Sánchez enceta la seva setena vida i posa les bases per resistir fins al 2027

Si no hi ha cap gir de guió, Pedro Sánchez ho vol tornar a intentar. Vol resistir fins al 2027 i tornar a ser el candidat del PSOE a les eleccions espanyoles, tot i la dimissió forçada del fins ara número 3 del partit, Santos Cerdán, a qui un informe de la Guàrdia Civil vincula a una suposada trama de cobrament de comissions il·legals.

Comencen dos anys en què el líder socialista no ho tindrà gens fàcil i haurà d'arremangar-se per provar una enèsima reinvenció des que va guanyar les primàries del 2014. Enceta la setena --i última?-- vida política.

Els obstacles, previsiblement, no li vindran només de l'oposició. Els grans reptes seran recuperar el control de l'agenda pública --aquells temes de què parla la gent-- i convèncer el conjunt del partit que ell continua sent la persona indicada per liderar la socialdemocràcia espanyola.
 

Els socis tenen la clau

Sánchez va comparèixer aquest dijous a la seu del carrer Ferraz, a Madrid, i no pas a La Moncloa. El lloc era el missatge: l'incendi polític, avisa, té a veure amb el partit, i l'executiu n'ha de quedar al marge. 

Ni avançament electoral ni crisi de govern:

"Això no va de mi ni del PSOE, exclusivament. Va d'un projecte polític que està fent coses bones per a aquest país."

No obstant això, els casos de suposada corrupció al voltant del president espanyol han marcat la conversa pública els últims mesos --esperonats per l'oposició i els seus mitjans afins-- i han acabat tapant les iniciatives polítiques de l'executiu.

En aquest punt és rellevant que la vicepresidenta i líder de Sumar, Yolanda Díaz, comparegués poc després des de la seu del ministeri i no pas del partit, amb les banderes espanyola i europea de fons. I, contradient el relat de Sánchez, va posar el focus en l'àmbit governamental:

"La legislatura necessita un punt d'inflexió. Un reseteig amb un nou marc de relacions en el si del govern."

Caldrà veure si els aliats parlamentaris s'afegiran a reclamar aquest gir de 180 graus que exigeix Díaz o en tindran prou amb aquestes decisions. Ells tindran la clau per determinar si el propòsit del líder socialista arriba a bon port. Al 2027.

Per ara, la possibilitat que unes eleccions anticipades obrin les portes de La Moncloa a la suma del PP i Vox evita que les forces progressistes i independentistes facin saltar pels aires la legislatura.

Junts ja reclama a Sánchez estudiar la "viabilitat" d'allargar el mandat i el PNB vol "més explicacions".
 

Reconnectar amb la militància

Una de les veus que durant els últims dies ha censurat la gestió que està fent Sánchez és la de l'exdiputat basc Eduardo Madina, que va competir amb ell a les primàries del 2014 per ser secretari general del PSOE. 

En l'informe de la Guàrdia Civil, hi figura una conversa destacada en què, suposadament, Cerdán ordena a Koldo García, home de la seva confiança que després seria assessor de l'exministre Ábalos, que fes trampa en aquelles eleccions internes.

"Quan acabis, apuntes com que han votat aquests dos que et falten sense que et vegi ningú i hi fiques les dues butlletes." 

Conscient de l'impacte que això pot tenir en la militància, neguitosa pel degoteig de casos que esquitxen algunes cares conegudes del partit, Sánchez es va afanyar a recordar que el 2014 va guanyar per més de 17.000 vots.

Aquestes revelacions no qüestionen el seu lideratge --Sánchez té el partit sota control-- però donen bona munició a les veus crítiques que, des del principi, han qüestionat el seu secretari general i que discrepen, sobretot, dels acords amb els independentistes catalans. 

Cerdán era, de fet, l'interlocutor socialista amb l'expresident Carles Puigdemont.

A tall d'exemple, l'expresidenta andalusa Susana Díaz, que va competir i perdre contra Sánchez el 2017, assegura que la impacta "veure la vergonya que estan passant els militants del PSOE".
 

Qui ha de pagar-ne els plats trencats?

Noms habituals de l'oposició interna, com el president castellanomanxec Emiliano García-Page, insisteixen en la necessitat d'avançar les generals perquè no paguin els plats trencats d'aquesta crisi els candidats a alcaldes i regidors a les eleccions municipals. 

Volen que sigui el president espanyol qui s'exposi primer al veredicte de les urnes, tot i que l'últim baròmetre del CIS, fet entre el 2 i el 7 de juny, assegura que el PSOE es dispara i amb un 34,3% en estimació de vot amplia la distància respecte al PP, que se situa en el 27,3%.
 

La incògnita del traspàs de vots

Una de les grans incògnites dels pròxims mesos és si aquestes crisis que sacsegen els socialistes, en un clima de polarització política extrema, suposaran un traspàs de vots entre els dos grans blocs --dreta i esquerra-- o si, a tot estirar, faran ballar suports entre partits ideològicament propers.

Per recosir el partit i evitar que les esquerdes internes es facin més grans, Sánchez ha promès reestructurar la seva direcció. Un moviment que li ha de permetre impulsar la seva obra de govern i recuperar l'autoestima de la militància. 

Salvant les distàncies, haurà de repetir l'operació que va protagonitzar quan ser defenestrat l'octubre del 2016 i va recórrer totes les seus per convèncer fins a l'últim militant.

Feijóo, amb l'accelerador a fons

Se'n sortirà, en aquest viatge, Pedro Sánchez? L'oposició té clar que no i està decidida a mantenir el peu a l'accelerador, sense afluixar la pressió.

"Sobreviure ja no és una opció", sentencia el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, que veu el president espanyol obsedit en una "fugida cap enlloc".

L'única opció, pels populars, és passar com més aviat millor per les urnes i posar el comptador a zero. Per als de Feijóo, és insostenible mantenir-se al govern en aquest context, sobretot tenint en compte que els socialistes van arribar-hi el 2018 a través d'una moció de censura que feia de la regeneració democràtica i la neteja contra la corrupció les seves principals banderes.

En aquests dos anys que venen, en què Sánchez té molta feina per fer, té només una certesa: que no podrà lluir pactes d'estat i que els seus adversaris no deixaran anar la carta que els ha permès fer caure ja dos secretaris d'organització socialistes.

Creuen que és qüestió de temps que el president hagi de tirar la tovallola. Ell, però, s'ha proposat resistir.