Rússia retorna directament al front presoners de guerra alliberats per Ucraïna
Aquesta pràctica està prohibida per la Convenció de Ginebra, que marca que els expresoners de guerra no poden ser utilitzats en servei militar actiu
Les famílies dels presoners russos alliberats per Ucraïna es queixen que no han pogut ni tan sols abraçar-los perquè, en comptes de tornar cap a casa, les autoritats els han enviat directament cap a la guerra.
El focus mediàtic se centra en el moment de l'intercanvi, les xifres de retornats, però no s'acostuma a seguir la pista de què els passa un cop són alliberats.
Normalment, les autoritats intenten silenciar qualsevol veu que critiqui els procediments militars, però en les últimes hores el vídeo de la dona d'un soldat alliberat a l'intercanvi del 19 de març passat ha corregut com la pólvora. Lamenta que ja torna a lluitar sense que l'hagin pogut veure.
La dona relata com un dels combatents del grup alliberat els va explicar que els havien pres els telèfons i les pertinences personals com els crucifixos, les cadenes i les targetes, i que els havien assignat guàrdies. Pocs dies després, ja tornaven a ser al front.
"Els nostres nois van passar un infern en el captiveri. Han patit tortures i abusos. La majoria té ferides per metralla i contusions, fractures que han cicatritzat sense atenció mèdica. Un d'ells no té cama; tots necessiten atenció mèdica, una avaluació mèdica militar i vacances. Però, malgrat estar malalts, els estan enviant al front."
Des del moviment "Idite Lesom" ("Ves-te'n al bosc"), que ajuda soldats russos a fugir del front i del país, confirmen que la major part dels alliberats han de continuar els seus contractes militars sense passar ni tan sols un moment per casa.
Com explica a 3Cat el coordinador d'evacuacions de l'entitat, Anton Gorvatsévitx, un cop arriben a la frontera bielorrussa i Ucraïna els lliura a Rússia, el primer contacte que tenen és amb els serveis secrets russos:
"L'FSB els inspecciona i els retorna a les seves unitats militars, que poden estar ubicades en territoris ocupats com Lugansk. Allà en teoria passen per una comissió mèdica militar, però els consideren aptes sense aquesta formalitat, i d'allà van al front. Depenent de la capacitat física entren en unitats d'assalt o els posen a cavar trinxeres."
Gorvatsévitx creu que, en bona part, això explica que en aquest últim intercanvi, pactat a la segona ronda de les converses d'Istanbul, el Ministeri de Defensa rus, que és qui confecciona la llista de presoners que vol que siguin alliberats, hagi posat el focus en els menors de 25 anys.
És un perfil que ha adquirit experiència militar i que està capacitat per continuar lluitant si no ha patit amputacions.
Segons la Convenció de Ginebra, els expresoners de guerra no poden ser utilitzats en servei militar actiu.
Ara bé, la llei russa deixa clar que els presoners i ostatges conserven la condició de personal militar i, per tant, estar en captivitat no és motiu d'expulsió de l'exèrcit.
Com que els soldats russos no poden renunciar voluntàriament al servei militar, els seus contractes amb el Ministeri de Defensa són indefinits.
"Són esclaus del govern rus fins que es cancel·li l'ordre de mobilització que Putin va firmar el setembre de 2022", apunta un advocat de drets humans que prefereix mantenir l'anonimat.
A la pràctica, només en queden exempts els que després del captiveri tinguin ferides incurables o problemes de salut mental i física.
Però les organitzacions de drets humans asseguren que les autoritats ja procuren no incloure als llistats d'intercanvis els que complirien aquests requisits.
Des de l'organització '"Idite Lesom" admeten que, després de cada intercanvi, reben una onada de sol·licituds d'ajuda de soldats i familiars: "Desenes dels mil alliberats l'últim cop", expliquen.
És una tasca arriscada, i per això no volen revelar-ne els mètodes, ja que si són descoberts posen en perill la seva vida i la dels seus éssers estimats.
El que recomanen a les famílies és que presentin queixes a l'administració: als serveis mèdics, a la fiscalia militar, al comissionat de drets humans rus o al Ministeri de Defensa.
"Com més publicitat se'n faci, més massives siguin les queixes i més crítiques es generin en l'opinió pública, més oportunitats tindran que les autoritats es repensin de tornar-los directament al front", asseguren.
Com es prepara un intercanvi de presoners?
Hi ha persones de tots dos bàndols que es dediquen a recopilar informació de familiars i unitats militars per buscar presoners i confirmar que són vius i estan en captiveri.
A partir de llavors es redacten llistats i és en aquell moment que els seus familiars saben que són vius i que poden esperar el seu retorn. Entrar en un intercanvi depèn exclusivament de la voluntat del Ministeri de Defensa.
No tots els presoners compleixen els criteris d'intercanvi. L'organització La Nostra Sortida és un moviment que es dedica a buscar i fer tornar soldats russos a casa.
La seva cap, Irina Krynina, ha explicat a Novaia Gazeta Evropa que en els cinc camps ucraïnesos que visita regularment, hi ha blocs separats per a presoners de guerra greument ferits i greument malalts:
"Els presoners de guerra amb malalties sense manifestacions físiques evidents, com ara la sida, l'hepatitis, el càncer o la diabetis, poden entrar en la categoria de malalts greus, com també els majors de 60 anys."
Però també n'hi ha que desenvolupen malalties com a conseqüència del captiveri. "Els presoners de guerra perden entre el 50% i el 60 % del seu pes corporal", adverteix. A més, la major part pateixen problemes psicològics com ara estrès posttraumàtic.
Tot i que els malalts, els ferits i els combatents d'edat avançada no són els més idonis per tornar a primera línia, tampoc se'n salven.
D'aquesta manera, apunten les entitats de drets humans, Putin pot esquivar decretar una nova i impopular mobilització forçosa.
