El Hard Rock, en el punt de mira de la presumpta trama de comissions que implica Zapatero

La interlocutòria en què el jutge de l'Audiència Nacional José Luis Calama va imputar l'expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero, per tràfic d'influències, situa el projecte del Hard Rock com un dels objectius de la trama.

És a la pàgina 45 de l'escrit de 85 fulls en què el magistrat sosté que la trama va pactar una comissió del 3% per a la construcció de 2.000 milions del Hard Rock de Tarragona. La UDEF, la unitat de delictes econòmics de la Policia Nacional, va intervenir diversos contractes de les empreses de Julio Martínez Martínez, l'amic de Zapatero a qui el jutge situa en el segon nivell de l'estructura.

Diu textualment la interlocutòria: "Al marge de la relació mercantil entre Grupo Aldesa i Análisis Relevante, s'han intervingut diversos contractes entre Grupo Aldesa i Idella Consulenza Strategica, propietat de Julio Martínez Martínez. Consta un contracte de l'01/10/2021 per a la recerca d'oportunitats de negoci i la seva intermediació, amb una contraprestació del 3% sobre el valor del contracte. En la seva execució, es documenta una oportunitat de negoci de l'01/04/2022 relativa al projecte Hard Rock a Tarragona, per 2.000 milions d'euros. Posteriorment, es firmen dues addendes: l'addenda 1 (06/04/2022), que fixa la retribució entre l'1% i el 3%, i l'addenda 2 (09/05/2022), que l'estableix definitivament en el 3%. El 24/05/2022, Santiago Fernández Lena (advocat de Plus Ultra) remet a Cristóbal Cano (gestor de confiança de Martínez) i Enrique Iranzo (també implicat en la trama) un esborrany de contracte entre Idella Consulenza Strategica i Aldesa, amb idèntic objecte i remuneració del 3%. Dos dies després, Cristóbal Cano sol·licita, per indicació de Julio Martínez, que elimini del document la paraula 'comissió'."

L'any 2024, el projecte del Hard Rock va estar al centre de la polèmica entre els Comuns i el llavors president de la Generalitat, Pere Aragonès, per a l'aprovació dels pressupostos. De fet, va ser el desencadenant perquè Aragonès convoqués eleccions, en no tenir pressupostos pel vot en contra dels Comuns –que rebutjaven el projecte– i el del PSC –que condicionava el seu suport precisament al Hard Rock–.

L'escrit del jutge no vincula Zapatero directament amb aquest cas, més enllà del seu vincle amb Julio Martínez Martínez. Ara, a l'espera de saber-ne més detalls quan es conegui el contingut del sumari, la interlocutòria del jutge ha tornat a posar sobre la taula aquell macroprojecte.

Val a dir que els 2.000 milions d'euros que menciona la interlocutòria eren la inversió total del projecte, tal com va comunicar l'empresa a la Generalitat anys abans. Per tant, en cap cas aquest 3% hauria estat sobre aquesta xifra milmilionària. Els dos empresaris relacionats amb Zapatero buscaven guanyar contractes d'obra, amb la incògnita de quin paper tindrien les influències polítiques per aconseguir-les. Però ni els contractes van fructificar ni, de bon tros, el projecte de Hard Rock, que continua empantanegat entre desacords polítics i obstacles burocràtics.

Quin paper han de tenir els expresidents?

Una de les conseqüències de la imputació de Zapatero és que ha tornat a posar sobre la taula el paper que han de tenir els expresidents. El soci minoritari del govern de coalició, Sumar, ha reclamat una reforma legislativa que elevi la vigilància sobre les activitats dels expresidents.

La coordinadora general del Moviment Sumar, Lara Hernández, no ha amagat que estan preocupats pel contingut de la interlocutòria, i diu que ara és el moment que la justícia treballi i segueixi el procediment. Però reclama que, ara també, sigui el moment de fer una regulació exhaustiva perquè els exmandataris estiguin "vigilats" i hagin de "retre comptes públicament", i en aquesta petició inclou Felipe González i José María Aznar, per la seva presència en consells d'administració d'empreses.

"No es pot fer benefici econòmic propi a través d'una gestió política que s'ha donat prèviament com a alt càrrec, com a president del govern d'Espanya", diu Hernández. Per això demana als partits polítics, especialment al PP i a Vox, que es retratin i diguin si estan disposats a modificar l'estatut dels expresidents.

Una visió diferent és la que té el soci majoritari del govern espanyol, el PSOE, que considera que l'actual sistema funciona i és similar al que tenen els països de l'entorn. Diu el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, que ja existeix una regulació, no només per als expresidents sinó per al conjunt d'exalts càrrecs: "Hi ha un període de dos anys en el qual tenim un règim, i a partir dels dos anys tenim un règim diferent."

Bolaños posa l'èmfasi en el fet que "en gairebé cap país del món, i per descomptat no en el nostre entorn, existeix una regulació específica per a les activitats dels expresidents, que, òbviament, quan passa el període de dos anys, són persones que poden exercir lliurement activitats públiques i privades".

El ministre conclou que és el règim que ha funcionat durant 50 anys de democràcia i és com el que existeix en els països de l'entorn, per tant, "un règim absolutament normalitzat".

Com s'han de regular els lobbies?

I, a banda de les activitats dels expresidents, un segon tema que posa sobre la taula la imputació de Zapatero és el de la regulació dels lobbies. El sector demana regles clares per millorar la seva imatge pública.

Des de l'Associació de Professionals de les Relacions Institucionals (APRI), la seva vicepresidenta, Irene Matías, ha declarat a l'agència EFE que "hi ha un abisme entre un lobby i el tràfic d'influències, un delicte que defineix el Codi Penal i que implica pagaments opacs i l'aprofitament irregular d'una posició privilegiada, que és totalment contrari a la representació legítima d'uns interessos".

A finals de gener de l'any passat, el govern espanyol va remetre al Congrés la llei de lobbies. Va superar el primer tràmit, l'esmena a la totalitat que havia presentat Vox, però des de llavors ha quedat aparcada a la cambra baixa, davant la dificultat de tancar els acords necessaris per aprovar-la. Matías subratlla que aquesta llei serà clau perquè donarà transparència a un sector molt desconegut.