Israel i l'Iran, en guerra: motius i conseqüències d'un atac amb les armes nuclears de fons
Els Estats Units són l'únic país que pot parar els peus a Netanyahu en una escalada que no interessa als socis d'uns ni d'altres
La matinada del 13 de juny, Israel va llançar un atac aeri sense precedents contra l'Iran. El seu argument: Teheran estava a punt d'aconseguir elaborar la bomba atòmica i, per tant, de tenir el poder de destruir l'estat jueu.
Ho va fer just dos dies abans de la reunió que els iranians tenien concertada amb els nord-americans de cara a resoldre, per la via diplomàtica, les seves diferències precisament sobre el tema nuclear.
Una reunió que va quedar sabotejada per aquell bombardeig i pel consegüent contraatac de l'Iran. Ja porten quatre dies d'intercanvi de míssils que han causat morts i ferits a tots dos països.
Què sabem dels atacs que hi ha hagut entre Israel i l'Iran?
Israel no només ha atacat infraestructures vinculades a l'activitat nuclear iraniana, sinó que també ha matat almenys nou científics que hi treballaven. A més, ha mort els comandaments militars, entre ells el cap de la Guàrdia Revolucionària.
També han estat objectiu dels míssils israelians les defenses antiaèries, bases militars i fàbriques diverses, així com plantes de petroli. Aquest dilluns el Ministeri de Sanitat deia que en total havien mort 224 persones, entre les quals hi ha molts civils.
Per la seva banda, l'objectiu de l'Iran ha estat sobretot la ciutat de Tel-Aviv, on hi ha el Ministeri de Defensa israelià, així com la central dels seus serveis secrets, el Mossad.
Els míssils llançats per Teheran han afectat zones habitades a prop de la capital i també altres localitats. Les víctimes han estat civils, amb un balanç de 14 morts i 390 ferits.
Després de la massacre perpetrada per Hamas el 7 d'octubre, Israel ha reaccionat d'una manera absolutament desproporcionada a ulls de molts països, fins al punt que s'investiga alguns dels seus màxims dirigents, i especialment el primer ministre Benjamin Netanyahu, per crims de guerra, contra la humanitat i fins i tot per genocidi.
Netanyahu, incapaç d'explicar al seu país per què els seus serveis secrets i de seguretat no van evitar aquella matança ni per què després de més de 55.000 morts a Gaza --i de reduir la franja a runa-- no ha acabat amb Hamas, ha trobat una bona manera de desviar els ulls del món cap a una altra banda.
A més, l'evidència dels crims que comet, tant a Gaza com a Cisjordània, han començat a incomodar fins i tot als seus aliats, que fins ara ho justificaven tot per la necessitat d'Israel de defensar-se. Abans de perdre suports importants, Netanyahu ha trobat la fórmula d'agrupar-los al voltant d'un règim que viola els drets humans i és reprovat per occident com és l'Iran dels aiatol·làs.
L'Iran preparava una bomba nuclear?
Quan el 2018 el president Trump va retirar els Estats Units de l'acord nuclear amb l'Iran --rubricat per les principals potències mundials amb Teheran l'any 2015--, el règim iranià no va marxar-ne, però va decidir que ja no s'hi sentia obligat.
Va passar d'enriquir urani a nivells per sota del 4%, suficients per a finalitats civils com aconseguir energia nuclear, a fer-ho fins al 60%, motiu pel qual el va censurar l'Agència Internacional per l'Energia Atòmica. S'acostava així al 90% necessari per poder-lo utilitzar per a armament nuclear.
Israel, que s'ha proveït de la bomba atòmica pel seu compte, sense ser controlada ni supervisada per cap acord internacional, sempre ha considerat que l'Iran no té dret a tenir-la, perquè posa en perill la seva pròpia existència.
Han afectat els bombardejos la capacitat nuclear de l'Iran?
La principal planta d'enriquiment d'urani de l'Iran, Natanz, va ser un dels primers objectius de l'atac de l'aviació israeliana la matinada de dijous a divendres. Té tres edificis subterranis a desenes de metres sota ciment armat, així que els bombardejos només haurien afectat la part superficial del complex.
Tot i així, l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica adverteix del perill de contaminació, perquè se suposa que aquí l'Iran hi hauria produït fins a 400 quilos d'urani enriquit al 60%. Així ho explicava Rafael Grossi, director general de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica:
"Tenint en compte el tipus de material nuclear en aquesta instal·lació, és possible que s'hagin dispersat isòtops (àtoms) d'urani dins de l'estructura."
Però la instal·lació més controvertida és a Fordow, més a prop de la capital, i està blindada 500 metres sota terra. Els inspectors hi havien detectat partícules enriquides fins a prop del 90%, la concentració necessària per a l'arma nuclear.
No hi ha consens sobre com estava de prop l'Iran de poder obtenir-la, però sí respecte al fet que ja tenia els coneixements necessaris per fer-la. D'aquí ve que Israel assassinés científics iranians divendres mateix. Però d'aquí ve, també, la crida de l'Agència Internacional de tornar a un acord.
En el cas de Fordow, Grossi ha indicat que pràcticament no hauria patit danys a causa dels atacs.
Com veuen aquest enfrontament els aliats d'un i altre país?
Així com el gran aliat d'Israel són els Estats Units, l'Iran té la cobertura de la Xina i de Rússia. En principi, cap d'aquests països hi té a guanyar si, en aquest moment, la situació es compliqués encara més a l'Orient Mitjà.
De fet, els Estats Units --informats prèviament de l'atac per Israel-- haurien parat els peus a Netanyahu en un pla per atacar directament el líder iranià, l'aiatol·là Alí Khamenei.
Donald Trump, que es vanta constantment que acabarà amb totes les guerres, difícilment voldrà que Israel l'arrossegui a haver d'intervenir en aquesta.
Els països àrabs de l'entorn, com l'Aràbia Saudita o els Emirats, no són amics de l'Iran, però de cara als seus ciutadans no poden enfrontar-se a un país musulmà donant suport a Israel, tot i que els Acords d'Abraham ja els van acostar a Jerusalem i van deixar caure els palestins pel camí.
Rússia ja té obert el front d'Ucraïna i la Xina vol evitar que es compliqui encara més el trànsit marítim al mar Roig pel suport iemenita als iranians.
Què pot passar ara?
Per tot plegat, és de preveure que tots intentaran rebaixar la tensió entre els dos països, i l'Iran ja s'ha mostrat disposat a aturar els atacs si Israel deixa de bombardejar-lo.
La pilota sembla que està a la teulada del govern de Netanyahu, que pot sospesar dues opcions: o bé considera que amb Hamas i Hezbollah debilitades com estan l'Iran també és més dèbil que mai i que ara és el moment en què poden acabar d'una vegada per totes amb el règim teocràtic, o bé l'entorn de Trump més reticent a involucrar-s'hi convenç el president nord-americà de parar els peus a Netanyahu amb més contundència que fins ara. És l'únic país que ho pot fer.
