La majoria dels celíacs no saben que ho són: les dificultats del diagnòstic

Que la celiaquia estava clarament infradiagnosticada era sabut, però ara hi han posat xifres: només el 40% dels celíacs saben que ho són.

L'estudi és la tesi doctoral del metge d'atenció primària investigador d'IDIAPJGol Iván Villar Balboa. Per fer-lo van agafar totes les persones de l'Hospitalet de Llobregat a qui entre el 2005 i el 2020 els van diagnosticar celiaquia --a la història clínica identificats amb el codi k90.0-- i ho han comparat amb els que hi hauria d'haver segons estudis poblacionals previs.

"Vam veure aquesta diferència entre el que hauria de ser teòricament i el que fem a la pràctica clínica."

L'Hospital Mútua de Terrasa, junt amb l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, ja havia determinat que la prevalença de la malaltia s'ha mantingut estable en els últims 20 anys. Van agafar mostres de persones aparentment sanes i els van fer proves de celiaquia.

Les dades van concloure --i coincideix amb altres estudis internacionals-- que n'hi ha uns cinc casos per cada 1.000 habitants. Comparat amb la població de l'Hospitalet diagnosticada, és 2,5 vegades menys, amb una mitjana d'1,99 casos per cada 1.000.

La investigadora principal del grup de recerca del Servei de l'Aparell Digestiu de l'Hospital Mútua de Terrassa i cap de recerca del grup d'investigació del CIBEREHD (Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa en Malalties Hepàtiques i Digestives), Maria Esteve Comas, explica, però, que "això no és un problema que passi a Catalunya, això és un problema que passa a tot el món".

"Des de fa anys es parla del símil amb l'iceberg celíac: estem identificant només el que queda per sobre de la superfície del mar, mentre que a sota hi ha una gran quantitat de pacients que estan infradiagnosticats."

Les dificultats del diagnòstic

Detectar la celiaquia no sempre és fàcil. A vegades es presenta --especialment en els adults-- amb símptomes molt inespecífics, afirma la doctora Esteve. Per exemple, "per anèmia crònica de causa no aclarida, símptomes digestius lleus o pacients que estan diagnosticats de possible budell irritable".

Per això insisteixen que cal fer una recerca activa de casos, perquè actualment hi ha prou proves per determinar els dubtosos.

"La clau està en els pacients que tenen aquesta simptomatologia de forma persistent."

"A vegades els mateixos pacients no ho consulten perquè s'han acostumat a viure d'aquesta manera", recorda el doctor Villar, però cal tenir present que pot ser celiaquia perquè "és important detectar-los i que facin el tractament".
 

Com és el tractament?

La celiaquia és una malaltia autoimmune, sistèmica i crònica. No hi ha una cura definitiva. El tractament més eficaç és mantenir una dieta estricta sense gluten, que ajuda a controlar els símptomes. Un impacte en la vida i en la butxaca.

Estudis epidemiològics

Fer un seguiment de la incidència de la malaltia a la població és també clau per detectar brots; per exemple, han vist que els que van afectar la primera infància fa anys ara s'han desplaçat als joves d'entre 13 i 18 anys. Però sobretot són importants per determinar quins recursos sanitaris calen i buscar factors mediambientals que puguin ser els desencadenants de la celiaquia.

Un estudi previ va permetre veure la relació entre la vacuna del rotavirus i la disminució de casos en infants: