Mariah Oliver, dels Latin Kings a les aules: "Dins les bandes hi ha nois disposats a matar i morir"
Les xarxes socials són un espai que fomenten en els joves conductes i estètiques violentes, pròpies de les bandes. "Hi ha nois disposats a matar i morir", alerta en una entrevista a "El matí de Catalunya Ràdio" la doctora en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra Mariah Oliver, la primera dona que va pertànyer als Latin Kings a l'Estat.
Després de passar per la presó, va iniciar una carrera acadèmica que l'ha portat a publicar un llibre sobre la seva experiència: "Latin Queen. Ascenso, caída y renacer desde el corazón de una banda".
Oliver ara fa xerrades en escoles i instituts per prevenir que els joves caiguin en una "masculinitat tòxica" que s'estén per les xarxes socials.
Les bandes mostren que tenen èxit quan canten, tenen diners, dones, cotxes, drogues. I ho romantitzen.
Encara que no s'hi acostin físicament, la informació sobre les bandes arriba als joves, ja la coneixen, i en les xerrades el que més els interessa és com és la presó.
La divulgadora hi va passar uns mesos durant l'any 2006, quan va ser detinguda per associació il·lícita, coaccions i amenaces, si bé aquests últims dos delictes van acabar decaient. I això que en aquella època ja mostrava reserves amb la violència dels Latin Kings.
"Em comença a costar justificar-la quan arriben grups semblants, que també són migrants, amb els mateixos problemes, en la mateixa diàspora. Allà començo a fer passos enrere", recorda. I és que el més perillós, apunta, és la "justificació de la violència".
Als 2000, el que hi havia era enfrontaments amb feixistes i grups neonazis. I ho justifiques perquè t'estàs defensant.
Oliver insisteix que la porta d'entrada acostuma a ser una "romantització" de la idea de comunitat i el discurs social que hi ha al darrere: antiracisme, antiimperialisme i anticapitalisme. Amb l'arribada d'altres bandes similars, com Trinitarios o Dominican don't Play, els enfrontaments frontals passen a ser també entre les bandes.
Tanmateix, Oliver assegura que aquest component social "pràcticament ha desaparegut" i que només hi predomina el violent. "No es maten més perquè no tenen bona punteria", alerta. El problema és, afegeix, que el fet de fer-se respectar i "que et tinguin por" dona prestigi dins la banda.
Un paper "ornamental"
Aquest rol està més reservat per als homes, i les dones tenien un paper "ornamental", segons va viure Oliver. "Tothom em tractava amb una lògica que em bombardejaven amb amor, que cal respectar la germaneta, la padrina, però sense autoritat", afirma.
Recorda que quan ella ja volia desmarcar-se'n, la van venir a buscar dones que en formaven part perquè se sentien "oprimides" i volien consell, fins al punt que van arribar a crear una mena d'escissió.
Ara, lluny d'aquella època, Oliver s'esforça en la prevenció amb joves. I posa l'accent en el fet que algunes persones que acaben en bandes han patit anteriorment situacions de bullying o assetjament.
Per això treballa molt aquesta qüestió en les seves xerrades: "Cal parlar de l'entorn, de com el que no fa res està validant la conducta de l'assetjador i dient a la víctima que està sola. Si no li oferim alternatives, acaba caient en aquestes lògiques [de violència]", exposa.
Finalment, Oliver ha diferenciat aquesta tasca de prevenció de la que es pot fer de l'àmbit policial. Rebutja el pla que els Mossos d'Esquadra entrin a les escoles perquè generen "desconfiança". "La policia pot prevenir que si tens un ganivet el facis servir, però jo vull prevenir que el vulguis agafar", conclou.
