Tornar a començar als 60: "Vaig tenir el primer compte bancari quan em vaig divorciar"

La Roser té 61 anys i està estudiant un curs titulat de floristeria a Mercaflor. El seu somni és dedicar-se a la decoració, i cada dia està més a prop d'aconseguir-ho. La seva transformació va començar fa cinc anys, quan en tenia 56 i va decidir trencar la relació amb el seu marit: "Se m'havia anul·lat perquè en depenia econòmicament, encara que era la que més treballava de la meva família, però ell portava els comptes."

Va decidir marxar de casa i les seves amigues la van ajudar a pagar el lloguer d'un estudi al centre de Sant Feliu de Guíxols. El següent repte va ser trobar feina: "Em sentia que era poc. Qui m'agafaria amb aquesta edat?"

Va aconseguir diverses feines per anar tirant, fins que, des del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC), se li va presentar l'oportunitat de presentar-se al curs de floristeria que està fent ara. Va passar un exigent procés de selecció i va quedar entre les millors catorze candidatures de les 100 que es van presentar.

"Algú es pot preguntar: 'Preparar-se amb 61 anys?' M'és igual, m'estic preparant per a una cosa que he volgut fer sempre."

La Roser marxa cada dia a les sis de casa i dedica els matins a estudiar. S'ho combina amb una feina de dependenta en una botiga de Sant Feliu de Guíxols, on treballa cada tarda i els caps de setmana: "Ara no tinc vida social ni puc quedar amb ningú, però tinc molta il·lusió."

Comparteix la seva experiència vital amb l'Elisenda, que assenteix amb el cap i admet que "encara costa remoure el passat".

"Jo el que volia era treballar"

L'Elisenda va haver de tornar a començar als 60 anys, quan va abandonar casa seva i el negoci familiar en què havia dipositat tots els seus estalvis i il·lusions: "Vaig marxar amb una mà al davant i una al darrere, sense roba ni maletes, només el cotxe."

Admet que el suport familiar ha estat imprescindible per poder tirar endavant. Primer va anar a viure a casa del seu germà i després li van deixar una segona residència de manera temporal: "No estàs mai del tot sola. Quan puges una muntanya i trobes una pedra, ells t'ajuden a tirar cap amunt."

Com la Roser, la transformació de l'Elisenda també va arribar gràcies a l'empenta que li va donar el SOC: "Em van dir que havia de fer cursos, jo no ho veia clar, però em va ajudar a socialitzar i a veure que hi havia més dones com jo."

L'Elisenda no hauria cregut mai que el seu futur laboral seria com a tècnica a l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, i encara menys hauria pensat que a la seva edat es "trauria una oposició" i aconseguiria plaça fixa:

"La gent a la meva edat parla de jubilació, però jo el que volia era treballar, perquè em vaig sentir molt inútil abans."

"Vaig tenir el primer compte bancari quan em vaig divorciar"

A pocs quilòmetres de Sant Feliu de Guíxols, a Palamós, la Montserrat s'esforça a fer habitable el petit pis que li ha deixat un familiar per començar una nova vida. Ha complert els 60 anys i en fa cinc que es va separar del seu marit, amb qui vivia al Regne Unit juntament amb els seus dos fills: "Estava econòmicament atrapada amb el meu marit."

La Montserrat recorda aquells anys al Regne Unit com una vida de luxes, en què ni a ella ni als seus fills els va faltar mai de res. El seu marit era qui ho finançava tot i no va ser fins que es va divorciar que es va obrir el seu primer compte bancari, tot i que estava a zero: "Les amigues em deixaven els seus sofàs i tenia guardades les coses dels meus fills en un contenidor."

El primer que va fer quan va tornar a Palamós va ser anar a Càritas a demanar ajuda, i des d'allà la van derivar al SOC: "Pensava que no podria fer mai res per mi mateixa, fins que ells van confiar en mi i em van veure capaç." A través del SOC, la Montserrat ha aconseguit diverses feines d'atenció al públic.
 

Set de cada deu dones porten més d'un any sense trobar feina

Quan creien que ho tenien tot, ho van perdre, però miren enrere i tenen clar que també han guanyat molt. La Roser, l'Elisenda i la Montserrat són tres dones que, per diferents circumstàncies, han hagut d'agafar les regnes de la seva vida i començar a valdre's per elles mateixes.

Les seves històries no són casos aïllats, i les dades de l'atur així ho confirmen: el 35% de les persones que estan a l'atur són dones de més de 45 anys, que es converteixen en el col·lectiu majoritari i més afectat per la desocupació, ja que són 112.886 de les 325.717 persones que actualment estan a l'atur.

Set de cada deu dones en aquesta situació fa més d'un any que estan a l'atur. Són dades d'aquest mes d'abril, però es tracta d'una tendència enquistada i que es manté al llarg dels anys.