L'extrema dreta de l'AfD arrasa a Saxònia-Anhalt, frega la majoria absoluta i opta a governar
Butlletí Mirada Global
Cada divendres al teu correu, un article gratuït per entendre cap a on va el món
Alternativa per a Alemanya (AfD), liderada per Ulrich Siegmund, ha arrassat a les eleccions de Saxònia-Anhalt i s'ha quedat a les portes de la majoria absoluta, a només tres escons.
L'AfD s'ha imposat amb claredat amb el 44% dels vots i ha deixat molt enrere la resta de formacions. Per primer cop des de la Segona Guerra Mundial, un partit d'extrema dreta té opcions reals de governar en un executiu regional.
Siegmund ha celebrat els resultats: "Aquesta nit és històrica".
Hem fet història. És un senyal per a tot Alemanya. És un impuls que travessa tot el país. Per descomptat, tenim un mandat de govern.
L'esquerra populista, determinant
Amb el 100% dels vots escrutats, l'AfD obté prop del 44% dels vots, una victòria sense pal·liatius, davant el 17% de la CDU, el partit conservador al govern fins ara, que ha perdut la meitat dels suports.
L'extrema esquerra d'Aliança Sahra Wagenknecht (BSW) finalment ha aconseguit entrar a l'hemicicle, amb el 5,3% dels vots, i aquest partit prorús tindrà la clau per investir Siegmund.
En definitiva, un tsunami electoral a Alemanya que confirma els nous aires que corren per Europa. Ara caldrà veure si els partits apliquen el cordó sanitari a l'extrema dreta o no.
El BSW s'ha mostrat diverses vegades contrari als vetos. Diuen que no volen fer president cap dels candidats actuals i proposen la figura d'un primer ministre suprapartidista, que hauria d'anar buscant consensos per governar.
Ja han advertit que, si no s'arriba a cap acord, s'abstindran, cosa que faria Siegmund primer ministre en una tercera votació, on només cal majoria simple.
Els socialistes de l'SPD han obtingut el 9,3% dels vots, Els Verds, un 8,9%, l'esquerra de Die Linke un 8,6% i l'FDP un 2,6%.
Aquests resultats són un canvi radical respecte al 2021, quan el partit del canceller Friedrich Merz va superar amb comoditat Alternativa per a Alemanya: 34% per a la CDU, 23% per a l'AfD.
A les eleccions federals del 2025, l'AfD es va convertir en segona força a escala nacional i actualment va en primera posició als sondejos nacionals.
Ulrich Siegmund: "Hem fet història"
El líder d'extrema dreta, Ulrich Siegmund, assegura que el poble ha deixat clar que vol un canvi polític amb ells i que té "curiositat per veure quines conseqüències tindrà això en l'àmbit polític de Berlín durant els propers dies".
Siegmund ha dit que faran "exactament" el que van anunciar abans de la campanya electoral per fer front als problemes del país, que per a ell són "migració, seguretat interna i, per descomptat, política energètica". Tanmateix, algunes de les promeses que ha fet són d'àmbits en què el partit no té competència.
El candidat d'AfD ha estès la mà a qui vulgui pactar amb ells, però ha assegurat que no assumiran "cap compromís a mitges", com diu que ha fet la CDU, que segons ell no ha estat fidel als seus principis. Una actitud que, ha afegit, ha portat els conservadors "exactament on són ara".
Participació de rècord
Gairebé 1,7 milions de votants han estat cridats a les urnes. La participació ha estat altíssima, de més del 75%, davant el 61% de fa cinc anys. A les quatre de la tarda era del 65,3% (davant el 41% del 2021). I a les dues, ja havien votat el 54,4% dels electors, el doble que el 2021 a aquella hora (27,1%).
Els resultats deixen un arc parlamentari molt polaritzat i cares llargues en els partits tradicionals, com la CDU o l'SPD, que han rebut un cop molt dur.
Decepció també en els grups antifeixistes, que han fet concentracions durant tot el dia a Magdeburg, davant el Parlament regional, amb l'eslògan "No hi ha demà per als feixistes".
Es mantindrà el cordó sanitari?
Héctor Sánchez Margalef, investigador principal del CIDOB especialitzat en política europea, ha explicat a 3CatInfo que aquests resultats són "un terratrèmol" que sacsejarà tota la política alemanya, i que obliga els partits centristes, com la CDU i l'FDP, a fer "una lectura crítica".
Fer un cordó sanitari amb tots els partits de l'arc parlamentari excepte Alternativa per a Alemanya seria un autèntic "Frankenstein", alerta aquest investigador, que pot acabar passant factura a la CDU. Hi ha poques coses als programes que uneixin tots els partits i això, a llarg termini, tindrà costos polítics".
La caiguda de partits com la CDU també demostra que no serveix de res copiar arguments de l'extrema dreta: "Qualsevol partit d'estat ha de buscar una estratègia que no sigui copiar els discursos de l'extrema dreta" i vendre "una utopia inaplicable", diu.
Xavier Rius, periodista especialitzat en extrema dreta, coincideix que "entre la còpia i l'original, la gent compra l'original", i que si ara Merz i la CDU assumeixen discursos radicals o compromisos com el d'expulsar immigrants, acabaran legitimant l'extrema dreta.
Rius també creu que "la pregunta del milió és si s'ha de deixar que governin per veure que el que proposen és impossible o s'ha de fer cordó sanitari entre ecologistes, CDU i conservadors".
En una entrevista a 3CatInfo, Xavier Rius creu que aquests resultats demostren "la desintegració del sistema de partits tradicional", la decepció amb la reunificació d'Alemanya i l'enyorança de l'antiga Alemanya de l'Est, a la qual pertanyia aquest land, que ha estat mitificada.
Creuen que abans es vivia millor i que el govern estatal els margina.
Sánchez Margalef creu que si l'extrema dreta arriba al poder, posarà a prova la força i la salut del sistema democràtic i l'estat de dret alemany, perquè el faran servir de laboratori "per assajar els límits constitucionals del que poden fer i el que no". I és que moltes de les polítiques que han proposat en la seva campanya electoral o són inconstitucionals o estan fora de les seves competències.
L'empobriment ciutadà castiga l'actual coalició
La fugida de vots de la CDU cap a l'extrema dreta s'explica, sobretot, per l'empitjorament de la situació econòmica del país.
Els preus continuen disparats, l'electricitat i els combustibles són més cars que mai i les reformes que està impulsant el govern no fan més que empitjorar la situació.
La reforma de la sanitat pública, per exemple, contempla moltes retallades, però les classes mitjanes i baixes consideren que només elles paguen els plats trencats i reclamen més impostos als rics.
L'AfD atrau molts nois joves
També hi ha una pèrdua dramàtica de confiança en els partits tradicionals, segons els experts consultats per 3CatInfo per explicar les claus del canvi de vot.
El periodista i escriptor Andreas Speit, que segueix els moviments d'extrema dreta a Alemanya des dels anys 90, alerta que l'AfD atreu sobretot el vot dels nois joves, ja que explota el ressentiment masculí que alguns homes tenen cap a les dones i exalça valors de la masculinitat vinculats al paper d'heroi o soldat.
"Hi ha una campanya a les xarxes, que va començar fa uns anys, en què un dels seus diputats al Bundestag es permetia afirmar que 'si ets un home de veritat, si ets un noi ferm, si no ets un sensible alternatiu, llavors segur que trobaràs parella'", explica Speit.
El periodista especialitzat en ultradreta Xavier Rius explica que "els partits nous sempre guanyen per les xarxes socials, com han fet Vox o Aliança Catalana o, en un altre nivell, va fer Podem fa deu anys". I que els joves no s'informen per les notícies, sinó per TikTok, Instagram i altres xarxes, "amb eslògans molt breus, clars i radicals".
