Sánchez busca refer la confiança amb els socis parlamentaris, tocada pel cas Cerdán
L'escàndol al voltant de l'exnúmero tres del PSOE fa trontollar la relació de Pedro Sánchez amb els socis de la investidura, que el collen però no el volen deixar caure
La relació de Pedro Sánchez amb els socis parlamentaris passa pel pitjor moment de la legislatura. El cas Santos Cerdán ha fet trontollar totes les aliances, i la feina dels socialistes passa ara per intentar salvar tots els ponts possibles. En això està centrat el president del govern espanyol...
Aquest dimecres, Sánchez rep a la Moncloa representants d'Esquerra Republicana, EH Bildu i el PNB, després d'haver-se reunit amb Sumar --el soci del govern de coalició-- i amb Junts --el soci que fins ara li ha posat més condicions--.
De les reunions ja fetes n'han sortit més intencions i promeses que no pas acords. Hi ha voluntat de diàleg per totes les bandes, però tothom demana més a Sánchez. Assegura que la corrupció no és sistèmica al PSOE, com ell manté. I mesures perquè la taca d'oli de la corrupció no s'estengui en el futur.
Podem i el BNG han refusat anar a la Moncloa. Diuen que no volen participar d'una operació de blanqueig de la corrupció que esquitxa el partit socialista. Però tampoc li han tancat la porta del tot...
Els socis no volen deixar caure Sánchez, però el collen
Ningú no es planteja --obertament-- deixar caure Sánchez. De fet, és difícil que algun dels socis vulgui acabar amb la legislatura. Ningú no planteja obertament una qüestió de confiança.
Ara bé, els aliats parlamentaris de l'executiu el collen, sense estripar les cartes. Són els socis de la investidura: BNG, EH Bildu, Esquerra, Junts, PNB... els grups que el juny del 2018 van votar a favor de la moció de censura per fer caure Mariano Rajoy. Una moció que Sánchez va presentar poques hores després que es fes pública la sentència del cas Gürtel.
Són grups que representen l'Espanya plurinacional que, sobre el paper, seria el model antagònic al que proposa el PP. I, set anys després de la moció de censura, tots tenen motius per estar satisfets, però també en tenen per estar molestos amb els incompliments de Sánchez en qüestions com l'amnistia, el finançament o la no oficialitat del català, l'euskera i el gallec a Europa.
Per què l'aguanten? Doncs perquè l'alternativa són el PP i Vox, i cap d'ells ara està disposat a patir el desgast de votar al costat de la dreta i l'extrema dreta. Excepte el PNB, cap soci del PSOE ostenta poder institucional.
I tots estan d'acord que aquesta no ha de ser l'oportunitat perquè entri a la Moncloa un govern de dreta i extrema dreta, del PP amb Vox. És l'únic que els uneix. I és prou per ara.
Junts apuja el to i Sánchez demana temps
Per la seva banda, Junts exigeix que es compleixin amb els acords de Brussel·les. El cas Cerdán ha enrarit encara més les ja complicades relacions entre socialistes i juntaires.
Viuen en la desconfiança entre ells des del desembre, només confien en el mediador. I a més, ara, el PSOE ha de buscar un nou interlocutor: el rol que jugava Santos Cerdán des que es va reunir l'octubre del 2023 a Brussel·les amb Carles Puigdemont, en plena negociació de la investidura i l'amnistia.
Era la imatge de la restitució política de l'expresident de la Generalitat per part del PSOE. Ara, sense l'interlocutor, els gestos han de ser concrets, com els avanços.
Mentrestant, Sánchez demana temps. Un temps que li permeti dur a terme els canvis que li exigeixen... i també que s'acabi girant en contra del PP. La primavera de l'any vinent començarà el judici d'una altra trama que afecta els populars: la Kitchen.
