Les anades i vingudes d'Espanya i el Marroc amb les arribades de migrants com a rerefons
És habitual que les relacions entre països veïns estiguin plenes d'anades i vingudes. La història d'Espanya i el Marroc no és una excepció.
Si bé últimament els governs dels dos països destacaven la bona relació en matèria migratòria i comercial, fins i tot amb projectes de futur en comú, com l'organització del Mundial de futbol del 2030, l'arribada massiva de migrants a Ceuta viscuda els últims dies pot fer-la trontollar.
No es tracta de la primera vegada que el Marroc afluixa la mà en política migratòria per pressionar els seus veïns per alguna desavinença. El cas més recordat és el del 2021, quan, en només dos dies, prop de 8.000 migrants van travessar la frontera sud espanyola.
En aquella ocasió, el govern marroquí va acabar reconeixent obertament que la permissivitat dels seus gendarmes fronterers a Ceuta era una represàlia per haver acollit el líder del Front Polisario, Brahim Gali, en un hospital de Logronyo.
Les relacions es van refer un any després, quan Pedro Sánchez va fer un gir històric en la posició espanyola respecte al Sàhara, i es va afegir al pla d'autonomia proposat pel Marroc. Va abandonar així la defensa de l'autodeterminació del poble saharaui.
Aquesta decisió no va quedar exempta de polèmica. Mentre que el moviment va arreglar la relació de Madrid amb Rabat, va provocar una crisi de relacions entre Espanya i Algèria, país enfrontat amb el Marroc per la qüestió del Sàhara Occidental però proveïdor principal de gas a l'estat espanyol.
L'episodi s'ha resolt fa una setmana, amb els ulls de Pedro Sánchez posats en Alger, cosa que s'ha presentat com l'inici d'una nova etapa en les relacions bilaterals però que ha causat malestar a Rabat. Encara està per veure si aquest fet hauria provocat que, un cop més, el Marroc hagi pogut reduir els esforços de frenar les sortides de migrants.
Les altres arribades de migrants des del Marroc
Més enllà de la crisi migratòria del 2021, hi ha hagut altres episodis semblants durant les últimes dècades que han demostrat que regular l'aixeta del flux migratori és una de les eines més eficaces que tenen els països mediterranis per pressionar la Unió Europea.
El 2005, grups de migrants van saltar les tanques de Ceuta i Melilla i van aconseguir superar la policia marroquina. Aquells fets van desencadenar que l'opinió europea es posicionés a favor de convertir el Marroc en el principal soci a l'hora de lluitar contra la immigració irregular, i ajudar-lo amb els mitjans econòmics i logístics necessaris, un fet que ha donat la clau al país nord-africà per utilitzar la migració com una eina de pressió.
Però de nou, l'estiu del 2014 centenars de migrants es van llançar amb pasteres des de les platges marroquines a les aigües de l'estret de Gibraltar i van arribar en molt pocs dies a costes andaluses. Tot i que no es va vincular mai oficialment, aquest augment sobtat del trànsit va coincidir en el temps amb un incident que havia tingut el iot del rei Mohamed VI amb una patrullera de la Guàrdia Civil a prop de Ceuta, uns dies abans.
L'extrema dreta aprofita per carregar contra les polítiques del govern espanyol
Les imatges actuals de Ceuta ja han tornat a provocar reaccions arreu del món. Alguns líders de l'extrema dreta xenòfoba han aprofitat la situació per treure a passejar els seus discursos.
La líder d'Alternativa per a Alemanya, Alice Weidel, i l'holandès Geert Wilders veuen en la crisi migratòria el primer pas d'una invasió islàmica d'Europa. A Itàlia, el govern de Giorgia Meloni s'ha plantejat suspendre l'acord de Schengen de lliure circulació de persones amb Espanya, un gest que ha motivat que Espanya hagi convocat l'ambaixador italià a Madrid.
També s'han pronunciat els Estats Units, país amb qui el Marroc viu un moment de bones relacions gràcies al suport que li dona Donald Trump després que Rabat s'afegís als Acords d'Abraham i reconegués Israel.
La Casa Blanca ha atribuït la situació a Ceuta a les "polítiques globalistes d'extrema esquerra" d'Espanya. La seva portaveu ha dit que "Espanya i altres països que han adoptat aquesta filosofia destructiva haurien de rectificar immediatament o s'arrisquen a la seva pròpia desaparició".
