Ciutat de Mèxic s'enfonsa més de 2 centímetres al mes: un satèl·lit de la NASA ho estudia a temps real
L'extracció massiva d'aigua subterrània i el pes de la infraestructura urbana són dos dels factors que hi ha rere l'enfonsament de Ciutat de Mèxic, un fenomen del qual es té coneixement des de fa un segle.
Ara, però, les imatges preses entre l'octubre del 2025 i el gener d'enguany per un nou satèl·lit de la NASA han permès documentar que aquest procés d'enfonsament s'està produint a un ritme de més de dos centímetres mensuals en algunes zones.
El satèl·lit NISAR (NASA-ISRO Synthetic Aperture Radar), posat en òrbita el juliol del 2025 en una missió conjunta de les agències aeroespacials índia i nord-americana, pot analitzar els canvis en temps real a la superfície terrestre, sense que els núvols o la vegetació interfereixin en els mesuraments dels seus sensors òptics i radars d'alta freqüència.
L'enginy porta dos radars d'obertura sintètica en longituds d'ona diferents. La seva antena reflectora, de forma cilíndrica i 12 metres d'amplada, és el reflector més gran de radar que la NASA ha enviat mai a l'espai.
Gràcies a aquests avenços, el NISAR "veu" el moviment del terreny amb una gran precisió, de mil·límetres per dia, una resolució que no aconsegueixen les càmeres òptiques ni molts altres radars.
Algunes zones s'enfonsen més de 2 centímetres al mes
L'anàlisi del NISAR, realitzada entre l'octubre del 2025 i el gener del 2026, coincidint amb l'estació seca a la capital mexicana, ha permès determinar que algunes zones de l'àrea metropolitana --de color blau fosc-- s'estan enfonsant més de dos centímetres mensuals.
D'altra banda, les zones grogues i vermelles s'interpreten com a senyals de fons o "soroll" del sistema, que s'espera que disminueixin a mesura que el NISAR recopili més dades.
Una de les zones més afectades per aquest enfonsament és l'Aeroport Internacional Benito Juárez, que a tocar té el llac Nabor Carrillo, situat al nord-oest de l'aeròdrom i que es pot identificar a la imatge com una taca allargada de color verd fosc.
"Ciutat de Mèxic és un punt crític ben conegut pel que fa a la subsidència, i imatges com aquestes només són el començament per al NISAR", ha assenyalat David Bekaert, director de projectes de l'Institut Flamenc de Recerca Tecnològica i membre de la missió.
Capaç de funcionar dia i nit, tant si plou com si fa sol, el NISAR està dissenyat per rastrejar moviments subtils com l'enfonsament i l'ascens de la terra, el lliscament de les glaceres o el creixement de les terres de cultiu, a mesura que passa sobre una zona diverses vegades al mes.
Un enfonsament documentat fa més d'un segle
La zona metropolitana de Ciutat de Mèxic, on viuen prop de 20 milions de persones, es va edificar sobre un aqüífer desaparegut. L'extracció massiva d'aigua subterrània i el pes de la infraestructura urbana han provocat la compactació dels sediments de l'antic llac des fa una bona pila d'anys.
El 1925, l'enginyer Roberto Gayol va documentar per primera vegada aquest fenomen geològic. Els estudis que s'han realitzat des d'aleshores han permès revelar com, durant les dècades dels 90 i els 2000, determinades parts de l'àrea metropolitana s'han enfonsat al voltant de 35 centímetres per any, i això ha afectat infraestructures com el metro.
Un dels símbols més visibles d'aquest enfonsament és l'Àngel de la Independència, construït el 1910 per commemorar els 100 anys de la independència de Mèxic.
Al monument, que té una alçada de 36 metres, s'hi han hagut d'afegir 14 esglaons a la base a mesura que el terreny que l'envolta s'ha enfonsat gradualment.
