Secrets nuclears: els 9 països amb armes atòmiques hi gasten cada vegada més diners

L'atac d'Israel a l'Iran d'aquest divendres, amb l'argument de destruir la seva capacitat nuclear, ha posat en relleu la importància que molts països encara donen al desenvolupament d'armes atòmiques.

Aquest mateix divendres s'ha sabut que els nou països que en tenen van gastar uns 87.000 milions d'euros el 2024 per renovar o ampliar aquest arsenal, 28 vegades el pressupost sencer de l'ONU.

Els que van gastar més van ser els Estats Units, gairebé 50.000 milions, un 10% més que el 2023, seguits de la Xina, amb 10.000 milions, un 8% més, i el Regne Unit, amb 8.700 milions, un 26% més.

L'arsenal nuclear d'Israel

Són càlculs del nou informe de la Campanya Internacional per l'Abolició de les Armes Nuclears, l'ICAN, que treballa des del 2007 per alertar sobre els riscos i els costos de mantenir els arsenals nuclears al món.

Els nou països són: els Estats Units, la Xina, el Regne Unit, Rússia, França, l'Índia, el Pakistan, Corea del Nord i també Israel, que fa dècades que té bombes nuclears, tot i que mai no ho ha admès públicament.

Precisament, l'obsessió del règim iranià per aconseguir tenir-ne és per equiparar-se amb Israel, malgrat que sempre ha insistit que el seu programa nuclear és només per a usos civils.

Despesa enorme sense retorn

En total, el 2024 els 9 països van gastar un 11% més que el 2023 en els seus arsenals nuclears, i l'ICAN alerta que ara el risc que de debò es facin servir és potser el més alt que hi ha hagut mai, més que durant la guerra freda.

Ho argumenten, a l'informe, amb el fet que hi ha dues guerres en marxa, a Ucraïna i a Gaza, en les quals intervenen països amb armes nuclears, Rússia i Israel, i també en l'escalada que hi ha hagut entre l'Índia i el Pakistan pel Caixmir.

A banda del risc, l'ICAN remarca el fet que són quantitats astronòmiques de diners gastats en unes armes que han de ser purament dissuasives i que, per tant, estan destinades a no fer-se servir mai:

"Aquests diners es podrien haver utilitzat per finançar mesures per abordar les amenaces que representen el canvi climàtic i la pèrdua d'espècies animals i vegetals per a la nostra seguretat, o per proporcionar finançament per millorar béns públics essencials, com ara l'atenció mèdica, l'habitatge i l'educació."

Secretisme i grans beneficis empresarials

Les dades concretes sobre els armaments nuclears no només no són públiques, sinó que habitualment són secrets d'estat, i l'ICAN ha de treballar-les a partir de documents filtrats i d'investigacions.

L'informe anual de l'ICAN també posa l'accent en les empreses que es beneficien dels programes nuclears i en la feina de lobby que fan per continuar tenint encàrrecs dels governs implicats.

En aquest sentit, calcula que només als Estats Units i a França, únics països sobre els quals hi ha dades, aquestes empreses es van gastar 111 milions d'euros per influir en les decisions dels governs.

No hi ha debat públic als països occidentals

Alicia Sanders-Zakre, coautora de l'informe, ha criticat el secretisme amb el qual es mantenen els arsenals nuclears als països occidentals, cosa que considera "una ofensa a la democràcia".

Recorda, a més, que hi ha països europeus com Alemanya, Itàlia o Bèlgica, que tenen armes nuclears dels EUA al seu territori, però que els líders polítics d'aquests països no gosen obrir un debat públic:

"És hora que aquests líders elegits democràticament facin cas de la crida del seu poble per eliminar les armes nuclears dels seus països i treballar per a la seva eliminació total".