Rússia i Ucraïna acorden un nou intercanvi de presoners en les converses de pau d'Istanbul
Es prioritzarà els malalts, els ferits greu i la gent jove i també es retornarà els cossos de 6.000 soldats de cada bàndols morts en territori enemic
La segona ronda de negociacions entre Rússia i Ucraïna per mirar de posar fi a la guerra entre tots dos països ha acabat amb dos únics acords ferms i el compromís d'estudiar algunes de les exigències de cada part.
D'entrada, s'ha acordat un nou intercanvi de presoners i de cossos dels soldats morts en territori enemic --que podria començar la setmana vinent--, i també agendar una nova trobada entre les dues delegacions, més endavant.
I s'ha deixat la porta oberta a algunes de les principals peticions d'Ucraïna, com decretar un alto el foc d'un mes o el retorn dels infants ucraïnesos que Kíiv denuncia que han estat segrestats per Moscou de les zones que ha anat conquerint. Segons Moscou, en canvi, han estat "nens salvats".
Ucraïna ha entregat una llista amb 339 noms d'infants deportats i Rússia s'ha compromès a revisar-la cas per cas, i estudiar el possible retorn de cada menor.
Rússia també ha entregat a Ucraïna les seves condicions per a un alto el foc, que d'entrada seria de "2 o 3 dies" i només en algunes zones, i Kíiv s'ha donat una setmana per respondre. Les dues parts també s'han intercanviat memoràndums amb les seves condicions per un alto el foc total i per a un acord de pau.
La reunió entre les dues delegacions ha durat una hora i s'ha fet al Palau de Ciragan, a Istanbul, sota la mediació de Turquia.
Ucraïna ha demanat, a més a més, una reunió a tres bandes entre els presidents ucraïnès, rus i nord-americà, abans que acabi el mes de juny, per donar un impuls a les negociacions de pau.
El president ucrainès, Volodímir Zelenski, havia reclamat que aquestes converses es fessin al més alt nivell, amb Putin i ell mateix al capdavant, però el Kremlin ho havia descartat.
La delegació ucraïnesa, l'ha encapçalat el ministre de defensa d'Ucraïna, Rustern Umérov, i la russa, el negociador Vladimir Medinsky, ideòleg del Kremlin.
Zelensky diu que "Putin no pot obtenir res"
Un cop acabada la trobada, el primer a donar-ne detalls ha estat el president ucraïnès, Volodímir Zelenski que ha dit que s'han intercanviat diversos documents a través dels mediadors turcs i que ja estan preparant "un nou alliberament de presoners de guerra".
Zelenski ha advertit que "Putin no hauria d'obtenir res" de la seva invasió d'Ucraïna. El president ucraïnès ho ha dit des de Vílnius, on ha participat en una cimera dels països orientals de l'OTAN --els anomenats "Nou de Bucarest".
"L'agressor no ha de rebre cap recompensa per la guerra. Putin no ha d'obtenir res que justifiqui la seva agressió. Qualsevol recompensa normés li demostraria que la guerra val la pena."
Tots els presoners malalts, ferits greu i menors de 25 anys
En una roda de premsa posterior a la reunió, el ministre de Defensa ucrainès, Rustem Uméro, ha explicat que el nou intercanvi de presos inclourà els presoners malalts, els ferits greu i els menors de 25 anys.
També s'ha acordat l'entrega de les restes mortals de 6.000 soldats de cada bàndol caiguts en territori enemic.
L'intercanvi es podria produir la setmana vinent, segons ha explicat el negociador rus, Vladimir Medinsky, que ha afegit que els intercanvis seran regulars i que tots els presoners menors de 25 anys acabaran sent alliberats.
Medinsky ha dit que "almenys un miler" de soldats russos podran tornar a casa en aquest nou intercanvi de presoners.
Què passa amb l'alto el foc?
L'alliberament de presoners era la segona condició plantejada per Ucraïna en aquesta taula de negociacions.
La primera era que es decretés un alto el foc incondicional total o almenys de 30 dies, mentre es negocia un pla de pau.
L'alto el foc no està del tot descartat. Ucraïna s'ha donat una setmana de marge per respondre les condicions russes per declarar una aturada de les hostilitats d'un mes que demana Kíïv.
Moscou, d'entrada, ha ofert "un alto el foc de dos o tres dies" en algunes zones.
Kíiv demana una reunió Zelenski-Trump-Putin
Ucraïna també ha proposat una reunió a tres bandes a Istanbul entre els presidents d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, dels Estats Units, Donald Trump i de Rússia, Vladímir Putin, entre el 20 i el 30 de juny, per impulsar les negociacions.
El president turc, Recep Tayyip Erdogan, s'ha mostrat confiat que aquesta reunió es pugui celebrar a Istanbul o a Ankara.
Ucraïna també demanava congelar la guerra en les línies de front actuals, segons Reuters. Un punt sobre el que no se n'ha dit res, de moment.
El Kremlin no havia avançat el seu pla
El ministre de Defensa ucraïnès ha lamentat que Rússia no hagi entregat les seves condicions abans de la reunió, com s'havia pactat fa quinze dies i com sí que ha fet Ucraïna. De tenir-les per endavant, ha dit, les haurien pogut estudiar amb temps i la trobada hagués estat més profitosa.
Moscou s'havia negat a avançar la proposta que pensaven posar sobre la taula, segons ha explicat aquest diumenge a la nit el mateix Zelenski:
"No la tenim, Turquia no la té, els Estats Units tampoc la tenen ni tampoc altres socis. A aquestes altures, això és de tot menys seriós."
Putin ha mantingut, des del principi, exigències maximalistes, que inclouen una capitulació d'Ucraïna i quedar-se amb regions ucraïneses que controla parcialment, com Donetsk, Lugansk, Kherson i Zaporijia, a més de la península de Crimea, que ja es va annexionar.
També vol que Zelenski renunciï a entrar a l'OTAN. El Kremlin veu l'adhesió d'Ucraïna a l'Aliança Atlàntica com una amenaça a les seves fronteres i per això Moscou exigiria, entre les seves condicions, un compromís escrit de l'OTAN que no s'expandirà cap als seus límits fronterers. És a dir, que l'Aliança Atlàntica no admetrà Ucraïna, Geòrgia o Moldàvia com a estats membres.
Ucraïna, però, defensa el seu dret a entrar tant a l'OTAN com a la UE.
Putin també exigeix que s'aturi la venda d'armes a Ucraïna i que Zelenski plegui. Fa temps que Moscou no considera Zelenski un president legítim perquè el període electoral del seu mandat ja ha acabat i, com que no es donen les condicions perquè es convoquin eleccions, proposa "una administració transitòria del país" a través de les Nacions Unides.
Els president rus s'oposa a un alto el foc perquè considera que serviria perquè l'exèrcit ucrainès es rearmés, amb l'ajuda d'Occident.
Oberts a una nova trobada
No hi havia grans expectatives sobre aquesta trobada, per la gran distància entre les peticions de cada bàndol. De fet, les conclusions són com en la primera ronda de reunions que hi va haver fa quinze dies, en què ja es va acordar un primer intercanvi de presoners i agendar una nova trobada.
Zelenski no està disposat a cedir territoris ni tampoc la península de Crimea, i exigeix la retirada de les tropes russes d'Ucraïna. També mesures a la comunitat internacional per garantir la seguretat del país --i evitar una nova invasió russa més endavant.
L'entrada a l'OTAN és la seva prioritat --s'hi oposa, per això, el president Donald Trump-- i mentre no arriba, demana el desplegament d'un contingent militar occidental al país que els ajudi a protegir-se.
Justament avui, el primer ministre britànic, Keir Starmer, ha dit que cal preparar el país davant l'amenaça d'una guerra a Europa i ha anunciat una inversió extraordinària en Defensa per aturar Rússia. El Regne Unit augmentarà la despesa militar fins al 2,5% del PIB en dos anys i amb l'objectiu d'arribar al 3%, com li reclama l'oposició, per tenir en una dècada "un exèrcit 10 vegades més letal".
