El salari mínim tributarà per primer cop: així afectarà sobre la pujada de 50 euros al mes

El salari mínim interprofessional (SMI) pagarà IRPF per primera vegada, segons han informat fonts d'Hisenda. El mateix dia que el govern espanyol ha aprovat apujar-lo fins als 1.184 euros, s'ha confirmat també que començarà a tributar.

Hisenda ha decidit mantenir el llindar que queda exempt de pagar IRPF i, amb la pujada de l'SMI, se sobrepassa.

Tot i això, segons el govern de Pedro Sánchez, només una minoria dels que cobren l'SMI hauran de pagar les retencions.
 

Quant puja el salari mínim el 2025

El Consell de Ministres ha donat llum verda aquest dimarts a un augment de 50 euros al mes, fins als 1.184 euros bruts en 14 pagues.

El nou salari mínim se situarà en els 16.576 euros l'any, 700 euros més que el 2024. L'increment net, però, quedarà una mica per sota dels 500.

Aquest increment s'aplicarà amb efectes retroactius des de l'1 de gener d'aquest any i beneficiarà els prop de 2,1 milions de treballadors a Espanya que cobren el salari mínim.

Aquests 50 euros suposen un augment de l'SMI en un 4,4%. Per cinquè any consecutiu, la patronal ha quedat fora de l'acord entre Treball i els sindicats. La CEOE i Cepyme van proposar una pujada del 3,4%, però el govern espanyol i els sindicats la van considerar "insuficient".

Ha plogut molt des de la implantació del primer salari mínim, el 1963, en època franquista. Aleshores era de 1.800 pessetes mensuals, prop d'11 euros. El 2018 era de 736 euros, i en els últims anys s'ha incrementat un 61%.

A qui afecta?

Segons dades del Ministeri de Treball, afectarà, sobretot, les dones, els menors de 35 anys i els sectors de l'agricultura i els serveis com el comerç i l'hostaleria. Afegeixen que l'augment de l'SMI és el primer pas per apujar la resta de sous, sobretot els d'aquells sectors amb retribucions més baixes.

Pagar o no pagar l'IRPF: 15 euros de diferència a la nòmina mensual

Per a la butxaca del treballador, pagar l'IRPF suposarà de mitjana percebre 15 euros menys al mes. Per tant, la pujada efectiva quedaria en 35 euros, no en 50. Són els càlculs que ha fet el secretari tècnic del Registre d'Economistes i Assessors Fiscals (REAF), Rubén Gimeno, en declaracions a TV3.

El govern espanyol al·lega que la majoria no tindrà retencions d'IRPF

De tota manera, el govern espanyol manté que la majoria dels treballadors que cobrin el salari mínim continuaran sense tenir retencions d'IRPF gràcies a les rebaixes d'aquest impost que hi ha hagut els últims anys per als trams més baixos.

Segons els seus càlculs, només un 20% dels que cobren el salari mínim hauran de tributar, sobretot solters sense fills. La resta en molts casos tenen bonificacions i no els caldrà fer-ho.

En tot cas, dependrà de la situació personal de cadascú, que és la que determina les retencions.

Treball en posa els següents exemples:

-Un treballador amb parella i un fill menor de tres anys que cobri l'SMI del 2025 (16.576 euros anuals), no pagarà retenció. Si el fill té més de tres anys, pagarà 99 euros d'IRPF, perquè tributaran un 0,60%.

-Un assalariat solter i sense fills que cobri el salari mínim tributarà 300 euros d'IRPF. Si cobra 18.500 euros anuals, en pagarà 1.126. El primer tributarà un 1,81% i el segon, més d'un 8%.

-Un jubilat que rebi una pensió de 17.000 euros, tributarà 224 euros, que corresponen a una retenció de l'1,32%.

-Una treballadora casada amb dos fills de 5 i 7 anys que cobri 20.000 euros anuals tindrà una retenció de 1.342 euros.

Des del govern espanyol subratllen que la minoria que ara afronti una retenció d'IRPF pagarà molts menys impostos dels que pagarà si encara fos vigent l'IRPF del Partit Popular.

A banda, a l'hora de fer la declaració de la renda, cal tenir en compte que cobrar el salari mínim, en si mateix, no obliga a fer-la, perquè continua estant per sota del llindar de 22.000 euros que obliga a presentar-la quan hi ha un sol pagador.

En cas que hi hagi més d'un pagador, el llindar baixa fins als 15.876 euros, però amb una excepció, que és que els ingressos del segon pagador no superin els 1.500 euros.

Igualment, determinades circumstàncies que poden determinar que no s'hagi de presentar la declaració, com ara que el mínim exempt pugi perquè es tinguin deduccions per persones a càrrec.

2.000 milions en recaptació en joc

Amb la nova pujada del salari mínim, ja seran gairebé 3 milions de treballadors els que cobraran aquest mínim ---1.184 euros bruts en 14 pagues---, sigui perquè cobraven l'SMI o perquè aquesta nova pujada s'iguala al que ja percebien.

I, segons fonts de La Moncloa, la diferència recaptatòria entre cobrar-los l'IRPF o no és de 2.000 milions d'euros.  

Disputa dins del govern espanyol

La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, havia defensat que quedés exempt de tributació, com en les pujades anteriors, però ha reconegut que és una competència del Ministeri d'Hisenda, en mans de la socialista María Jesús Montero. La socialista, després d'haver tirat pilotes fora quan se li preguntava sobre la qüestió, ha decidit finalment tirar endavant el canvi.

Des de Sumar, però, no han ocultat el malestar per la decisió i han dit que l'intentaran corregir al Congrés via esmena en alguna llei en tramitació. "Pensem que la justícia fiscal comença per dalt, no per baix", ha manifestat Díaz, paraules que la portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, ha replicat dient que la recaptació "va per millorar les polítiques i serveis públics".

"És atacar les classes treballadores, les persones vulnerables i les dones treballadores d'aquest país", ha afirmat la portaveu de Sumar al Congrés, Verónica Martínez Barbero.

Els sindicats, en contra que tributi

Els sindicats es neguen en rotund que les rendes més baixes tributin. Així de contundent es mostra el secretari general de la UGT, Josep Maria Àlvarez:

"No té cap sentit que, si aquells que percebien l'SMI l'any passat no pagaven IRPF, ara el paguin."

És per això que Àlvarez demana al govern espanyol que trobi "l'encaix" necessari per fer que les taules d'IRPF siguin progressives i no pas "desproporcionades" com, a parer seu, són ara.

"Els impostos s'han de pagar, però han de ser progressius i justos", diu Àlvarez, que reclama una negociació amb l'Estat per arribar a un acord. I afegeix:

"Si el govern vol recaptar, té les hores extraordinàries al nostre país, que li permetran una recaptació important, tant en relació amb Hisenda com amb la Seguretat Social. I situar-les en el circuit de la legalitat no és tan difícil, és qüestió de voluntat política".