Millora la detecció de l'assetjament escolar: 1.333 possibles casos aquest curs

Els centres educatius han detectat des de principi de curs 1.333 possibles casos d'assetjament escolar. No parlem de conflictes aïllats, sinó de situacions que es mantenen en el temps. Combatre-les és responsabilitat de tota la comunitat educativa.

Des d'aquest curs, les escoles i els instituts han d'apuntar en un registre totes les situacions de violència que detecten i com actuen per combatre-les. I això ha permès, per primera vegada, començar a posar xifres a l'assetjament escolar a Catalunya. 
 

La USAV, un telèfon on demanar ajuda

La USAV, la unitat de suport a l'alumnat en situació de violència, és un servei del Departament d'Educació a disposició de centres, famílies i alumnes. 

Davant d'un possible cas d'assetjament, es pot trucar al 900 923 098 per demanar l'assessorament d'un equip format per psicòlogues, educadores i treballadores socials, i juristes. També es pot escriure un correu a usav.educacio@gencat.cat o utilitzar un servei de xat per fer un primer contacte.

Segons explica Neus Folguera, la coordinadora de la USAV, la majoria de les trucades que reben són de centres que s'han vist desbordats per una situació de violència, però també els demanen ajuda les famílies.

"En aquests casos ens posem en contacte amb la direcció del centre i revisem què s'ha fet. Sovint ja s'han fet moltes actuacions i molt adequades, però hi ha marge de millora."

A partir d'aquí, comença un procés d'acompanyament al centre i a la família. Folguera posa de relleu que les famílies que tenen un fill que pateix una situació de violència "necessiten un espai amb més arguments, més explicacions i més delicadesa" davant d'una situació emocional límit.

La majoria de les trucades són per casos greus

"Els centres educatius cada vegada tenen més eines pel que fa a la sensibilització i a la identificació de les violències", assegura Roser Cervera i Giralt, subdirectora general d'Orientació, Participació i Benestar de l'Alumnat. 

"Per tant, quan es posen en contacte amb nosaltres, ho fan per situacions en què necessiten un assessorament addicional per la seva complexitat o perquè aquell tipus de violència no l'havien tingut anteriorment."

Fa dos anys la conselleria va presentar un pla amb cinc mesures per frenar l'assetjament escolar. Una va ser crear la figura d'un coordinador de coeducació, convivència i benestar per prevenir i detectar possibles casos d'assetjament, que des del curs passat han de tenir totes les escoles i els instituts. 

També s'han unificat els protocols per combatre situacions de violència en un de sol i, aquest curs, s'ha posat en marxa el Registre de Violències contra l'Alumnat, que és l'eina que ha permès saber la incidència del bullying a Catalunya. Tenir dades precises és el que fa temps que reclamen els experts per saber l'abast de les violències a l'escola i poder-les combatre. 

Més prevenció

Des de l'Associació Catalana per a la Prevenció de l'Assetjament Escolar, Meritxell Plana creu que els 1.333 casos "estan lluny del que en realitat és" perquè creu que "les escoles tendeixen a minimitzar els casos i la gravetat". 

Per això, es pregunta si aquests casos van acompanyats d'un protocol obert a inspecció escolar. "No sempre passa i s'hauria", ha lamentat en una entrevista a "Els matins" de TV3.

La presidenta de l'Associació considera que les escoles no poden ser "jutge i part" a l'hora de dirimir si un cas és assetjament escolar o no, i demana una figura externa. També reclama més esforços en la prevenció i no només en la detecció.

A l'entrevista, Plana ha exigit "tolerància zero" amb la violència a les aules i ha apuntat que cal tractar els agressors, "els grans oblidats", amb programes de restauració de la convivència. 
 

Alumnes que fan d'observadors

A l'escola Teresa Claramunt de Sabadell, un grup de setze alumnes de cinquè i sisè de primària formen part de l'equip de convivència. Porten penjada una identificació perquè els reconeguin la resta d'alumnes, i a l'hora del pati, mentre juguen, estan atents per si es produeix algun conflicte.

La Bruna Domínguez Garcinuño, de cinquè de primària, explica com actuen: "Primer de tot aturem el conflicte i preguntem què ha passat. Si veiem que és molt greu, avisem les mestres."

Totes les situacions que detecten, ja sigui al pati, a classe o als passadissos, les apunten en una llibreta i cada quinze dies fan una posada en comú amb la mestra referent, la Susanna Mulet Ginovart, que és la coordinadora de coeducació, convivència i benestar del centre.

"Sempre valorem la feina que fan, perquè hem de partir de la base que estan explicant coses sensibles emocionalment o que estan parlant de companys i companyes que s'estimen. També els donem pistes de què haurien pogut aportar en aquella situació."

Els tres passos que segueixen són: preguntar als alumnes implicats què ha passat, com s'han sentit i què necessiten. 

La Carla Gil, de sisè, creu que els equips per a la convivència són molt útils perquè "les mestres no veuen tantes coses com els nens". 

"Abans hi havia molts més conflictes a la meva aula i ara ja no n'hi ha tants."