L'Abril, una nena amb autisme, es va quedar sense classes de piscina perquè el dia abans l'administració li va notificar que no tenia monitor, i que s'havia de quedar sola a l'aula amb la vetlladora mentre els companys anaven a la piscina. La notícia va indignar l'escola Teixidores de Gràcia, les famílies dels companys d'aula i l'AFA, que va fer un comunicat de protesta. Ho denuncia el pare de l'Abril, el Marcos: "Ens va sorprendre la reacció dels seus companys d'aula, que, en saber que l'Abril no hi podia anar, van dir que si ella no es banyava ells tampoc, i en solidaritat es van quedar fent cartells i polseres amb el lema 'Si l'Abril no es banya, jo tampoc'." Un dels missatges de protesta dels companys de l'Abril, de l'escola Teixidores de Gràcia (@afateixidoresg)(AFA Teixidores Gràcia) El Marcos va fer un tuit que es va viralitzar explicant la reacció dels nens, i l'administració els va concedir el monitor la setmana següent: "L'administració i els polítics s'omplen la boca amb la inclusió, però a l'hora de la veritat les famílies de nens amb discapacitat hem d'estar contínuament picant pedra per aconseguir el que ens pertoca." El seu cas no és únic. Almenys 17 infants esperen a Barcelona un monitor de suport a la piscina, com l'Estefano, de 12 anys i amb trastorn de l'espectre autista. La seva sol·licitud de monitor de suport de piscina es va traspaperar, es va tramitar tard, i s'ha quedat sense piscina, segons relata la mare, la Vilma. La família de l'Estefano, amb tratorn de l'espectre autista, denuncia que s'ha quedat sense piscina per un error de l'administració (Vilma Aquino) El Matios, de 12 anys i amb un 86% de discapacitat motriu, que necessita assistència per a tot, es va quedar sense vetlladora en el pas de la primària a la secundària, malgrat la petició feta correctament per la família, denuncia la Pilar, la seva mare: "Vam passar cinc setmanes molt dures, fins que vam sortir al TN de TV3 i en un matí ens ho van arreglar, i et queda el gust agredolç que ho has aconseguit gràcies a sortir als mitjans. S'han de revisar els protocols i veure què falla en la inclusió." La família del Matios, amb un 86% de discapacitat motriu, ha aconseguit vetlladora només després de sortir als mitjans (Pilar Aguilar) Què està fallant en l'escola inclusiva? El decret d'escola inclusiva es va aprovar fa 5 anys, el 2017, i tenia un termini de 4 anys per desplegar-se. Però segons l'Affac, la principal federació de famílies de Catalunya, s'està incomplint i aquesta problemàtica afecta 200.000 infants, d'aquí la campanya "Jo també hi vull anar". I tot això quan el Departament d'Educació assegura que aquest serà el curs de l'escola inclusiva. Falta cultura inclusiva, assegura Jordi Sunyol, director del centre d'educació especial Joan XXIII i organitzador de la Setmana Inclusiva de la Garrotxa: "Cal un ús inclusiu dels recursos humans, organitzatius i metodològics, i més formació docent. Mentre no arriba, s'ha d'apel·lar al compromís de tothom i emmirallar-nos en les pràctiques positives d'inclusió educativa, que n'hi ha, i adaptar-les a l'entorn." Jordi Sunyol reconeix el desgast dels docents amb la pràctica de la inclusió a l'aula: se senten col·lapsats per un excés de feina, i perquè pel Departament d'Educació, diu, la inclusió no és una prioritat transversal per treballar des del minut zero quan la família i l'alumne entren a l'aula. El Departament d'Educació ha retallat les hores de vetlladora de 50 a 10 de l'escola Sant Climent, sense tenir en compte l'arribada al setembre d'un infant que necessita atenció totes les hores, explica la Maria Bonich, de la comissió d'inclusió de l'escola: "Estem en xoc: hi ha mig mestre postpandèmia que no fa de vetlladora perquè no té la formació específica i perquè deixaria d'atendre la resta d'infants. Hi ha només 10 hores de vetlladora per a l'horari lectiu, mentre que n'hi ha 12,5 per al temps de migdia." L'escola té un potent projecte d'inclusió que acull infants amb necessitats especials dels pobles veïns. La Maria té 3 fills, un amb necessitats educatives especials: "Si tens un fill amb NEE, és dur perquè has de fer un dol del que havies projectat, i et trobes que les institucions que t'haurien d'acompanyar no ho fan, i els docents, tot i les ganes, es frustren." Famílies de l'escola Sant Climent, amb un potent projecte inclusiu, es manifesten per recuperar les hores de vetlladora (Maria Bonich (AFA escola Sant Climent)) Han presentat 565 requeriments als serveis territorials per reclamar més temps de vetlladora, i encara ara no tenen cap resposta. La Maria convida docents, famílies i associacions a unir-se i a participar a la caminada del 15 de novembre per la inclusió real. Infants amb NEE convidats a no quedar-se a dinar, a no fer extraescolars o unes colònies perquè no hi ha monitor de suport o a canviar a una escola d'educació especial: això encara passa perquè no tenim una escola inclusiva, afirma la Noemí Santiveri, portaveu de Plataforma Ciutadana per l'Escola Inclusiva: "Lluitem per una escola inclusiva que ara no existeix. Sí que hi ha bones pràctiques inclusives, entorns que han estat més afavoridors, mestres, claustres, direccions que han fet tot el que han pogut, però el nostre sistema no és inclusiu." Falta un lideratge polític, assegura Santiveri, que reclama un govern amb visió interdepartamental --justícia, benestar, salut i educació--, que permeti que la societat avanci cap a la inclusivitat. "Hi ha un degoteig de casos perquè estem enganyant les famílies, diem que tenim escoles inclusives i que tots els nens tenen els mateixos drets, i quan les famílies van als centres la realitat no és inclusiva." Per la Noemí Santiveri no es tracta tant de tenir recursos, que són insuficients, com de fer un canvi total del sistema i deixar de posar pedaços. L'escola inclusiva que volem Per aquesta raó, el Departament d'Educació ha activat una taula de participació, TAPSEI, amb tots els agents implicats per poder avançar en la inclusió. La Noemí Santiveri hi participa: "És una oportunitat a tot el territori que s'ha d'acabar al febrer i que implicarà accions. Hi treballem com formiguetes, però no som al comitè, tot i que fa 20 anys que hi som. Manen des de dalt, no estic esperançada, falta poc per a les eleccions i són vots." L'escola inclusiva és imparable perquè és un dret, afirma Jordi Sunyol, que recorda que falta un canvi de mirada de les famílies, dels equips directius i dels docents per reclamar com ha de ser l'escola inclusiva: "S'han de sumar esforços a partir de les experiències positives, amb les famílies implicades en l'educació inclusiva que lluiten per totes les famílies, i amb l'acompanyament dels CEEPSIR: centres d'educació especial proveïdors de recursos i expertesa en la inclusió." Falta cultura inclusiva de famílies, equips directius i docents per reclamar un escola inclusiva real (Xapeicat) L'objectiu és que tots els infants puguin entendre que el món el fem tots, és divers, i tots necessitem coses diferents per avançar, assegura el docent. Per fer realitat la inclusió de veritat, necessitem no només unes hores de vetlladora, tot i que també, sinó professionals que sàpiguen ensenyar als nostres fills, apunta el Marcos, el pare de l'Abril. "Perquè l'escola no és només un lloc per deixar-los unes hores, sinó un lloc on aprendre amb majúscules i on tinguin professionals que els sàpiguen ensenyar. És car, però no impossible, és a les seves mans." Les famílies estan alçant la veu com mai en una autèntica revolta, afirma Noemí Santiveri, que convida a denunciar als mitjans de comunicació cada cas i sobretot demana unitat: "La unió s'ha de fer amb les famílies amb fills i sense, les famílies amb fills amb NEE i sense. Hem de tenir una societat més plena de valors, que cregui en les vides autònomes dels seus ciutadans." Tots tenim dret a les mateixes oportunitats, defensa Noemí Santiveri, i per tant està convençuda que l'escola inclusiva no és impossible, és imparable, perquè, com un far, ens indica el camí a seguir.