Quan fer vacances és l'excepció: "Fa més de deu anys que no puc parar"

Ni la Violeta ni el Germán saben què són les vacances. Ella és administrativa a mitja jornada a l'Associació de Famílies Monoparentals. Té dos fills. El petit, de 5 anys, amb un trastorn de l'espectre autista. A l'estiu ha de buscar altres feines per pagar els tractaments que necessita el nen.

"Soc l'única que aporta ingressos a casa. Treballo al sector de la neteja, de cambrera, d'ajudant de cuina, cuido animals de companyia. Agafo el que surt", explica la Violeta al programa "Solidaris" de Catalunya Ràdio. Gairebé no se'n recorda, de la sensació de tenir temps lliure:

"Fa més de deu anys que no he parat. En aquell moment vaig fer una substitució per cuidar una dona gran en torn de matí. Com que tenia les tardes per a mi i la meva filla gran, m'ho vaig prendre com unes vacances."

Els autònoms 

El Germán és pagès. S'ha fet gran a l'explotació familiar, situada al Baix Llobregat. Ara és ell qui porta el negoci. A l'estiu conrea tomàquets i carabassons. Treballa per al sector de la restauració i la feina no li permet parar. Explica que a l'estiu estan "en plena campanya": "Les comandes no s'aturen i també fem mercat setmanal per poder vendre la verdura que conreem."

Segons dades de l'estudi "El treball autònom a Catalunya" de la patronal Pimec, el 30% dels autònoms només poden parar de 8 a 15 dies a l'any. No és el cas del Germán. 

"Un cop em vaig fer càrrec de l'explotació, no he parat. Fa dos anys vaig poder descansar quatre dies seguits perquè vam tenir una mala collita".

De vegades, el Germán pot escapar-se i fer una nit fora de casa, però sempre ha d'estar amb el mòbil connectat per rebre les comandes.   

L'impacte en la salut  

Aquest ritme, sense un període de descans perllongat, té un impacte molt important en la salut. La Violeta explica que se sent "cansada i amb molt d'estrès". L'ansietat la porta a menjar més del compte. Però assegura que no pot permetre's posar-se malalta.

El Germán també acumula episodis d'estrès i de falta de desconnexió per tots els sacrificis que comporta dedicar-se a la terra: "Un o dos cops a l'any el meu cos diu prou". I la tensió se li manifesta a través de dolors articulars que fan que durant uns dies no es pugui moure del llit.  

Mireia Utzet és investigadora del Centre d'Investigació en Salut Laboral i doctora en salut pública: 

"Les vacances ajuden a recuperar-se de tot el deteriorament físic i mental acumulat durant l'any. Fer vacances implica parar. L'aturada millora el benestar de la persona treballadora."

El dret a descansar 

El dret a les vacances és un dret aconseguit gràcies a la lluita col·lectiva, però hi ha moltes persones que no en poden gaudir. 

L'actual sistema econòmic alimenta la precarització i la temporalitat. Treballadors que enllacen contractes amb salaris paupèrrims; autònoms que no poden parar perquè, si ho fan, no cobren; famílies sense ingressos suficients perquè només hi entra un sou. Mireia Utzet constata: 

"Hi ha una gran proporció de feines molt precaritzades. Fins i tot les ocupacions més estables també tenen un component de precarització. I això implica societats malaltes com les tenim avui en dia."

En el món "aparador" alimentat per les xarxes socials, sembla que tothom pugui fer vacances i viatjar a l'altra punta del món. Però, el que per a algunes persones és normal, en realitat només és un privilegi a l'abast de poques persones. 

Ernest Cañada és geògraf, coordinador d'Albasud i investigador del turisme amb perspectiva crítica. 

"El que necessitem són polítiques públiques molt més robustes, pensades perquè tothom pugui fer vacances. Tenim una xarxa d'albergs a Catalunya que podria ser un embrió d'una política turística pública."

El context actual, diu Cañada, "ens aboca a una situació en què sembla que només uns quants podran continuar viatjant molt": "Una altra part de la població, més invisibilitzada, en canvi, s'ha de quedar a casa sense recursos, ni polítiques."