De la clandestinitat a 60 avortaments al dia, la majoria amb fàrmacs: abans i després de la llei
De les pràctiques clandestines i perilloses dels anys 80 fins a l'accés garantit a la sanitat pública, el dret a decidir s'ha consolidat com un dels grans canvis socials de les darreres dècades
4 min
A Catalunya es practiquen cada dia 60 interrupcions voluntàries de l'embaràs. Segons les últimes dades del Departament de Salut, el 2023 es van notificar 22.307 avortaments legals. És la xifra més alta dels últims cinc anys.
Més de la meitat, un 53%, es van dur a terme a la xarxa pública de salut: hospitals i unitats d'atenció a la salut sexual i reproductiva, els ASSIR, vinculats a l'atenció primària. La resta, un 47%, en clíniques concertades.
Segons la doctora Marina Geli, coordinadora del Centre d'Estudis Sanitaris i Socials de la UVic-UCC, això reflecteix un creixement progressiu de l'activitat als centres públics: "El canvi més important és el 2010, quan s'introdueix la possibilitat que els 39 ASSIR que hi ha a Catalunya puguin acompanyar, amb la proximitat logística que això implica, la dona en la presa de decisions."
També ha canviat el mètode: l'avortament farmacològic --amb medicaments que simulen un avortament espontani-- ja supera el quirúrgic i es va convertir en el procediment principal el 2023.
Pel que fa a les edats, el grup més afectat és el de 20 a 24 anys, amb prop de cinc mil casos. L'accés s'inicia sobretot a través dels ASSIR, que orienten, informen i deriven les dones als centres autoritzats.
Tot i això, alguns hospitals públics vinculats a ordes religiosos continuen sense practicar avortaments i deriven els casos a altres centres acreditats.
Quan avortar era un delicte: les xarxes clandestines a l'Espanya dels 80
Amb 22 anys, l'Àngels tenia clar que avortaria. Però a l'Espanya dels 80 aquesta paraula tenia dos destins possibles: la presó o la mort. Una situació que la va portar a València fent autoestop.
Abans que l'avortament fos legal a Espanya, milers de dones es van veure obligades a interrompre els embarassos en la clandestinitat.
En fer-ho en un domicili va ser sense anestèsia, dolorós, i amb hemorràgies. Com que era il·legal, tenia por que em detinguessin.
Com que avortar era il·legal, moltes dones viatjaven a Anglaterra o als Països Baixos, on sí que ho podien fer de forma segura. El doctor de l'Hospital Clínic Santiago Barambio recorda que el país britànic "ja tenia una llei d'avortament des del 1965 i va córrer la veu que quatre o cinc ginecòlegs enviàvem pacients a Londres".
"Al final hi va haver unes 25.000 dones espanyoles que van viatjar a Londres a avortar", recorda. Les que podien es costejaven el viatge, les que no ho aconseguien arriscaven la vida amb mètodes perillosos.
La ginecòloga Rosa Almirall va pertànyer a col·lectius feministes que als anys 70 ajudaven aquestes dones: "He vist de dones morir pels avortaments clandestins. Arribaven en situacions molt dures perquè elles mateixes s'havien provocat la interrupció de l'embaràs amb mètodes com infusions de ruda o l'agulla de mitja."
Quaranta anys de debat polític
La reforma socialista del 1985 el despenalitza en els tres supòsits concrets previstos per la llei: 12 setmanes si l'embaràs és producte d'una violació, 22 en cas de malformació del fetus, o en qualsevol moment si hi ha risc físic o psíquic per a la dona.
Tot i que la llei provoca un fort rebuig en sectors conservadors, el Tribunal Constitucional hi dona via lliure sempre que s'equiparin els drets de l'embrió amb els de la gestant.
Sense canvis durant 25 anys, el 2010 el govern de Zapatero aprova el dret de la dona a avortar lliurement en les primeres 14 setmanes. Aquest termini s'estén fins a la setmana 22 si hi ha risc d'anomalies greus o bé corre perill la vida de la dona o del fetus. I no hi ha cap límit si la malaltia és incompatible amb la vida. Les noies de 16 i 17 anys poden avortar sense consentiment dels pares.
El nou TC, de majoria progressista, avala la llei de l'avortament de Zapatero 12 anys després (Europa Press)
El 2013, amb el PP al govern, l'aleshores ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, impulsa una contrareforma més restrictiva. Davant la falta de consens, el president Rajoy anuncia la retirada de l'avantprojecte de llei de la taula un any després. Gallardón dimiteix.
El febrer del 2015, el PP registra al Congrés una nova reforma que se centra exclusivament en l'autorització per a les menors de 16 i 17 anys. La llei del 2010 impulsada pel govern socialista els permetia sotmetre's a un avortament sense consentiment patern.
La proposició del Grup Popular modifica aquest punt i exigeix el permís exprés. Rajoy s'havia compromès a fer-ho quan va paralitzar la reforma impulsada per l'exministre Gallardón.
El Constitucional blinda el dret a l'avortament
El 2023, amb els socialistes al govern, el Constitucional avala finalment la llei de l'avortament de Zapatero, 12 anys després que s'aprovés, de la mà de la ministra d'Igualtat de Podem, Irene Montero.
La nova llei garanteix el dret a avortar en un centre públic de capital de província i consagra el dret de les joves de 16 i 17 anys a decidir la interrupció de l'embaràs sense comptar amb els pares. També se suprimeixen els tres dies de reflexió que eren obligatoris abans de fer una interrupció voluntària de l'embaràs.
