Catalunya elabora el primer pressupost de carboni: què és i què preveu
El govern aprovarà aquest dimarts el primer pressupost de carboni català. S'emmarca dins del PINECCAT30, el pla integrat d'energia i clima de Catalunya, que s'encarregarà de regular la quantitat de CO₂ que s'emet.
En conjunt, proposa reduir un 31% les emissions contaminants d'aquí al 2030 respecte a les que es van emetre el 1990, que és l'any de referència per fer aquest càlcul.
El pla, que s'ha desenvolupat conjuntament amb un comitè d'experts, ha tingut en compte l'impacte en cada sector econòmic i les referències acordades per al conjunt de la Unió Europea.
La proposta del govern s'haurà d'aprovar al Parlament. Si supera aquest tràmit, es desenvoluparia en un període de cinc anys, fins al 2030.
Què es diu al pressupost?
El primer pressupost de carboni per a Catalunya estableix que el conjunt de sectors econòmics del país podran emetre, com a màxim, uns 161 milions de tones de CO₂ en els pròxims cinc anys.
Sembla molt, però és gairebé un terç menys que el 1990. Per aconseguir-ho, la Generalitat ha dissenyat un pla que fixa quantes tones podrà emetre cadascun d'aquests sectors. El pressupost de carboni vindria a ser, doncs, el full de ruta per a la transició ecològica.
Tot i que aquesta reducció del 31% dels gasos contaminants és un objectiu menys ambiciós del que proposen els experts en canvi climàtic --està 11 punts per sota--, supera de dos punts el que marquen les directrius europees.
Transport i indústria, els grans reptes
La proposta planteja que sigui l'àmbit dels residus el que més redueixi les emissions respecte al 1990, un 57%. El seguiria l'energia (amb un 50%), els serveis (45%) i la indústria (amb un 33%).
A l'agricultura i la ramaderia la reducció se situa en un 22% i als transports, que són a la cua, en un 19%.
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, subratlla que és important reduir les emissions en transport i indústria, els dos sectors més contaminants.
Paneque admet, però, que hi ha dificultats per implantar les mesures que permetrien fer un salt qualitatiu a l'hora de reduir les emissions contaminants derivades de la mobilitat.
En l'àmbit dels transports, el govern aposta pel transport ferroviari i pels vehicles elèctrics, tant per a ús privat com per al transport públic. I això requereix continuar desplegant punts de recàrrega arreu del territori:
Hem de pensar que les dues actuacions que ens poden ajudar són el canvi de les flotes a la tecnologia elèctrica i assolir aquest 30% que tenim com a objectiu de transport de mercaderies per les línies ferroviàries.
En el sector de la indústria, la consellera ha admès que les empreses estan fent "esforços" per aplicar tecnologies respectuoses amb el medi ambient, com ara la captació de diòxid de carboni o les vinculades a l'autosuficiència energètica.
En el cas de la indústria, la dificultat es concentra en el centenar d'empreses que emeten més CO₂: cimenteres, siderúrgiques o químiques.
Cada cop han de pagar més per les emissions i, per tant, miren de reduir-les, però n'hi ha que no les poden evitar i, per això, el govern apunta que d'aquí al 2030 hauran de trobar fórmules per capturar almenys un milió de tones de CO₂.
Pel que fa a l'agricultura i la ramaderia, el pressupost preveu una reducció d'un 22 % de les emissions, 11 punts menys del que recomanaven els experts. En aquest cas, el govern no veu viable que d'aquí al 2030 les granges petites i mitjanes puguin adoptar les mesures que caldrien per reduir les emissions derivades de les dejeccions del bestiar.
Quins passos seguirà el pressupost?
Com dèiem, el primer pressupost de carboni català ha de passar un primer tràmit al Parlament, ja que la llei del canvi climàtic estableix que ha de ser la cambra la que hi doni llum verda.
Ara bé, la normativa no estableix com ha de ser aquesta aprovació i s'està debatent com fer-ho, segons apunten des de l'executiu.
Una de les possibilitats que s'estudien és que el tràmit pugui ser semblant a un ple monogràfic amb votacions de propostes de resolucions sobre el document, que podrien canviar les xifres plantejades pel govern.
Paral·lelament, diverses ONG i experts consultats lamenten que els pressupostos no vagin més enllà del 2030. I subratllen que la Comissió Europea, durant el mes de setembre, ha d'aprovar el full de ruta per al 2040, que preveu una reducció del 90% de les emissions, respecte al 1990.
