La ministra Aagesen apunta a Red Eléctrica i les grans centrals com a culpables de l'apagada

El 28 d'abril, a les 12.33, la península Ibèrica es va quedar a les fosques. Aquest dimarts, un mes i mig després i en plena tempesta política pel cas Santos Cerdán, la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, ha presentat l'informe sobre les causes del zero elèctric.

En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la vicepresidenta ha assenyalat que l'apagada té un "origen multifactorial".

Aagesen ha traspassat part de la responsabilitat de l'apagada a les elèctriques privades, per no regular la tensió correctament, i a Red Eléctrica, ja que considera que no va ser prou cauta en la seva planificació:

"La causa zero va ser un fenomen de sobretensions, una reacció en cadena, desconnexions de generació que alhora van provocar noves desconnexions."

Aquest fet fa preveure una guerra oberta al sector, ja que de la responsabilitat de l'apagada en pengen indemnitzacions milionàries.

Segons la ministra, el sistema no disposava de prou capacitat de control de la tensió dinàmica. De fet, Aagesen ha apuntat que el programa final de l'operador del sistema per a aquell dia va ser el més baix des que havia començat el 2025.

En concret, les restriccions tècniques establertes per Red Eléctrica implicaven que hi havia d'haver deu centrals tèrmiques per al control dinàmic de tensió: "Aquestes restriccions tècniques es remuneren amb la finalitat única de control tensió, absorbir energia o generar energia reactiva."

Tot i això, aquell dia, una de les centrals previstes es va declarar indisponible i va dir que no estaria operativa el dia 28. Red Eléctrica no la va substituir perquè va considerar que no era necessari.

A més, la ministra ha assegurat que, durant la crisi, les centrals disponibles no van respondre correctament:

"L'operador del sistema també detecta que les centrals que estaven disponibles per controlar la tensió i les que també havien estat programades per restriccions tècniques no estaven regulant la tensió segons el previst per la normativa."

Per tant, "faltava capacitat per controlar tensió", tot i que "hi havia parc de generació disponible suficient per respondre", segons ha explicat Aagesen.

Què va passar exactament el 28 d'abril?

Aagesen ha dividit en diverses fases el procés que ens va conduir al zero elèctric:

Fase 0: Inestabilitats de tensions

El dia 27 d'abril, després del mercat diari d'energia, Red Eléctrica va aplicar les restriccions tècniques necessàries perquè el sistema funcionés de manera correcta. Amb aquest objectiu es va programar l'entrada en funcionament de deu centrals tèrmiques repartides pel territori, les quals estaven destinades al control dinàmic de la tensió, funció per la qual són remunerades.

Aquell mateix dia una de les centrals va informar que restaria inoperativa, però, segons Aagesen, els càlculs de Red Eléctrica estimaven que no era necessari buscar-ne cap altra que la substituís.

Fase 1: Oscil·lacions en el sistema

La investigació ha observat que des de primera hora del matí, a partir de les 9.00,hi va haver oscil·lacions a la xarxa, malgrat que es van produir dins dels paràmetres que contempla la normativa.

De fet, dins del sistema elèctric es produeixen oscil·lacions de manera natural, especialment en els extrems de la xarxa, que estan menys interconnectats.

Tot i això, a les 12.03 es va produir una oscil·lació anormal, de caràcter local, totalment atípica al sistema. Segons la ministra, aquest és un dels episodis que també expliquen l'apagada, ja que va generar una tensió anòmala.

Per compensar-ho, es va demanar la posada en marxa d'una central a la zona sud, tal com marquen els protocols. La central, però, necessitava una hora i mitja per engegar màquines.

Per aquest motiu, la xarxa va haver d'acudir a la resta de centrals disponibles, que, segons la ministra, no van respondre com s'esperava.

Fase 2: Tensió descontrolada

Arribats a aquest punt, la tensió, ja descontrolada, pujava de forma ràpida i sostinguda.

Va ser llavors quan es van detectar desconnexions de plantes petites, que van progressant cap a estructures més grans fins a arribar a les infraestructures de Granada, Badajoz, Segòvia, Huelva i Sevilla, entre d'altres.

Aquestes desconnexions es van produir, en principi, per protecció, però, segons Aagesen, la investigació ha permès esbrinar que algunes d'elles es van produir de manera indeguda, un fet que va fer escalar encara més la crisi.

Fase 3: Col·lapse peninsular

Es produeix una reacció en cadena: les desconnexions porten les següents plantes a desconnectar-se i es trenca el sincronisme amb Europa. Tot això condueix a l'apagada generalitzada en un període no superior als dotze segons.

La ministra ha argumentat que els sistemes per respondre de forma automàtica a la pèrdua de generació, els anomenats "tallafocs", no podien actuar en aquest escenari, ja que "estarien atacant els símptomes, però no la causa": la manca de capacitat per regular la tensió.

"Per tant, per què no es va poder contenir? Jo crec que vam arribar a un punt de no retorn, de reacció en cadena. Una marea imparable un cop iniciada, almenys que hi hagués hagut abans, amb anticipació, capacitat d'absorbir energia reactiva i controlar massivament la tensió", ha sentenciat Aagesen.

El ciberatac, descartat

El document ha estat elaborat per dos grups de treball, un dedicat a analitzar què va passar a la xarxa elèctrica en aquell moment i un altre dedicat a la ciberseguretat.

Com ja va fer davant del Congrés, la vicepresidenta tercera ha assegurat que no hi ha cap evidència que la xarxa elèctrica patís un ciberatac, per més que ha explicat que durant la investigació s'han detectat vulnerabilitats que s'han de resoldre:

"S'han identificat vulnerabilitats, carències o males configuracions de mesures de seguretat que sí que poden exposar les xarxes o els sistemes a potencials riscos futurs."

Aagesen ha anunciat que el govern espanyol aprovarà un decret llei per supervisar millor el sistema i evitar que un nou episodi d'apagada es torni a produir.

No és, però, la primera vegada que el govern espanyol dona explicacions sobre el fenomen. La mateixa Aagesen va comparèixer el 14 de maig davant del Congrés per explicar el que se sabia sobre l'esdeveniment sense especificar-ne encara les causes.

En aquell moment, la vicepresidenta tercera ja va descartar un ciberatac i va apuntar que l'origen de l'apagada havien estat tres incidents ocorreguts en subestacions de Granada, Badajoz i Sevilla.

L'informe del govern espanyol es farà públic aquest dimarts a la tarda. No és l'única investigació que està en marxa al voltant de l'apagada. La Xarxa Europea de Gestors de Xarxes de Transport d'Electricitat i el Congrés també estan duent a terme les seves pròpies indagacions. Caldrà veure si coincideixen en l'anàlisi.