L'opacitat als centres de deportació de Meloni a Albània

Hi ha un debat obert a Brussel·les sobre la conveniència d'establir centres de deportació de migrants fora de la Unió Europea. I hi ha, a 2.000 quilòmetres, a Albània, el dia a dia d'una primera experiència: els dos centres que Meloni hi té oberts des de finals de l'any passat.

Pensats inicialment per enviar-hi els rescatats al mar, però bloquejats per la justícia italiana, s'han reactivat fa uns mesos per tancar-hi migrants que ja eren a Itàlia i que tenen una ordre d'expulsió.

Els activistes, sobretot italians que supervisen la iniciativa, avisen de falta de garanties en els drets fonamentals dels qui hi estan internats. Les visites les solen fer per sorpresa, juntament amb diputats italians o europeus, aprofitant que tenen prerrogatives per entrar.

"El diputat toca el timbre del centre, es presenta i diu que és allà per fer una investigació. És la manera d'entrar. Sense dir-ho abans", explica des de Roma Serena Chiodo, responsable de campanyes de migració a Amnistia Internacional, que ha accedit fa uns dies al centre de Gjadër, al nord de Tirana.

Malgrat haver trobat aquesta fórmula per poder entrar, les ONG denuncien opacitat del govern italià sobre el nombre de migrants que hi té tancats i les deportacions d'alguns d'ells cap als seus països d'origen.

"És molt difícil tenir una mirada contínua sobre el que passa en un centre tancat fora d'Itàlia", afegeix Chiodo.

En joc el dret de defensa

L'advocada Guia Tani, de la plataforma italiana Tavolo Asilo e Immigrazione, ha estat aquesta setmana al mateix centre de Gjadër i envia un missatge d'alerta sobre els drets de defensa dels migrants traslladats.

"No tenen un mòbil propi. La targeta SIM del seu telèfon, que els hi confisquen a l'entrada, no es pot utilitzar perquè som a Albània. Hi ha una limitació de les comunicacions de 10 a 20 minuts diaris com a màxim, a la qual se suma la dificultat extrema de tenir el client lluny."

L'altra gran preocupació dels activistes és la protecció de la salut dels migrants. Denuncien, d'una banda, que no es demani un certificat mèdic específic abans de traslladar-los a Albània.

Tani alerta també d'un percentatge alt d'actes d'autolesió dins del centre visitat. "Subjectes que en un nombre molt elevat es provoquen lesions en un estat d'estrès psicofísic veritablement molt greu", relata.

Debat obert a Brussel·les

Els polèmics centres de deportació de Meloni s'estudien des de Brussel·les com una possible solució a escala europea. Hi ha una proposta de la Comissió Europea que planteja un marc legal que permeti repetir aquest model als països europeus interessats.

La iniciativa interessa a governs com el liderat per l'extrema dreta als Països Baixos, que ha plantejat reproduir el mateix esquema amb Uganda.

La responsable de migració i asil a Amnistia Internacional a Brussel·les, Olivia Sundberg, denuncia el fracàs d'experiències prèvies similars, com els intents del Regne Unit a Ruanda o d'Austràlia a l'illa de Manus i a Papua Nova Guinea, que han acabat topant amb traves de la justícia.

"A Brussel·les n'hi diuen solucions innovadores. No són noves. Aquestes propostes les hem debatut durant 10 anys. S'han intentat en moltes ocasions i sempre acaben amb els mateixos problemes. Se sap que no funcionen i que és impossible que respectin els drets humans", conclou.