinc casos més d'infiltracions policials als moviments socials de Madrid.
- ARXIVAT A:
- EspionatgePolicia Nacional30 minuts
